El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura l Post d’Alfons Roca

 

1 [Intervenció a l’acte de presentació, de 22 d’abril de 2016, al Saló Torres-Garcia del Palau de la Generalitat]

Potser justifica la meva intervenció en aquest acte un seguit de circumstàncies personals fruit de l’atzar, o del voler de Déu. Disculpeu-me, si us plau.

El fet és que l’any 1961 –en fa uns quants– des de Berga vaig baixar a Barcelona a estudiar per aparellador. Guiat per un llibre de l’ínclit Alexandre Cirici Pellicer, al cel sia, vaig voler conèixer la Barcelona important, i aviat vaig descobrir el Palau de la Generalitat. I aleshores vaig notar, vaig sentir, vaig veure, que jo era d’un país prou important. Un país que pagava la pena, vaja. I se’m van gravar les primeres imatges de l’edifici per sempre més. Tenia 17 anys. L’atzar, o el voler de Déu, que deia, també va fer que vint anys més tard entrés a treballar a la Generalitat i, oh Fortuna!, entrés en contacte professional amb el vell, bell, monument. I vaig poder viure i treballar, trenta anys, a dins d’una obra d’art! No m’agradava pas gaire ser funcionari, però això, aquest privilegi, me’n va redimir.

L’edifici fa respecte i el respecte fa una mica de por i per perdre-la el primer que vaig veure clar és que m’havia d’informar. I vaig llegir tot el què vaig trobar sobre el Palau. I d’aquestes lectures me’n va venir una oportunitat, l’oportunitat de conèixer personalment els dos joves professors que em va semblar que tenien més fresc el coneixement artístic del monument. Eren en Joaquim Garriga i en Marià Carbonell. El primer em va fer notar el greu dèficit historiogràfic del Palau i em va dir que en Marià era la persona adequada per a posar-hi remei. En Joaquim Garriga acostuma a tenir raó. Fa uns quants anys d’això i des d’aleshores en Marià ens ha ajudat a comprendre l’edifici i la seva història des de diverses perspectives. Ha treballat molt i molt –i bé– i ha sigut decisiu a l’hora de posar al dia el coneixement històricoartístic del Palau, el continent i el contingut. Gràcies Marià!Read More »

Catalunya Ciutat(s): l’actualització del somni noucentista l Post de Roger Subirà

La creació de la Mancomunitat, ara fa cent anys, representa l’ini­ci dels estudis territorials a Catalunya. Amb l’impuls modernitzador que impregna el noucentisme el gran repte que es planteja, en el marc d’un procés de construcció nacional, és posar fi al desequilibri entre la Catalunya urbana, culta i oberta al món, i la Catalunya rural, empobrida, mancada de serveis i d’oportunitats. D’aquí neix el concepte noucentista de la Catalunya-ciutat.

Per als noucentistes la ciutat representa l’espai del civisme i la seva construcció ordenada, eficient i moderna, és sinònim de la construcció de la societat. Els ideals polítics i ètics convergeixen amb els artístics; cultura i política es donen la mà compartint ob­jectius comuns: modernització i construcció nacional en un marc europeu i mediterrani.

Malgrat l’aturada que representa la dictadura, en els darrers cent anys i en especial des del restabliment de la democràcia, el país assoleix un grau de benestar inèdit en la història. A l’actuali­tat podríem dir que el somni noucentista d’equilibri territorial està plenament assolit.

A la Catalunya d’avui les oportunitats i els serveis s’estenen de ma­nera equilibrada pel conjunt del territori i trobem un país raonable­ment madur pel que fa al disseny infraestructural i raonablement ordenat des del punt de vista urbanístic.Read More »

Catàleg de paisatge. Les comarques gironines l Post de Pere Sala

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha publicat, conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Girona, el llibre del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines,  document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les comarques gironines, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial. El de les Comarques Gironines és el quart que es publica en forma de llibre.

La publicació s’organitza en vuit blocs, precedits d’un preàmbul. Identifica 26 unitats de paisatge —una bona mostra de la diversitat paisatgística del país— per a cadascuna de les quals es descriuen els elements naturals i humans que constitueixen el paisatge, l’evolució històrica, l’organització actual, l’expressió artística, la dinàmica, els valors paisatgístics, les principals rutes i punts d’observació i gaudi del paisatge, una descripció de la possible evolució de la unitat, l’avaluació d’amenaces i oportunitats, i els objectius de qualitat paisatgística.Read More »

Revista Silvicultura, núm. 68. La situació de la fusta serrada amb destinació a ús estructural | Post d’Elisabeth Fernández

Històricament, les societats han construït l’arquitectura amb els materials que tenien a l’abast. A partir d’aquests materials, els artesans van desenvolupar elaborades formes de construir. Moltes de les obres d’arquitectura més admirades han estat construïdes seguint aquest patró. La terra, la pedra i la fusta són els materials més antics de construcció que han resistit el pas dels anys i que encara es conserven.

