Crònica menuda de la ciutat de Berga | Post de Xavier Pedrals

Una visió crítica de la vida ciutadana durant el franquisme

La Crònica menuda de la ciutat de Berga és un dietari de l’actualitat berguedana des del 1948 fins el 1975. L’autor, extraordinàriament ben informat, anota amb precisió la vida de la ciutat durant el franquisme; així, la Crònica esdevé un exemple de la vida a una població de la Catalunya interior en aquest període i reflecteix de manera ajustada les reaccions del país davant del règim polític, la immigració, el canvi de costums, el desenvolupament econòmic, etc. Escrita amb absoluta llibertat i amb crítica argumentada, recull tots els fets significatius, explica els antecedents, inclou biografies de personatges de tota índole i té una especial atenció de les entitats cíviques. Algunes de les valoracions que fa (sobre personatges, grups, situacions, les activitats polítiques en general i la situació berguedana en particular) són del màxim interès. L’autor era conscient de viure una època de foscor, de la qual calia deixar testimoni. Amb la informació que aporta, el debat ciutadà i nacional sobre l’època resta ara més obert que mai.Llegeix més »

Recerca i immigració IV | Post de Magda Garcia

La Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família ha editat, en format paper i PDF, un nou volum de la col·lecció Ciutadania i Immigració, que reuneix els principals resultats i propostes d’intervenció identificats per sis equips de recerca d’universitats catalanes.

Juntament amb els resums en castellà, anglès i francès, aquests articles d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Barcelona, del Centre d’Estudis Demogràfics i de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Vic s’articulen al voltant de diferents eixos com ara l’accés al mercat de treball, l’anàlisi sociodemogràfica, l’àmbit residencial, el món educatiu i la formació acadèmica.

Com en el cas dels tres llibres de Recerca i immigració ja editats prèviament dins la mateixa col·lecció, aquest volum és el darrer graó d’una escala composta per una convocatòria d’ajuts i per la Jornada de Recerca i Immigració de divulgació de resultats, celebrada el 8 de juliol de 2010 a l’Institut d’Estudis Catalans.

Així, l’ajut econòmic acordat amb els investigadors en el marc de la convocatòria d’ajuts per incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d’immigració a Catalunya (ARAFI-2008) es complementa amb aquests articles que contribueixen a la transferència del coneixement.Llegeix més »

Quaderns de la Mediterrània, núm. 16. Ecologia i cultura | Post de Blanca Gago

Quins són els principals reptes mediambientals que hi ha actualment a la regió mediterrània? D’aquesta qüestió s’ocupa el número 16 de la revista Quaderns de la Mediterrània, que porta com a títol Ecologia i cultura. Les societats dels països d’aquesta regió s’han d’enfrontar a gran reptes democràtics en els quals l’economia, la cultura i l’ecologia són decisives en el present i encara ho seran més en el futur. L’accés a l’aigua, la contaminació de l’aire, l’empobriment dels recursos marins, la gestió de les aigües residuals, la urbanització incontrolada del litoral, la conseqüent desaparició de la fauna i la flora, i l’augment de l’ús dels mitjans de transport per mar i per terra s’hauran de gestionar per evitar un col·lapse de les capacitats i encaminar-se cap a la consecució de l’eficiència energètica i d’un desenvolupament sostenible.  Cal que els diversos actors que hi ha a tots els nivells d’aquestes societats cerquin solucions per assolir aquests objectius i evitar els problemes per a la present generació i també per a les futures generacions.

En aquest marc, el dossier Ecologia i cultura constitueix una reflexió de caràcter interdisciplinar portada a terme per pensadors, escriptors i experts en diverses disciplines tècniques i mediambientals per tal d’abordar els reptes territorials, polítics i culturals, i també s’hi ofereixen alguns exemples de bones pràctiques. Es tracta, en definitiva, de buscar l’adequació necessària entre ciència i consciència ecològiques.Llegeix més »

Recerca i immigració III | Post de Magda Garcia

Des de la Direcció General per a la Immigració apostem per exposar públicament les recerques que promovem i en donem a conèixer els principals resultats. És una aposta que ens permet fer visible la tasca dels equips de recerca beneficiaris de la convocatòria d’ajuts per incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d’immigració a Catalunya (ARAFI) impulsada conjuntament amb la Direcció General de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement.

Aquesta convocatòria, gestionada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), contribueix a consolidar la xarxa catalana d’equips universitaris que centren la seva tasca investigadora en el coneixement que es genera al voltant de l’àmbit de la immigració. Uns equips de recerca als quals es demana plantejar resultats operatius juntament amb propostes d’intervenció que puguin esdevenir útils per a l’Administració pública i per als professionals que intervenen en el procés d’acollida i integració de persones immigrades.

Per això impulsem anualment una jornada de recerca i immigració, punt de trobada i de diàleg que possibilita als responsables de les investigacions l’exposició pública dels seus resultats i de les seves reflexions a un auditori heterogeni, que prové d’associacions i d’entitats del tercer sector, de l’Administració local i dels diferents departaments de la Generalitat. Llegeix més »

Una colla anomenada Cargol | Post de Joana Escobedo i Josep M. Cadena

La Biblioteca de Catalunya ha publicat l’obra Una colla anomenada Cargol com a resposta a la donació del Sr. Alfred Pérez-Bastardas dels dos volums de la revista manuscrita El Cargolí (1952-1961), editada per la família Bastardas Parera, i com un esglaó més en la política d’adquisicions de publicacions periòdiques il·lustrades manuscrites de la institució. En aquest cas es tracta d’una acció de família, que pensa que ha d’educar els fills en un moment en què l’entorn no facilitava el coneixement. La família va organitzar una publicació amb originals manuscrits i gràfics que tractaven de la societat a la qual íntimament continuaven pertanyent.

Els autors de l’obra es van repartir els papers, un de més tècnic i bibliogràfic (El Cargolí, entre cargolades i noticiaris. Una revista catalana manuscrita il·lustrada) i un altre d’apreciació de la revista com a metàfora d’una situació (La penya Cargol com a metàfora). Joana Escobedo s’ocupà de la primera part, que, a més de descriure la publicació, esmenta les darreres adquisicions de la Biblioteca de Catalunya en el camp de les publicacions periòdiques d’aquesta tipologia –El Trapecio, Il Tiberio, La Bugadera, el Semanario familiar i El Consueta-, i Josep Maria Cadena, de la segona, més lliure i interpretativa, que combina records personals de l’autor amb referències a la poesia de Josep Carner, que en el seu Bestiari tracta del seu cargol/Catalunya, a qui posen el dit a l’ull i s’arronsa sota la closca, però que mai no renuncia.Llegeix més »

Anàlisi de la fecunditat a partir de l’Enquesta demogràfica de Catalunya 2007 | Post d’Enric Ripoll

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat un nou número de la col·lecció “Quaderns d’Estadística” que analitza la fecunditat de la població resident a Catalunya, a partir de la informació proporcionada per l’Enquesta demogràfica duta a terme l’any 2007. Aquesta enquesta constituïa una nova estadística oficial amb un doble objectiu: actualitzar les variables bàsiques del Cens de població 2001 i, d’altra banda, proporcionar informació detallada sobre l’evolució dels components del creixement demogràfic que facilités l’estudi de les causes i conseqüències dels canvis recents registrats en la població de Catalunya.

La monografia que segueix a continuació és una investigació que s’emmarca dins del segon d’aquests objectius, en la mesura que l’anàlisi de la fecunditat és clau per entendre l’evolució de la població de Catalunya en els darrers 35 anys i preveure’n l’evolució. Llegeix més »