Memòria socioeconómica i laboral de Catalunya, 2014 l Post de Joan Antoni Santana Garcia

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental.

De la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya que cada any presenta el CTESC destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’any 2014 ha estat un any de creixement econòmic global. L’economia catalana ha registrat un creixement de l’1,5%, 0,6 punts per sobre del de la mitjana de la zona euro. Aquesta millora s’ha tornat a produir gràcies sobretot al millor comportament de les economies més avançades, i especialment als EUA, que han experimentat una bona evolució. El PIB català ha augmentat l’1,5% gràcies a un augment de la demanda interna que ha compensat un deteriorament de la demanda exterior. Mentre que la demanda domèstica ha fet una aportació positiva al creixement de 2,3 punts percentuals, l’evolució del saldo exterior n’ha restat 0,8. Les dades relatives a l’any 2014 de les empreses de l’economia social a Catalunya apunten a una consolidació dels resultats positius registrats l’any 2013. Així, el darrer trimestre de l’any 2014 la població ocupada per aquestes empreses és el 5% superior a la de l’any anterior, increment més intens que el registrat a escala estatal (de l’1,6%). Els quatre sectors d’activitat augmenten la població ocupada en l’economia social a Catalunya, sent l’increment més elevat a la indústria (de l’11,7%) i els serveis (el 3,1%), que en termes absoluts s’ha traduït en 1.157 i 1.011 persones més, respectivament.Read More »

La mirada ideològica: les nocions de dreta i esquerra en les representacions visuals l Post de Marc Leprêtre

La crisi econòmica sense precedents, que afecta Catalunya i la resta d’Europa des de 2008, comença a remetre; algunes de les seves conseqüències, però, semblen haver-se adherit amb força en la nostra mentalitat. En l’àmbit de les idees, aquesta transformació és tan profunda que ha generat conceptes paradoxals –però en cap cas contradictoris– com aquest que proposa el pensador britànic John Gray: lumpenburgesia. Una broma, un joc de paraules? No, en absolut: hi ha una generació de joves que tenen al cap el mateix estil de vida que els seus pares… però només un terç dels seus ingressos. Edoardo Narduzzi i Massimo Gaggi s’havien referit a aquest fenomen, des d’una altra perspectiva, com l’era low cost. La lumpenburgesia a la qual es refereix Gray vol mobles de disseny al seu menjador, però els ha de comprar a Ikea; vol fer creuers, però a preu d’autocar; vol roba elegant, però adquirida en cadenes mundials de distribució, etc. Fins aquí, la part purament costumista del tema. La part substancial és molt més complexa: aquests canvis suposen, realment, un canvi de valors? (tenint en compte que els valors són alguna cosa més duradora que un actitud social espontània o una moda efímera). I si és així, si aquest canvi és real, quina traducció política pot tenir a mitjà o fins i tot a llarg termini? Tot plegat implica una reformulació o aggiornamento de conceptes, com ara els de dretes i esquerres?Read More »

La Llei catalana de la transparència, accés a la informació pública i bon govern: un nou model de relació de la ciutadania amb l’Administració l Post de Miquel Puig

Ara fa tres anys, en el debat d’investidura el president de la Generalitat va assumir la transparència com a compromís polític i parlamentari. La necessitat no era nova, però va ser just en aquell moment quan la transparència, aparellada al dret d’accés a la informació i el bon govern, va entrar dins l’agenda política.

Els tres conceptes –transparència, accés a la informació i bon govern– han protagonitzat l’activitat de l’executiu i el seu treball en seu parlamentària des de l’inici i fins al final de la desena legislatura; fins al punt d’esdevenir un eix prioritari de l’actuació del Govern. A més, tot fa pensar que el seu recorregut impregnarà també els treballs de l’onzena legislatura que acaba de començar. Per això, la revista Activitat Parlamentària publicada el passat mes de setembre ha cregut necessari dedicar un número monogràfic a “la transparència, accés a la informació i bon govern”.