Tot i que en molts països del món la fusta és el principal material constructiu, a Catalunya l’ús del totxo, l’acer i el formigó és generalitzat i actualment són minoritàries les construccions amb fusta i puntuals les construccions amb fusta del país. La major part de la fusta serrada es destina a la fabricació de palets i embalatges. Ara bé, la fusta dels boscos catalans presenta molts avantatges respecte a altres materials constructius que cal recuperar i posar en valor.

Aquest número de la revista Silvicultura explica quines són les particularitats i les oportunitats de la fusta de les espècies forestal pròpies de Catalunya, presenta exemples d’utilització de la fusta catalana com a material de construcció, i també posa de relleu quin és el comportament del foc i quines són les propietats tèrmiques contra incendis en edificis de fusta.

Elizabeth Fernández
Responsable de Difusió i Comunicació
Centre de la Propietat Forestal

Revista de Silvicultura núm. 68

Altres títols del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Publicacions de la Generalitat

Això és Catalunya. Guia del Patrimoni Arquitectònic | Post d’Antoni Navarro

El patrimoni arquitectònic de Catalunya ha estat poc divulgat entre el públic generalista. En calia una aproximació entenedora, fàcil i a l’abast del visitant, tant forà com local, sense perdre el necessari rigor científic i cultural que ha d’acompanyar tot tipus d’obra. Aquest ha estat l’objectiu d’aquesta guia.

Per això, no es tracta d’un llibre per a experts i erudits, sinó per a visitants i viatgers interessats en el nostre país i la seva cultura, especialment en el seu patrimoni arquitectònic. És una guia que pretén acompanyar el visitant i assenyalar-li els edificis, conjunts, restes arqueològiques, etc. que, a criteri dels autors, són interessants. Alhora, s’intenta relacionar les obres amb el corrent històric i cultural que li ha donat i li segueix donant suport i justificació.

En aquesta segona edició, superant una primera limitació, el contingut ha estat notablement ampliat. S’ha posat l’accent en el coneixement i la descripció del patrimoni arquitectònic dels darrers temps, en concret des de mitjans del segle XIX fins als nostres dies. Sense oblidar, i fins i tot augmentant, les referències a tota l’arquitectura dels segles anteriors.Read More »

Cap a un habitat(ge) sostenible | Post de Manel Gausa

Catalunya ha estat pionera i disposa d’importants eines normatives i mesures recents destinades a afavorir la introducció de la sostenibilitat en l’habitatge, la construcció i l’urbanisme i la seva incidència territorial.

Tanmateix, paral·lelament a una gran correcció disciplinar i processal, durant aquest anys s’ha pogut detectar una manca d’experiències pilot i decidides pel que fa a la materialització de nous desenvolupaments més sostenibles i innovadors.

El treball Cap a un Habitat(ge) sostenible es planteja des de diverses premisses:

1. La sostenibilitat no només és una condició, sinó una ocasió per a la creativitat.

2. La sostenibilitat convoca i necessita una nova mirada sensible i innovadora sobre el nostre entorn.

3. La sostenibilitat és una oportunitat de canviar els nostres hàbits i rutines de consum, acceptats i/o estandarditzats, i reorientar-los de manera imaginativa.Read More »

Documentos de Arquitectura Moderna en América Latina 1950-65. Vivienda social en Argentina, Brasil, Chile y México | Post de Teresa Rovira Llobera

Aquest quart volum de Documents d’Arquitectura Moderna a Amèrica Llatina no és només un recull dels projectes d’habitatge social desenvolupats a l’Argentina, Brasil, Xile i Mèxic entre els anys 1950 i 1965. L’objectiu més important de la publicació és la reflexió sobre el paper que aquests grans projectes d’habitatge social varen tenir en el desenvolupament de la modernitat  arquitectònica a l’Amèrica Llatina, i, d’aquesta reflexió, comprovar com moltes de les decisions de disseny d’aquests conjunts són encara vigents i poden ser reelaborades en projectes actuals. Tanmateix, no es pretén elaborar una teoria sobre l’habitatge social, ans mirar de reconèixer en les diferents propostes qualitats universals comunes i extrapolables. Read More »