Categoria: Societat
Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica de la Plantada de l’Arbre Maig a Òrrius l Post de Mireia Roca i Eva Cerveto
Als Països Catalans, les festes de l’arbre tenen lloc en diferents moments de l’any i sota noms i rituals diversos. Totes aquestes festes tenen un conjunt de característiques i d’elements comuns que fan sospitar un origen al voltant d’un mateix culte. Ara bé, aquestes celebracions presenten avui una rica mostra de manifestacions culturals que ens suggereixen que un culte d’origen incert en el temps s’ha anat revestint i dotant de significats diversos.
Aquesta recerca etnogràfica gira entorn de la Festa del Maig que se celebra cada any a la localitat d’Òrrius, a la comarca del Maresme. La festa té com a protagonista un arbre de grans dimensions que els habitants del poble seleccionen, tallen i traslladen col·lectivament fins a la plaça de la vila, on és plantat de nou.
Lluny de buscar l’origen històric d’aquesta celebració, les autores complementen la descripció tenint en compte altres festes de l’Arbre que se celebren actualment en diferents pobles de Catalunya. Les particularitats de cada un d’ells mostren la diversitat de formes i significats que adopten.Llegeix més »
La distribució competencial en matèria d’immigració juvenil | Post d’Ana Ruiz Legazpi
Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.
L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE).Llegeix més »
L’impacte de les reformes laborals, d’ocupació i de seguretat social en el marc competencial de la Generalitat de Catalunya l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics
Aquest llibre té per objecte abordar l’impacte que les reformes laborals, d’ocupació i de Seguretat Social que l’Estat ha portat a terme des de l’any 2012 ha tingut sobre el règim de competències que la Generalitat de Catalunya té en base a l’Estatut d’autonomia de 2006.
El procés de modificacions a les lleis bàsiques en l’àmbit laboral i de protecció social que ha emprès el Govern espanyol ha estat d’un gran abast ja que s’ha regulat amb nous fonaments tot allò relatiu a la gestió empresarial de les condicions de treball i del règim d’acomiadaments, el marc de relacions col·lectives de treball, les empreses de treball temporal i les agències de col·locació, el sistema de formació professional o la seguretat i salut laboral, entre altres matèries. Necessàriament, la importància de les reformes impulsades en totes aquestes institucions jurídiques ha suposat una reformulació del paper de les administracions públiques en l’àmbit laboral. De fet, aquest llibre fa un repàs a la nova regulació experimentada en matèria de legislació social, per després entrar a analitzar quines són les noves funcions de les autoritats públiques catalanes amb competències en matèria laboral i quines orientacions de les polítiques públiques deriven del procés de reformes adoptat. Amb aquesta base, els autors mostren en quins aspectes la nova regulació laboral pot haver afectat en el règim de competències que l’Estatut d’autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat de Catalunya en matèries laborals i de protecció social.Llegeix més »
Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya l Post de Magda Garcia

Aquest informe —publicat també en versió anglesa amb el títol Report on the integration of immigrants in Catalonia— ha estat elaborat dins del marc de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i ha comptat amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”.
Atesa la necessitat de garantir el requisit d’independència que la Llei estableix, la seva elaboració ha anat a càrrec de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).
Pel que fa al contingut, a banda d’una breu compilació de dades demogràfiques, per contextualitzar la realitat migratòria els autors aporten indicadors d’integració en diferents àmbits (laboral, econòmic, familiar, polític, cultural i d’oci, de la informació, educatiu…) i faciliten també informació qualitativa obtinguda gràcies a entrevistes fetes a persones d’origen immigrant.
Justament en aquest apartat de caire qualitatiu, l’informe es val de fer entrevistes, anotar vivències i adquirir percepcions de persones immigrades en relació amb la llengua, el treball, les xarxes socials, les entitats socials i la participació, entre d’altres.Llegeix més »
L’abordatge integral de les violències que afecten les persones joves l Post de Sílvia Migueiz
L’eradicació de les violències entre les persones esdevé una necessitat social urgent per construir relacions interpersonals lliures, exemptes de dolor i dominació, que permetin la gestió positiva dels conflictes com a base per a l’articulació de la cohesió social i el benestar personal i col·lectiu.
La violència no pot deslligar-se de l’estructura social en la qual es produeix. Les manifestacions violentes són el reflex d’una interacció problemàtica de l’individu amb l’entorn; són el símptoma d’un malestar a desemmascarar per poder fer front a les múltiples variables que les expliquen.
Les persones joves són una de les principals víctimes de la violència i bona part de la violència exercida sobre elles és protagonitzada per joves. Ara bé, sovint sota el terme violència juvenil s’identifiquen fenòmens molt diferents, la majoria dels quals no tenen tant a veure amb la condició jove com amb altres factors que se superposen a l’edat.
La substitució del concepte de violència juvenil pel de violències que afecten les persones joves, té en compte tant la complexitat del fenomen com el fet que les persones joves poden ser tant víctimes com agressores.
