Per una mobilitat ocupacional més intel·ligent i sostenible │ Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va presentar el setembre de 2021 un informe sobre la transició cap a una mobilitat més intel·ligent i sostenible. Durant la seva elaboració, es va acordar fer un nou informe per tal d’analitzar un àmbit més específic i de gran rellevància que relaciona la mobilitat i el marc laboral. D’aquesta manera, es va gestar la posada en marxa d’aquest informe que resumim en aquest apunt, el qual posa focus en la mobilitat ocupacional, en concret, en la mobilitat obligada per raó de treball entesa com els desplaçaments per accedir als centres de treball des de les residències de les persones treballadores.

La finalitat de l’informe és descriure la situació actual i les tendències emergents en l’àmbit de la mobilitat ocupacional, analitzar-ne els impactes i estudiar els instruments per millorar-ne la gestió a Catalunya, amb la intenció de contribuir a fer-la més intel·ligent i sostenible.

L’informe s’estructura en nou capítols: el marc conceptual; un recull dels principals indicadors que ens permeten descriure aquesta mobilitat amb un incís especial en analitzar l’impacte de la COVID-19; una descripció i anàlisi dels principals instruments i eines per gestionar la mobilitat ocupacional; un recull de les principals tendències emergents que tindran un clar impacte en aquesta; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades pel Consell.

Però sens dubte el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb un total de 52 recomanacions, totes elles consensuades pels consellers i conselleres del CTESC. Aquestes consideracions i recomanacions es distribueixen en 3 grans apartats.

Llegeix més »

Governança de l’Agenda 2030. Anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 36 de la col·lecció Obres Digitals, Governança de l’Agenda 2030. Anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya. Es tracta d’un treball de Meritxell Rota i Claret, analista tècnica en polítiques de desenvolupament sostenible al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i alumna del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’EAPC durant el curs 2020-2021.

L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi comparada dels models de governança que els països i les regions més avançats en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) han anat desplegant i formular recomanacions per a la millora de la governança en la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya. La comparació inclou territoris d’una dimensió poblacional similar (Finlàndia, Bèlgica, Àustria, Eslovènia, Escòcia, País Basc i Catalunya) d’acord amb quatre àmbits: visió estratègica, participació, rendició de comptes i visió a llarg termini.

En paraules de l’autora, “falten només 8 anys per al 2030 i els ODS continuen lluny. Les Nacions Unides situen el moment present en la dècada d’acció, el temps restant per fer un esforç ambiciós i assolir els objectius promesos a tots i cadascun dels països i per a totes les persones. Per assolir-ho, caldrà desplegar les polítiques adequades, però sobretot serà imprescindible reforçar i millorar el disseny i la implementació de models de governança efectiva”. El Grup Independent de Científics de Nacions Unides (2019) considera que “no n’hi ha prou amb l’acció dels governs” i “identifica la governança com una de les quatre palanques necessàries per a l’Agenda 2030, juntament amb l’economia i les finances, l’acció individual i col·lectiva, i la ciència i la tecnologia”.

Llegeix més »

Territoris humans, nodals i sostenibles │ Apunt de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

9788409110490Territoris humans, nodals i sostenibles és una novel·la visual en clau historicoartística, que es vertebra com un viatge en tren des del futur-present i fins al passat de la història dels 40 anys de Ferrocarrils. Escrita per Ricard Planas Camps, la novel·la està dirigida com si fos un llargmetratge i és un exercici de col·laboració entre els departaments de Territori i Sostenibilitat i de Cultura, seguint amb l’objectiu de potenciar les sinergies interdepartamentals.

L’obra s’estructura en tres grans blocs. En el primer, s’aporten articles de reflexió que versen sobre: la mobilitat del present i del futur de la mà d’un dels seus màxims especialistes, Pere Calvet, director general d’FGC i president de l’UITP (Unió Internacional de Transport Públic); el canvi climàtic i els seus efectes, de Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat; els objectius claus d’FGC i les persones en el centre de l’equació, del president d’FGC, Ricard Font; i es tanca el bloc amb una aproximació a la relació entre cultura i ferrocarrils de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya, 2015 ǀ Post de Joan Antoni Santana Garcia

memo-ctesc-2015En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. Addicionalment, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions en relació amb cadascun d’aquests àmbits. L’edició d’enguany ha estat publicada, per primer cop, amb dades obertes.

