L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 24 de la col·lecció “Obres Digitals”, Densidad institucional y sus efectos en el desarrollo urbano: un análisis para diez barrios de Barcelona, de la graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Victoria Sampedro Sola. Es tracta d’un treball final del màster en Gestió Pública que promou la UAB, la UB i la UPF en col·laboració amb l’EAPC.
Sampedro estudia la relació entre vulnerabilitat social i els nivells de densitat institucional a Barcelona a partir de l’anàlisi de 10 barris amb realitats socials diverses. La metodologia ha inclòs la generació d’un model exportable a altres realitats que quantifica i valora la presència d’organismes i equipaments públics en entorns urbans a través de variables i indicadors. L’autora es pregunta fins a quin punt la presència o absència d’institucions genera una vulnerabilitat més o menys important.
La densitat institucional resulta clau en el disseny de qualsevol política pública adreçada a reduir les desigualtats entre territoris. En les conclusions del treball, Sampedro constata −a diferència del que podria semblar− com una densitat institucional més baixa no implica un grau de vulnerabilitat més alt, ja que els barris més benestants i de vocació residencial es caracteritzen per una presència escassa d’institucions o organismes públics.
El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional de Catalunya i és un magnífic exemple del paisatge d’alta muntanya, amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació. La seva superfície de més de 40.000 hectàrees està repartida entre quatre comarques que tenen un ric patrimoni natural i cultural: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Val d’Aran. Les seves valls, envoltades de pics de més de 3.000 m d’altitud, atresoren una magnífica representació de tots els elements que caracteritzen l’alta muntanya pirinenca, tant en les seves formacions geològiques, com en la seva flora i fauna. L’aigua és potser l’element més característic del Parc, sigui en forma de neu, rius, cascades o formant part dels més de 200 estanys que estan repartits per la seva geografia i que donen a aquest espai natural de protecció especial un caràcter únic i irrepetible, és per això que es considera el Parc com la zona lacustre més important dels dos costats dels Pirineus.
El llibre Liber Amicorum. A Francesc Fontbona, historiador de l’art ha estat editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per rendir un merescut homenatge acadèmic a Francesc Fontbona, per l’estudi de l’art català del s. XIX i la primera meitat del segle XX. El seu treball, per tant, ha servit no només per ressaltar la importància del Modernisme com un dels moviments més importants de la nostra terra, sinó també per conèixer el treball de nombrosos artistes. De coneguts, com Gaudí, Picasso, Subirach o Joaquim Mir, i d’altres no tan coneguts, però que alhora han ajudat a generar una estructura molt sòlida del panorama, esperit i personalitat del seu treball.
No cada dia es publica una crònica inèdita sobre la Guerra dels Segadors. El doctor en Teologia Magí Sivillà (Santa Coloma de Queralt, 1597) va morir a París l’any 1657 deixant incomplet el manuscrit Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. La crònica, editada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, repassa els principals episodis viscuts a Catalunya entre 1598 i 1649, i posa èmfasi en les causes i l’evolució del conflicte armat. Com a apèndix, s’ofereixen al lector 189 documents sobre el doctor Sivillà, bona part dels quals són relatius a la seva tasca com a ambaixador de la Diputació del General i del Consell de Cent barceloní. Més enllà d’aquestes responsabilitats públiques, Sivillà exercí com a emissari personal de Josep de Margarit i de Biure a la cort francesa, on va intentar imposar les seves directrius polítiques —no sempre coincidents amb les dels consistoris— i també per augmentar les rendes patrimonials del governador de Catalunya.
El Museu de les Mines de Cercs està situat a la colònia minera de Sant Corneli, fundada a finals del segle XIX per allotjar la població que treballava a les mines de carbó, seguint els models de colònies industrials ja arrelats a Catalunya. Aquesta colònia va ser el nucli miner més important de Catalunya.
El llibre Antologia de Música Coral a Catalunya ha estat editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la celebració de la 43a edició del Concurs internacional de cant coral Let the peoples sing, de la Unió Europea de Radiodifusió. En aquest cas va ser organitzat per Catalunya Música i per la Fundació Palau de la Música, Orfeó Català, i va tenir lloc al Palau de la Música Catalana de Barcelona els dies 12 i 13 d’octubre de 2019. Era la primera vegada que es feia a l’estat espanyol.
Des de l’any 2011, en el marc del projecte “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias”, s’han revisat les antigues troballes i s’han efectuat noves anàlisis de les restes arqueològiques recuperades als enterraments d’època neolítica de Catalunya i Andorra. Entre els jaciments estudiats, la Feixa del Moro (St. Júlia de Lòria, Principat d’Andorra) ha estat cabdal per entendre com vivien i quines pràctiques funeràries realitzaven fa aproximadament 6.000 anys els primers agricultors i ramaders que van poblar els territoris de muntanya. La rellevància dels resultats assolits i l’interès per una zona prolífica en nous descobriments van fer que la recerca s’estengués i impulsés un estudi integral i específic sobre el neolític a les Valls d’Andorra. Però, ineludiblement, el passat d’aquest territori només podia ser copsat a través de l’estudi del conjunt de tota la serralada.
La masia ha sigut el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els quals han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles, les relacions entre els diferents membres del grup ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.
Enguany es commemora el centenari de l’excavació del teatre romà de Tarragona, que va tenir lloc l’estiu de 1919 i que va estar promoguda per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), responsable llavors de la recerca arqueològica a Catalunya.