De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro l Post de Laura Francès

Sota el títol “De les iguales a la cartilla. El reglament de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro” aquest llibre estudia i analitza el procés de medicalització d’una zona molt concreta del Baix Empordà, la Vall d’Aro, que engloba els municipis de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i Santa Cristina d’Aro, amb el propòsit d’explicar a través d’un estudi de cas, una realitat més global i entendre què significà a Catalunya el pas d’una medicina plural, que combinava el saber experimental amb altres formes d’atenció, a l’hegemonia de la biomedicina actual, i de retruc, desmitificar la concepció que el món rural a la Catalunya anterior al franquisme era un desert mèdic. El període estudiat en aquest llibre va de l’Edat Mitjana fins al 1967, any de la promulgació de la Ley de bases de la Seguridad Social, per això el joc de paraules del títol “De les iguales a la cartilla”, dos mitjans de “pagament” per assegurar l’assistència sanitària al conjunt de la població.

El llibre està dividit en cinc capítols: el primer “Del concepte de medicina popular al procés salut, malaltia i atenció” és la base teòrica indispensable per entendre conceptes que aniran apareixent al llarg del text. La segona part parla dels “Orígens del procés de medicalització a Catalunya: entre les conductes del comú i les fundacions hospitalàries”. La tercera, “L’Estat liberal i el procés de medicalització a la Vall d’Aro”, ofereix una panoràmica més concreta del que passà a la Vall d’Aro. La quarta part, “El somni d’un estat de providència”, parla del període que va de 1907 a 1939 i finalment, el cinquè capítol, que tracta sobre “La llarga postguerra” i que té el valor afegit de fer aparèixer i utilitzar per a l’estudi, la memòria oral d’alguns testimonis de gent de la Vall d’Aro i les comarques de Girona.Llegeix més »

Civisme contra cinisme | Post d’Emili Boix-Fuster

Aquest és un assaig sobretot a favor de la diversitat lingüística. Totes les llengües, començant per les més properes (el català, la llengua pròpia del país, el castellà, l’anglès, el francès, l’àrab, i moltes altres iguals  en dignitat) poden ser un recurs extraordinari per viure i conviure amb més democràcia, amb més qualitat i fins i tot amb més poesia. Qui estima una llengua, si té sentit de l’alteritat, podrà estimar-les totes, en la vida de cada dia i al llarg de la vida.

Aquest llibre ofereix diferents tasts del plurilingüisme als països de llengua catalana. És possible un civisme lingüístic? La diversitat lingüística és una benedicció o una maledicció? Com poden conviure millor el català i el castellà? Com podem cooperar millor valencians, mallorquins, catalans, andorrans, menorquins… per poder continuar creant en la nostra cultura comuna; com haurien de comunicar-se els governs amb els ciutadans amb més justícia social? Com podem usar el català amb més naturalitat i comoditat al nostre propi país, amb total cortesia però sense complexos? Com són i com parlen les famílies bilingües? Com hauríem de presentar la nostra llengua i cultura a l’exterior per evitar malentesos? Com podem millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres, assignatura pendent per a molts ciutadans?Llegeix més »

Guia de bones pràctiques per a centres del Sistema de protecció a la infància i l’adolescència | Post d’Ana Avellaneda

La invisibilitat social de la infància és una realitat altament significativa, però encara ho és més la d’aquella infància que pateix una situació de separació familiar,  independentment  dels motius que la generin. Aquest col·lectiu, de més de 2.600 infants i adolescents a Catalunya, viuen actualment de forma temporal en centres residencials o d’acollida.

Es coneix prou què són els centres del sistema de protecció a la infància i l’adolescència catalans i com s’hi treballa? La resposta —més que probable— és que no.

Dins el Sistema dels serveis socials, ocupa un lloc preferent l’atenció a la infància en situació d’especial vulnerabilitat a causa de situacions familiars desestructurades, amb mancances i amb dificultats per oferir als infants i adolescents respostes educatives i atencions bàsiques que garanteixin l’atenció de les seves necessitats i l’acompliment dels seus drets. Això fa necessari que, per a molts d’ells, sigui l’Administració pública qui substitueixi, temporalment, les responsabilitats parentals. Ho fa mitjançant els equips de professionals dels centres, que  atenen els nens i nenes durant el període de la seva vida que ho necessiten. L’Administració ha de garantir una atenció i educació amb alts nivells de qualitat.Llegeix més »

Sords profunds, però hi sentim i parlem! | Post de Marta Capdevila

Sóc la Marta Capdevila, mare de quatre fills. En Marcel és el tercer fill i té set anys. Té una sordesa profunda com jo.

He fet aquest llibre, Sords profunds, però hi sentim i parlem!, perquè vull que conegueu com se sent una mare quan li diuen que el seu fill és sord i per animar les famílies que es puguin trobar en la mateixa situació.

He descobert que el tipus d’atenció que ha rebut el meu fill no té res a veure amb la que vaig tenir jo. Estic parlant tant de la qualitat de les pròtesis auditives com de l’atenció escolar que ha rebut des que se li va detectar la sordesa. Llegeix més »

L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya | Post de Ferran Camas

Els membres col·laboradors de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona hem publicat un llibre sobre L’atribució de competències en matèria d’immigració derivades de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Institut d’Estudis Autonòmics, 2010), principalment de les derivades del seu art. 138 en el qual es reconeix a la Generalitat, entre d’altres, la competència exclusiva en matèria de “primer acolliment” o l’establiment de les mesures necessàries per a la integració social de les persones immigrades, així com també, derivat del segon apartat d’aquell precepte, la competència executiva en matèria d’autoritzacions de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya.Llegeix més »