Recerca i immigració VI: convocatòria d’ajuts 2010 l Post de Magda Garcia

La publicació Recerca i Immigració VI recull les ponències presentades en la VII Jornada de Recerca i Immigració, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans el 17 d’octubre de 2012, i que la Direcció General per a la Immigració va organitzar en col·laboració amb el Departament d’Economia i Coneixement i amb l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta VII Jornada de Recerca es varen presentar resultats dels estudis duts a terme per set equips d’investigació adscrits, respectivament, a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, l’Institut d’Infància i Món Urbà i la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests equips van ser els beneficiaris de la convocatòria d’ajuts a la recerca aplicada i la formació universitària en l’àmbit de la immigració (ARAFI-2010).

Les recerques versen sobre les trajectòries d’èxit dels joves d’origen marroquí a Catalunya i sobre les trajectòries d’èxit de joves que han cursat ensenyament superior o que s’han incorporat al món professional. També s’analitza la integració de la joventut d’origen estranger a Catalunya des de la perspectiva dels joves i dels agents socioeducatius.Llegeix més »

Generació 2014. Els joves catalans davant del mirall l Post de Marc Leprête

La realitat que ens envolta pot ser contemplada des de moltes perspectives. Una d’elles és la generacional. La mirada d’una persona d’edat avançada que encara té com a referent la fi de la Segona Guerra Mundial, per exemple, no té perquè coincidir amb la d’un jove que va quedar marcat per les imatges de l’11 de setembre de 2001 a Nova York. Ambdues perspectives són igualment plausibles i legítimes; però, per norma general, resulten difícils d’encaixar.

Hi ha una generació que ha percebut la duresa de la crisi econòmica en el moment en que, aproximadament, tenia previst incorporar-se al món laboral, un cop finalitzat el seu període de formació universitària. Per a molts, ha estat un cop duríssim que ha escapçat les expectatives que tenien dipositades en el sistema. Però reduir aquesta generació a la perspectiva laboral fóra distorsionador. A banda d’aquesta qüestió, els joves als qui fem referència també han viscut una revolució tecnològica amb enormes conseqüències socials i culturals: la de la digitalització, la de les xarxes socials, la de la innovació en el món de les telecomunicacions. Finalment, en el cas de Catalunya, aquesta generació ha viscut l’eclosió d’un moviment d’emancipació nacional que aplegava el gruix de les classes mitjanes. Als joves catalans marcats per aquests tres fets —i molts altres que aquí no podem detallar exhaustivament— els anomenarem Generació 2014, pel profund significat que té aquesta data en l’imaginari català, tant avui com des de fa tres segles.Llegeix més »

L’abordatge integral de les violències que afecten les persones joves l Post de Sílvia Migueiz

L’eradicació de les violències entre les persones esdevé una necessitat social urgent per construir relacions interpersonals lliures, exemptes de dolor i dominació, que permetin la gestió positiva dels conflictes com a base per a l’articulació de la cohesió social i el benestar personal i col·lectiu.

La violència no pot deslligar-se de l’estructura social en la qual es produeix. Les manifestacions violentes són el reflex d’una interacció problemàtica de l’individu amb l’entorn; són el símptoma d’un malestar a desemmascarar per poder fer front a les múltiples variables que les expliquen.

Les persones joves són una de les principals víctimes de la violència i bona part de la violència exer­cida sobre elles és protagonitzada per joves. Ara bé, sovint sota el terme violència juvenil s’identifiquen fenòmens molt diferents, la majoria dels quals no tenen tant a veure amb la condició jove com amb altres factors que se superposen a l’edat.

La substitució del concepte de violència juvenil pel de violències que afecten les persones joves, té en compte tant la complexitat del fenomen com el fet que les persones joves poden ser tant víctimes com agressores.

Però què entenem per violència? Fins a quin punt les persones són violentes o simple­ment agressives? Què podem fer davant les diferents manifestacions de violències? Com es pot treballar el fenomen des de l’àmbit local?…Llegeix més »

Les transicions juvenils en un context de crisi l Post de Pau Serracant

L’etapa de la vida que anomenem joventut està experimentant una profunda transformació. En un passat no tan llunyà, la joventut era un període relativament acotat en el temps en què els individus seguien uns camins clarament marcats (en funció de les seves característiques personals i familiars). En les darreres dècades, el pas de les societats industrials a les societats industrials avançades ha redefinit les diferents etapes del cicle de vida, i la joventut ha estat una de les més afectades. L’etapa juvenil és ara més extensa, menys lineal i més diversa. En part, aquests canvis es deuen a la millora en el benestar material de les societats occidentals, que ha permès disposar de més recursos per facilitar el pas a la vida adulta (un exemple clar seria la universalització de l’educació); en part, però, la transformació de la joventut també està lligada a un procés de desregulació del mercat de treball i d’afebliment de les polítiques socials.

La crisi econòmica actual i les reduccions de la despesa pública que hi estan vinculades reforcen aquesta segona tendència de vulnerabilització del col·lectiu juvenil. En el context actual, les desigualtats entre joves i no joves s’accentuen; però també les desigualtats entre el col·lectiu juvenil, especialment a través del reforç de les desigualtats de partida (com el lloc de naixement o la classe social).Llegeix més »

Joves i política en una democràcia en transformació l Post de Roger Soler i Martí

Democràcia, participació i joventut

Als diaris, a les tertúlies radiofòniques, als debats polítics o a les converses de cafè, s’hi deixa sentir sovint la idea que les persones joves passen de la política. Però en aquests mateixos espais també es parla de les múltiples, i cada cop més nombroses, mobilitzacions que tenen una gran presència de població juvenil. Així doncs, els joves són desafectes? Estan mobilitzats? Totes dues coses alhora?

La publicació Democràcia, participació i joventut (editada conjuntament per la Direcció General de Joventut, la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament) recull l’anàlisi de la relació de les persones joves amb la democràcia en un moment de canvis profunds que afecten els vincles que la ciutadania estableix amb les institucions democràtiques i, en general, amb l’esfera pública. Per fer-ho, s’analitza l’Enquesta de participació i política 2011 que permet comparar les actituds i els comportaments de les persones joves amb la resta de grups d’edat. D’aquesta manera, al llarg de la publicació, s’ofereix una visió precisa de la singularitat de la participació de les persones joves, que no sempre correspon a les idees preconcebudes sobre la participació i l’afecció política juvenil. A partir d’aquí, l’estudi identifica trets i tendències en la relació de la joventut amb la democràcia, posant l’èmfasi en la diversitat del col·lectiu jove i en les desigualtats que apareixen darrere els seus comportaments participatius. I és que la joventut és un col·lectiu heterogeni, complex i permeable als fenòmens socials.Llegeix més »