Aquest número especial de la revista, que edita la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, analitza des de diverses perspectives el nou model de relació de la ciutadania amb l’Administració. La Llei 19/2014 va entrar en vigor per a l’Administració de la Generalitat el passat 1 de juliol; i sis mesos després, l’1 de gener de 2016, ho farà per als ens locals. Implementar aquesta nova cultura organitzativa depèn de tots –institucions, polítics, governants, servidors públics i ciutadania– i cal que avancem plegats en aquesta direcció.Read More »

La identitat catalana en temps de Napoleó (1808-1814) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Entre 1808 i 1814, Catalunya va restar sota domini napoleònic. L’ocupació francesa va donar lloc a l’esclat d’un doble sentiment patriòtic o nacionalista. Un, de caràcter espanyol, que es va estendre per tot l’Estat i va trobar amb la lluita contra l’invasor un estímul per manifestar-se amb una gran intensitat. A Catalunya, però, la presència francesa va impulsar la recuperació del vell sentiment identitari de sempre, que feia reviure trets diferencials propis i enllaçava amb un passat nacional que el decret de Nova Planta de 1716 i altres disposicions borbòniques havien anat anorreant al llarg del segle XVIII. El llibre desmitifica els tòpics religiosos, ideològics, polítics i militars de la historiografia espanyolista, i matisa la teoria del patriotisme espanyol sense fissures a Catalunya entre 1808 i 1814. L’autor sosté que s’equivoquen tant els que només veuen, durant la guerra, patriotisme espanyol, com els que només hi veuen patriotisme català. “Espanyol, sí, però catalans, seria la realitat majoritària”.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció el fet identitari català al llarg de la història

Manual per a la prevenció de la violència masclista l Post de l’Institut Català de les Dones

El Projecte de formació per a la prevenció de la violència masclista, elaborat per l’entitat especialitzada TAMAIA viure sense violència, és una eina pràctica de treball per a la prevenció de la violència masclista adreçada a professionals que incideixen en els processos de socialització dels i les adolescents. Aporta competències tècniques que permeten el foment d’actituds i creences igualitàries, la promoció del respecte i la responsabilitat personal en les relacions, la deconstrucció de l’estructura simbòlica que sustenta la violència masclista i el foment d’una postura personal crítica i activa envers l’abús.

Projecte de formació per a la prevenció de la violència masclista

La comunicació a les grans organitzacions | Post del Servei de Difusió del Departament de Justícia

Hem tingut problemes de comunicació… No hem sabut explicar-nos bé… La comunicació no és fluida… Us sona la cançoneta? En grans organitzacions, partits polítics i fins i tot en l’àmbit de la parella s’assenyala la comunicació com la responsable de tots els seus mals. Segurament en fan un gra massa, però és ben cert que la comunicació influeix en gran mesura en l’èxit dels projectes en què intervenen les persones.

A més, l’ús generalitzat d’internet, les xarxes socials i la telefonia i els dispositius mòbils ha comportat un canvi radical en l’àmbit de la comunicació, no només augmentant el nombre de canals, sinó també creant-hi un marc multidireccional que provoca canvis essencials en la relació de les persones i les organitzacions (i també en l’estructura del llenguatge), i on els elements multimèdia i transmèdia tenen cada cop un paper més determinant.

En el cas d’organitzacions grans com el Departament de Justícia és essencial establir fluxos, interlocutors, criteris i canals perquè la comunicació sigui fluida, homogènia i transparent. L’objectiu és que tots els que formem part de la institució tinguem les eines adequades de comunicació interna per poder desenvolupar la nostra feina i que la ciutadania rebi una atenció adequada i homogènia pels diversos canals de comunicació, ja sigui a través de l’atenció presencial o telefònica, ja sigui mitjançant formularis de contacte, webs i xarxes socials.Read More »

Manual per a la prevenció d’abusos sexuals entre iguals en adolescents l Post de l’Institut Català de les Dones

El Projecte de formació per a la prevenció d’abusos sexuals entre iguals en adolescents, elaborat per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, aborda específicament la violència sexual entre els nois i les noies adolescents, una de les formes de violència més preocupants i també més recurrents en les primeres relacions amoroses. El contingut promou actituds i habilitats per establir relacions interpersonals positives; facilita eines i coneixements per identificar situacions de risc d’abús sexual; fomenta actituds i comportaments igualitaris a partir de la reflexió sobre els models i rols de gènere actuals, i ofereix eines per a l’autoprotecció i la recerca d’ajuda.