Però què entenem per violència? Fins a quin punt les persones són violentes o simplement agressives? Què podem fer davant les diferents manifestacions de violències? Com es pot treballar el fenomen des de l’àmbit local?…Llegeix més »
Llums enmig la barbàrie. Memòries sobre el salvament de vides durant la Guerra Civil a Catalunya l Post d’Oriol Dueñas
En els darrers anys, han aparegut un nombre important d’estudis dedicats a la Guerra Civil i la dictadura franquista. En la majoria de casos, aquests treballs centren les seves temàtiques en la violència o en els enfrontaments polítics i armats, ja fossin la repressió que es va produir durant els primers mesos de guerra (tant la del front de guerra com també la coneguda com a violència de la rereguarda o violència revolucionària), passant pels bombardeigs sistemàtics contra la població civil, els diferents enfrontaments bèl·lics als camps de batalla o les diverses tipologies de repressió que portà a terme la dictadura franquista. En tots aquests casos, les morts violentes i dinàmiques de destrucció a gran escala es van posar de manifest amb tota la seva cruesa.
Des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la institució pública que té com a missió principal la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, hem volgut contribuir amb una sèrie d’aportacions, que hem considerat rellevants, a l’estudi de la Guerra Civil. Llegeix més »
Les transicions juvenils en un context de crisi l Post de Pau Serracant
L’etapa de la vida que anomenem joventut està experimentant una profunda transformació. En un passat no tan llunyà, la joventut era un període relativament acotat en el temps en què els individus seguien uns camins clarament marcats (en funció de les seves característiques personals i familiars). En les darreres dècades, el pas de les societats industrials a les societats industrials avançades ha redefinit les diferents etapes del cicle de vida, i la joventut ha estat una de les més afectades. L’etapa juvenil és ara més extensa, menys lineal i més diversa. En part, aquests canvis es deuen a la millora en el benestar material de les societats occidentals, que ha permès disposar de més recursos per facilitar el pas a la vida adulta (un exemple clar seria la universalització de l’educació); en part, però, la transformació de la joventut també està lligada a un procés de desregulació del mercat de treball i d’afebliment de les polítiques socials.
La crisi econòmica actual i les reduccions de la despesa pública que hi estan vinculades reforcen aquesta segona tendència de vulnerabilització del col·lectiu juvenil. En el context actual, les desigualtats entre joves i no joves s’accentuen; però també les desigualtats entre el col·lectiu juvenil, especialment a través del reforç de les desigualtats de partida (com el lloc de naixement o la classe social).Llegeix més »
IeMed. Mediterranean Yearbook 2013 l Post de Jordi Padilla
Ara fa deu anys va veure la llum la primera edició de l’Anuari de la Mediterrània de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Tot i les dificultats, enguany ha aparegut la desena edició d’aquesta publicació. En aquests deu anys, l’Anuari ha analitzat, per mitjà d’articles d’experts i dels annexos cronològics i estadístics nombrosos esdeveniments i transformacions algunes de les quals eren inimaginables fa deu anys.
En aquesta edició els temes clau que han merescut una especial dedicació són la guerra civil a Síria i les seves conseqüències geopolítiques, l’evolució de les transicions polítiques en els països àrabs i el paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials en aquests processos.
La publicació incorpora com a novetat un dossier central molt més ampli que la resta d’articles que estarà dedicat cada any a analitzar en profunditat un tema específic. Enguany aquest dossier ha esta dirigit per Lurdes Vidal, responsable de l’àrea de món àrab i mediterrani de l’IEMed, i ofereix una anàlisi dels principals actors (polítics o no) protagonistes de les transicions que estan vivint els països àrabs mediterranis.Llegeix més »
Joves i política en una democràcia en transformació l Post de Roger Soler i Martí
Als diaris, a les tertúlies radiofòniques, als debats polítics o a les converses de cafè, s’hi deixa sentir sovint la idea que les persones joves passen de la política. Però en aquests mateixos espais també es parla de les múltiples, i cada cop més nombroses, mobilitzacions que tenen una gran presència de població juvenil. Així doncs, els joves són desafectes? Estan mobilitzats? Totes dues coses alhora?
La publicació Democràcia, participació i joventut (editada conjuntament per la Direcció General de Joventut, la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament) recull l’anàlisi de la relació de les persones joves amb la democràcia en un moment de canvis profunds que afecten els vincles que la ciutadania estableix amb les institucions democràtiques i, en general, amb l’esfera pública. Per fer-ho, s’analitza l’Enquesta de participació i política 2011 que permet comparar les actituds i els comportaments de les persones joves amb la resta de grups d’edat. D’aquesta manera, al llarg de la publicació, s’ofereix una visió precisa de la singularitat de la participació de les persones joves, que no sempre correspon a les idees preconcebudes sobre la participació i l’afecció política juvenil. A partir d’aquí, l’estudi identifica trets i tendències en la relació de la joventut amb la democràcia, posant l’èmfasi en la diversitat del col·lectiu jove i en les desigualtats que apareixen darrere els seus comportaments participatius. I és que la joventut és un col·lectiu heterogeni, complex i permeable als fenòmens socials.Llegeix més »