De la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que el creixement que s’ha assolit l’any 2015 (3,4%) depèn, en part, de factors exògens. Aquest fet fa que l’evolució de l’economia pugui ser vulnerable als canvis de cicle. Entre aquests factors hi trobem els preus baixos del petroli, la combinació de paritats canviàries (favorables a l’euro), així com el context financer europeu, amb tipus d’interès baixos. La situació geopolítica també ha afavorit l’afluència de turistes a Catalunya.

En el mercat de treball, l’any 2015 la població ocupada segueix creixent i la taxa d’atur disminuint arran de la recuperació econòmica. Malgrat això, la taxa d’atur  encara es troba lluny dels valors precrisi. És significativa, però, la creació de llocs de treball a la indústria i l’increment del seu pes sobre l’ocupació, un fet que no s’havia produït des de l’inici de la crisi. Les previsions d’una desacceleració suau del creixement econòmic poden provocar que el ritme de generació de llocs de treball també disminueixi.Llegeix més »

Cap a un habitat(ge) sostenible | Post de Manel Gausa

Catalunya ha estat pionera i disposa d’importants eines normatives i mesures recents destinades a afavorir la introducció de la sostenibilitat en l’habitatge, la construcció i l’urbanisme i la seva incidència territorial.

Tanmateix, paral·lelament a una gran correcció disciplinar i processal, durant aquest anys s’ha pogut detectar una manca d’experiències pilot i decidides pel que fa a la materialització de nous desenvolupaments més sostenibles i innovadors.

El treball Cap a un Habitat(ge) sostenible es planteja des de diverses premisses:

1. La sostenibilitat no només és una condició, sinó una ocasió per a la creativitat.

2. La sostenibilitat convoca i necessita una nova mirada sensible i innovadora sobre el nostre entorn.

3. La sostenibilitat és una oportunitat de canviar els nostres hàbits i rutines de consum, acceptats i/o estandarditzats, i reorientar-los de manera imaginativa.Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 | Post de Joan Antoni Santana

La Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 plasma la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya mitjançant una anàlisi, a través de la quantificació prèvia, de les macrorelacions que tenen lloc en la nostra economia, centrades principalment en els sectors productiu, famílies, públic i exterior. En aquest sentit permet fer un seguiment periòdic i acurat de les tendències primàries de la realitat social, econòmica i laboral. L’àmbit d’estudi de la memòria abasta sis grans àrees d’actuació. En el capítol primer s’analitza l’evolució de l’economia a Catalunya durant l’any 2010. El capítol segon estudia la societat del coneixement a Catalunya bàsicament a través de dos grans apartats: l’estat de l’R+D+I i l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En el capítol tercer s’analitza l’evolució del mercat de treball. El quart avalua l’evolució del treball autònom. En el capítol cinquè s’analitzen les condicions de vida a Catalunya i les polítiques publiques que s’hi vinculen. El capítol sisè, finalment, estudia l’evolució dels principals paràmetres de sostenibilitat ambiental a Catalunya.Llegeix més »

Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat | Post de Jordi Pigem

Recuperar el bé comú 

Avui, als països del Nord del món, el creixement material no es tradueix ja en més qualitat de vida. La nostra plenitud personal i el bé comú de la societat estan molt més lligats a valors intangibles —com les relacions personals, l’alegria de viure, el temps lliure i la creativitat— que als béns materials. El veritable benestar no depèn d’acumular possessions materials, sinó de desenvolupar una vida plena de sentit en un context social cooperatiu i en harmonia amb un entorn natural que mantingui la seva integritat.

La nostra societat utilitza molts més recursos dels que hagi usat mai cap altra cultura, i tanmateix no aconsegueix un nivell de satisfacció i plenitud clarament superior. Llegeix més »