Projecte de formació per a la prevenció d’abusos sexuals entre iguals en adolescents

La transparència als ajuntaments, una oportunitat per a la qualitat democràtica l Post de Núria Bassols

L’1 de gener de 2016, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, entrarà en vigor per als ens locals, el que serà determinant per millorar la qualitat democràtica de les nostres institucions. Aquesta Llei és una oportunitat per a la governança municipal perquè conté mesures encaminades a visualitzar la feina ben feta de les autoritats municipals i a incorporar la participació ciutadana per tal de superar la desconfiança en les institucions.

D’on prové aquesta desconfiança ciutadana en els seus representants i, en general, en les institucions de govern, com ara els ajuntaments? Els regidors i alcaldes emanen de la pròpia ciutadania i la gran majoria tenen voluntat de comportar-se èticament. Però les regles de l’ètica pública no sempre coincideixen amb les regles de l’ètica privada que regeixen les relacions entre particulars. A més, la societat evoluciona i, amb ella, les maneres de judicar l’actuació de les persones dedicades a la política. Així, comportaments tolerats en altres temps ara són del tot inacceptables, perquè s’ha incrementat l’exigència ètica per als comportaments públics.Read More »

Consolidació i majoria d’edat del fet identitari català (1410-1714) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Després de l’estudi de Stefano Cingolani sobre els orígens del fet identitari a l’alta edat mitjana, el present llibre del professor Sobrequés analitza com a partir del segle XV es van consolidar els trets identitaris de la nació catalana i com van sobreviure amb plenitud al llarg de l’època moderna (segles  XVI i XVII) i fins al 1714. L’obra estudia els diversos aspectes de la plena consciència identitària del poble català, manifestada en el sistema polític, en el dret constitucional propi, en el llenguatge nacionalista, en el concepte d’estranger com a expressió diferenciada dels catalans, tant en l’aspecte civil com en l’institucional i l’eclesiàstic. El llibre aborda també l’existència d’una identitat confederal a través de l’estudi del concepte de Corona d’Aragó. L’autor fa una especial referència a l’enfortiment del nacionalisme, plenament “modern”, en els períodes de crisi política, l’interregne de Casp (1410-1412), la Guerra civil del segle XV (1462-1472) i la Guerra dels Segadors (1640-1652).

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari català al llarg de la història

La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410) l Post del Centre d’Història Contemporània de Catalunya

El projecte El fet identitari català al llarg de la història, impulsat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, té com a finalitat estudiar quins són els trets identitaris catalans, com s’han consolidat i quins han arribat als nostres dies. Es tracta d’analitzar el grau de consciència nacional que els catalans han tingut al llarg dels segles, perquè d’ell ha depès en cada moment el projecte col·lectiu del país i la mena de relació que Catalunya ha tingut amb Espanya. El llibre d’Stefano M. Cingolani és el primer en què es concreten les idees del projecte. L’autor ofereix resposta a la possible influència del substrat anterior al període carolingi; a la formació de llinatges propis per gestionar l’àmbit geogràfic en formació; a la consolidació d’un nom que individualitzi el territori; a la formació d’un llinatge que assumeixi un paper preeminent acceptat arreu; al debat sobre la frontera, que emmarca una identitat pròpia diferenciada. L’obra de Cingolani és innovadora i no té precedents historiogràfics en el seu gènere.

Fitxa de compra a  la llibreria en línia

Altres publicacions de la Col·lecció Fet identitari