La investigació que presenta aquest llibre té com a objectiu central l’anàlisi de la cobertura informativa (gèneres d’informació, opinió i interpretació) a la premsa internacional, prenent com a punt de partida la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya del 28 de juny de 2010 i els cinc anys posteriors fins a les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015.
La recerca accedeix de manera sistematitzada al discurs periodístic sobre el denominat Procés català que fan els principals mitjans de referència del món. L’estudi analitza les dues capçaleres de la premsa dels països que conformen el G-8, incloent-hi Brasil però no Japó: Estats Units, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, França, Rússia, Canadà i Brasil.
Els resultats de la recerca avancen que el contenciós entre l’Administració catalana i l’espanyola ha estat de confrontació; és a dir, els mitjans el presenten com un xoc entre els governs d’Espanya i de Catalunya centrat en les figures dels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas. Els diaris europeus d’Itàlia, Regne Unit, Alemanya i França són els que més cobertura destinen al Procés català durant els cinc anys analitzats. Llegeix més »
Aquest treball analitza l’impacte de la integració europea en l’àmbit autonòmic i explora com ha transformat l’activitat política a Catalunya. A partir de l’estudi del contingut europeu de les polítiques del Govern i de l’activitat parlamentària dels partits catalans, tant en el pla autonòmic com en l’estatal, l’objectiu és determinar fins a quin punt Europa introdueix límits a l’acció d’actors i institucions clau del sistema polític, però també sota quines circumstàncies crea oportunitats perquè aquests assoleixin els seus objectius polítics. Els resultats demostren que Europa defineix de manera creixent el contingut de les polítiques públiques a Catalunya. Ho fa a través de mecanismes jeràrquics, però també a través de mecanismes no vinculants, que permeten al Govern justificar i legitimar decisions polítiques. El procés d’europeïtzació de les polítiques no ha anat acompanyat d’un augment del control parlamentari sobre els assumptes europeus, fet que debilita els mecanismes de rendició de comptes. No obstant això, malgrat que a Catalunya la integració europea és un assumpte consensual, els resultats posen de manifest que els partits presten atenció a les polítiques i decisions preses a Europa o prenen un punt de vista europeu en algun assumpte domèstic, si així poden obtenir-ne benefici polític. El paper d’Europa en la competició política s’analitza en el context de dues de les conjuntures més crítiques que ha viscut el nostre país en l’última dècada: la crisi econòmica i l’inici del procés independentista a Catalunya.






