La Unió Europea ha modificat profundament les estructures constitucionals. El principi federal no ha estat aliè a aquest impacte tot i que les conseqüències segueixen sense ser clares. És prou coneguda la controvèrsia sobre si ha sorgit una “Europa de les regions” o una “Europa d’estats amb regions”. Això no obstant, existeix un consens sobre la necessitat que la participació de les regions a la UE es canalitzi a través dels acords amb l’estat, així com també mitjançant espais propis i directes.
La situació de les comunitats autònomes és particularment precària. La seva integració en el procés europeu deriva de l’autonomia política, però la Constitució no la reconeix expressament. Com a conseqüència, ha calgut negociar amb l’Estat espanyol la inclusió de representants autonòmics a cada fòrum europeu. Tanmateix, l’estat desconfia de les comunitats autònomes. En general, la posició de les regions a la UE depèn, en gran mesura, dels partits majoritaris en el govern central i en els governs regionals. En altres termes, si en el govern central i en els governs regionals hi ha el mateix partit la cooperació entre regions i l’Estat en assumptes europeus és més gran. Llegeix més »
