Una mar de vinyes. El conreu de la vinya a Empúries, l’Escala i el Montgrí ǀ Post de Joaquim Tremoleda

un-mar-de-vinyes

Aquest catàleg s’edita com a complement de la visió que s’ha proporcionat en l’exposició temporal conjunta que es podia visitar al MAC-Empúries i al MASLE de l’Escala.

L’exposició està centrada en el procés històric que va portar a la implantació del conreu de la vinya en època romana, en la seva capacitat d’esdevenir un fenomen d’inversió i d’activació econòmica de primer ordre, amb inversions de capital per part d’influents personatges itàlics i provincials, convertint el nord-est català de zona de recepció a àrea productiva amb capacitat de crear un excedent per vendre a l’exterior. Es pot veure també com la vinya i la producció vinícola va fer necessària la creació d’indústries subsidiàries i va activar les xarxes comercials.

La presència del vi i el conreu de la vinya en les diverses cultures de casa nostra ha estat capital, tant pel que fa a l’aspecte alimentari com a bé de consum, com pel que va suposar de bé de prestigi social, influint en les mentalitats i els aspectes ideològics. En aquest catàleg es proposa una visió ràpida dels orígens de la vinya a casa nostra i el seu paper en les cultures ibèrica i romana de la mà de diversos especialistes.

En arqueologia, de fa temps es pot parlar amb propietat d’una arqueologia del vi, en la qual no només es tracta de les restes materials associades a aquestes tasques, sinó també a la cultura del vi en el sentit cultural i social.Llegeix més »

Illa Pedrosa. Comerç marítim i xarxes de redistribució en època tardorepublicana al Mediterrani centreoccidental l Post de Gustau Vivar

ILLA PEDROSAEl derelicte d’Illa Pedrosa fou el primer jaciment a Catalunya on es va realitzar un estudi d’arqueologia subaquàtica. Els treballs es van dur a terme entre els anys 1959 i 1975, però mai es va dur a terme un estudi en profunditat de les restes arqueològiques.

Com element arqueològic ha suscitat innombrables debats tant per les característiques del seu carregament, com per la cronologia de les peces recuperades, com per la activitat econòmica que portava a terme en el moment del seu enfonsament.

Degut al conjunt dels interrogants que plantejava, es va decidir no només obrir el treball del propi jaciment en si, reobrint-lo en 2002, sinó fer un estudi de tota la documentació generada entre els anys seixanta i setanta, així com tota la informació basada en l’estudi de tots els elements arqueològics, a partir de les anàlisis de les noves disciplines sorgides des de llavors.Llegeix més »

El menhir del Pla de les Pruneres | Post de Josep Bosch

La descoberta del menhir del Pla de les Pruneres a Mollet del Vallès ha situat Catalunya en el punt de mira dels estudiosos de l’art megalític prehistòric. Els seus cinc metres d’alçada, els gravats i els relleus, en fan un monument singular, que ha requerit un procés de restauració excepcional, descrit amb detall en aquest llibre al costat de l’exposició dels resultats del seu estudi. Es data entre la segona meitat del IV mil·lenni aC i la primera del III. Els relleus d’un dels costats són vistos com la representació d’un cap de toro o, potser, d’un home-toro. En canvi, pel que fa als gravats del costat oposat, el significat resta més enigmàtic, si bé en un s’aprecia també una relació amb aquest animal.

S’observen lligams del menhir del Pla de les Pruneres amb els d’Andalusia oriental, Provença i Bretanya, però és diferent de tot el que es coneix dins l’art megalític prehistòric europeu. Així mateix, segons la interpretació com a representació d’un déu fluvial amb aspecte de toro, protector contra la força destructiva de l’aigua i propiciatori de les seves propietats benefactores, apareix estretament vinculat a la riba del riu Besòs on ha estat descobert. Llegeix més »

El poblat lacustre del neolític antic de La Draga | Post d’Àngel Bosch, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús

El poblat neolític de La Draga, a la vora oriental de l’estany de Banyoles, pertany a la cultura cardial i se situa cronològicament a la segona meitat del VI mil·lenni aC. Des de l’any 1990 fins al 2005 s’hi ha excavat en tres zones diferents, dues a la zona emergida del jaciment i una a la part submergida. L’any 2008 es van reprendre els treballs al jaciment amb un nou projecte que durarà fins al 2013 i que ha inclòs una prospecció intensa de les vores de l’estany.

En aquesta tercera monografia sobre La Draga, apareguda l’octubre de 2011, es tracten alguns dels aspectes primordials del seu registre: ceràmica, fauna, vegetals, indústria lítica i òssia, ornament, així com les seves fases d’ocupació i la seva estructuració interna, a la llum de les noves dades proporcionades per les excavacions recents. Altres temes, com els objectes de fusta o la dendrocronologia interna del poblat no han estat inclosos perquè no hi havia novetats importants respecte al que s’havia publicat en els volums anteriors.

Potser val la pena destacar en aquest volum la confirmació de l’existència de dos nivells arqueològics al jaciment, una qüestió recurrent i problemàtica des dels primers anys de recerca.Llegeix més »