El llibre Una altra història és el catàleg d’una exposició única i significativa, que té el seu origen en el programa de televisió homònim produït per TV3 en col·laboració amb El Terrat. Aquesta exposició reuneix 100 objectes que encapsulen històries personals, íntimes i significatives de diferents persones d’arreu de Catalunya. Es va poder visitar al Museu d’Història de Catalunya de l’1 de febrer al 28 d’abril de 2024 i, fins el 17 de novembre, es podrà veure al Museu de Lleida.
En les darreres dècades, la combinació de recerca històrica amb fotografia i documents gràfics s’ha convertit en una pràctica habitual a Catalunya, enriquint la bibliografia sobre la nostra història contemporània. Un destacat exemple d’aquest fenomen és el llibre Vides entre dictadures que explora l’obra del fotògraf Rossend Torras (Barcelona, 1907-1996), qui va capturar moments clau de la història de Barcelona, incloent-hi la Segona República i la Guerra Civil espanyola.
El llibre és el catàleg de l’exposició del mateix nom, que es pot visitar fins al 1 de setembre de 2024 a la Sala Cotxeres del Palau Robert.
La biografia de Joan Solé Cristòfol és, sens dubte, una història extraordinària que transcendeix els límits del convencional. Aquest home, alcalde republicà de Bellver de Cerdanya, un petit poble dels Pirineus, va guanyar-se el respecte i l’admiració de la seva comunitat, que sempre li va donar suport incondicionalment.
El sentit de l’exili reuneix una mostra representativa de l’articulisme polític que l’escriptor Ambrosi Carrion va desplegar en diverses revistes de l’exili durant trenta-quatre anys (1939-1973). Des de la convicció que la política és l’art de governar els pobles de manera justa amb el respecte escrupolós dels drets civils i polítics, les peces periodístiques de Carrion responen a principis personals consistents, defensats amb fermesa i convicció. Home de pedra picada, els seus postulats se situen per damunt de les contingències polítiques, entrelliguen qüestió social i nacional, i defineixen un pensament catalanista, republicà i d’esquerres basat en tres grans eixos: la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la reivindicació de la unitat de les forces polítiques catalanes i la indissociabilitat entre política i cultura.
La col·lecció Memòria dibuixada és una sèrie literària de llibres il·lustrats que posen en relleu la memòria històrica. A través de les seves pàgines, els infants poden descobrir històries plenes de valors humans, protagonitzades per persones que van viure situacions extremadament difícils. Aquests contes no només reconeixen la valentia i l’esforç dels protagonistes, sinó que també transmeten aquests valors a les generacions presents i futures, oferint una oportunitat per conèixer, reflexionar i aprendre de la història. Les il·lustracions, acuradament creades, permeten endinsar-se en aquest art i gaudir plenament del relat.
La col·lecció de llibres “Persones Il·lustres” ens porta al cor de la història de Catalunya, revelant-nos els detalls de les vides i les contribucions de personatges destacats al llarg dels anys. Aquests llibres no només ens ofereixen biografies interessants, sinó que també ens connecten amb testimonis i documents personals que ens permeten entendre millor com han influït aquestes persones en la història del nostre país.
L’àliga fou el més important dels entremesos animals processionals catalans i el de més rellevància social, cosa que ben sovint li conferí valors de protocol i de representació municipal. Aquest llibre vol respondre què són, quan apareixen, com eren i què feien les àligues processionals i festives catalanes i desmuntar alguns dels mites que han circulat pel país sobre la figura de l’Àliga, tant en l’àmbit de la tradició oral popular com en algunes publicacions històriques.
Amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 i la instauració de la Generalitat com a forma d’autogovern comença a Catalunya un període il·lusionant i de reformes on es busca una societat moderna equiparable a l’Europa més avançada. Aquests vuit anys van estar acompanyats d’una prolífica activitat editorial per part del Govern, que es van concretar en la publicació de 700 títols entre llibres, opuscles i publicacions periòdiques. Tota aquesta ingent tasca editorial ha estat recuperada al llibre col·lectiu Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939 dirigit per Ester Boquera i amb articles d’Enric Pujol, Manuel Llanas i Enric Marin.
Llegeix més »
Les Actes del Consell de la Generalitat de la Generalitat de Catalunya presenten la transcripció de les reunions del govern provisional presidit per Francesc Macià entre l’abril de 1931 i el desembre de 1932. Són les primeres actuacions de la Generalitat contemporània en el canvi de paradigma que va suposar l’adveniment de la Segona República. A l’espera de la posada en marxa de l’autonomia, el govern Macià va començar a construir un projecte de país, democràtic, més lliure i modern, que havia de donar resposta a una Catalunya que es distingia per la seva vitalitat en tots els ordres, i a una societat plural i expectant als canvis.
Les qüestions tractades a les reunions de govern són un reflex fidel de la Catalunya d’inicis dels anys trenta. És un país en construcció, i com a tal, sotmès a les tensions i els beneficis dels canvis. Són en aquests primers temps de la presidència de Macià quan es va configurar la política lingüística per a la normalització de la llengua; es va impulsar un ambiciós projecte cultural i educatiu amb l’aplicació dels nous corrents pedagògics; es van posar les bases d’una nova planificació territorial, que comprenia també una xarxa viària i sanitària integradores; es va potenciar la modernització i professionalització dels principals sectors econòmics i la d’un incipient turisme; es van reformar els serveis assistencials, amb un sistema regit per professionals sanitaris i educadors; es va promoure el respecte i preservació de l’entorn natural i del patrimoni historicoartístic, i es van estudiar les reformes a aplicar per donar resposta a les reivindicacions socials. També va ser un projecte identitari, conformat entorn de la llengua i la cultura, el poderós teixit associatiu, les institucions, i la figura carismàtica de Macià.
Llegeix més »
Al 1990, la Generalitat va publicar el llibre Homenatge a Lluís Companys. Poemes dedicats al president màrtir 1940-1990, un recull de poemes a cura de Joan Colomines. Avui, però, no parlarem del llibre, en aquest cas un llibre exhaurit, sinó del que hem trobat dins de la carpeta del seu expedient.
Algú, en comprar o saber que havíem publicat aquest llibre, es va sentir empès a enviar-nos un escrit amb una fotografia.
A l’escrit, s’hi explica un acte d’homenatge al president Lluís Companys de l’octubre de 1942, en plena dictadura, quan només feia dos anys que havia estat afusellat: el 15 d’octubre d’aquell any, uns nois es van posar a discutir de futbol al Cementiri Nou de Barcelona, a Montjuïc, prop d’un nínxol vigilat per dos policies: era el nínxol 7182 on hi havia enterrat el president Companys. La discussió va degenerar en una baralla i, en sentir-ho, els policies van anar a separar-los.
En retornar al nínxol els policies es van trobar que algú li havia retut un homenatge, amb una corona de flors i un rètol (“al nostre inolvidapble President Lluis Companys. Q.P.D.”). Tot (la discussió, la baralla…) havia estat organitzat amb aquest objectiu. I en van fer una foto perquè en quedés constància.
Llegeix més »