Situació del treball autònom a Catalunya 2022 │ Apunt de Joan Antoni Santana Garcia

En compliment de l’article 2.1e de la Llei 7/2005, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) elabora, amb una cadència anual, una diagnosi de la situació del treball autònom.

A finals de l’any 2022, a Catalunya, hi ha registrades 558.290 afiliacions a la Seguretat Social per compte propi (és a dir, el 15,5% de l’afiliació del total del sistema). Atesa, doncs, la seva importància, són nombroses les facetes que ens ocupen en aquest informe. Totes elles tenen una incidència notable sobre la nostra economia, i òbviament, sobre les persones que desenvolupen la seva activitat en aquest règim.

Els capítols primer i segon recullen el resum executiu i la introducció de l’informe. Als apartats tercer i quart, respectivament, es descriu l’evolució del treball autònom a Catalunya mitjançant l’anàlisi de l’Enquesta de població activa i els registres de la Seguretat Social.

Al capítol cinquè s’estudia l’evolució del treball autònom a Catalunya en relació amb la resta de comunitats autònomes.

L’apartat sisè analitza els aspectes més rellevants en matèria de protecció social del treball autònom i l’apartat setè les mesures destinades al seu foment i consolidació.

El capítol vuitè descriu les principals novetats normatives que s’han produït l’any 2022. N’hi ha algunes essencials, com ara la reforma del sistema de cotització del treball autònom i de la protecció per cessament d’activitat. Sense oblidar, en aquest cas en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR), l’aprovació de la Llei de creació i creixement d’empreses, la Llei de foment de les empreses emergents i la reforma de la llei concursal.

Llegeix més »

Nota d’Economia, núm. 107, “La transició cap a un model econòmic més net i just” │ Apunt d’Anna Monreal

La Nota d’Economia és una revista amb una llarga trajectòria. Neix l’any 1983 com un tríptic mensual sobre conjuntura catalana que s’acompanya d’un article publicat en una separata. L’any 1986 augmenta de volum i se n’espaia la periodicitat. Actualment, és una publicació que té l’objectiu de potenciar l’anàlisi i la reflexió sobre temes rellevants i d’actualitat per a l’economia catalana i el sector públic, com ara:

  • anàlisis estructurals i conjunturals,
  • estudis sectorials i territorials, indicadors estadístics,
  • inversions públiques,
  • finançament autonòmic,
  • fons europeus,
  • pressupostos de la Generalitat i d’altres administracions públiques, etc.

Pel que fa a la difusió, si bé en una primera etapa Nota d’Economia es publicava només en paper, entre els anys 2000 i 2012 aquest suport va conviure amb l’electrònic. En l’actualitat, seguint les recomanacions del Consell Editorial de la Generalitat, només es publica en format electrònic.

El darrer número de la revista es va publicar el març del 2023 i es va dedicar a l’energia i a la transició cap a un nou model energètic més net i més just. L’objectiu del número 107 de la Nota d’Economia va ser contribuir al debat informat sobre quins elements calen per fer la transició energètica a Catalunya i assolir els objectius climàtics, així com els riscos i costos associats. Els articles han estat escrits per experts reconeguts en la matèria.

Llegeix més »

Nota de Conjuntura Econòmica, núm. 123, “Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn” │Apunt de Cristina Amarelo

La Nota de Conjuntura Econòmica (NCE) és un informe trimestral periòdic que publica el Departament d’Economia i Hisenda i que inclou una anàlisi sobre l’evolució més recent de l’economia catalana i del seu entorn. La seva publicació coincideix amb la difusió de les dades trimestrals més recents del PIB català per part de l’Idescat, i es publica a principis dels mesos de febrer, maig, agost i novembre. Aquesta publicació és de les més longeves de la Generalitat de Catalunya (va començar a publicar-se l’any 1994, i des de l’any 2004 es difon exclusivament en format en línia).

La Nota de Conjuntura Econòmica, que comença amb un resum dels continguts més destacats de la publicació, consta de set apartats específics dedicats a analitzar l’evolució del PIB català; la conjuntura de les principals economies de l’entorn; el sector exterior; els preus i salaris; el mercat de treball; l’àmbit financer; i el sector públic. A més, la Nota de Conjuntura Econòmica inclou requadres sobre informació d’actualitat rellevant per a l’economia catalana. Al llarg de 2022 i 2023 s’han inclòs requadres sobre temes tan diversos com l’evolució del mercat de l’habitatge, l’impacte diferencial de la inflació segons el nivell de renda de les llars o l’evolució de la taxa de la temporalitat a Catalunya arran la darrera reforma laboral.

Llegeix més »

El sector cultural a Catalunya │ Apunt del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector cultural. Aquesta iniciativa va sorgir a partir la constatació de la situació estructural del sector, clarament millorable. Així, la finalitat d’aquest informe és l’anàlisi del sector cultural a Catalunya i, en particular, els reptes als quals s’enfronta, des del punt de vista de la millora de la situació de les persones treballadores i de les empreses i entitats que el conformen, amb l’objectiu de poder elaborar un seguit de consideracions i recomanacions al Govern.

L’informe s’estructura en nou capítols, entre els quals es troben el marc teòric; una anàlisi de les principals magnituds econòmiques, fent una especial incidència en els factors condicionants de l’evolució agregada del sector i en la distribució de la productivitat aparent en termes de treball i de diferents variables per dominis i subbranques; una aproximació al mercat de treball, a partir d’una classificació d’ocupacions; una descripció de les polítiques culturals a Catalunya; un recull d’experiències i bones pràctiques; i les aportacions més rellevants de les persones expertes que van participar en les sessions de compareixences organitzades al Consell.

Per últim, el capítol més rellevant de l’informe és el de consideracions, amb 50 recomanacions adreçades al Govern, totes elles consensuades per les conselleres i consellers del CTESC. Es desglossa en 5 apartats:

  • El sector cultural
  • La situació econòmica
  • El mercat de treball
  • Instruments i mesures per reforçar el sector cultural
  • Recomanacions.
Llegeix més »

Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya │ Apunt de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

Les regles del joc que regulen les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en la pura provisionalitat des de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Existeix, certament, un marc legal, l’Estatut i la Constitució, però el pacte polític en què aquesta darrera vol que es fonamenti l’autogovern va ser invalidat amb aquella Sentència. Des d’aquell moment, Catalunya té un marc d’autogovern imposat, no pactat. En aquest context, resulta especialment necessari examinar quines poden ser les sortides d’aquesta situació d’excepcionalitat. És a dir, quins podrien ser, en el futur, els escenaris a considerar pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.  

Aquest llibre analitza les implicacions econòmiques i financeres d’aquests diferents escenaris. Les aportacions que proporciona se situen, per tant, en un doble nivell: per una banda, en el disseny i la construcció dels escenaris; per altra banda, en l’estimació de les implicacions econòmiques, pel que fa al PIB i a les finances de la Generalitat. Els escenaris previstos són vuit: el manteniment de l’statu quo, el federalisme dèbil, el federalisme moderat, el federalisme fort, el pacte bilateral específic, el model foral, el pacte confederal i la independència. El que s’ha volgut fer en elaborar-los és identificar els continguts bàsics que hauria de contenir cadascun (en els terrenys jurídic, competencial, institucional, politològic i financer) per tal de proporcionar un determinat grau de poder polític.

Llegeix més »

El model productiu i la productivitat a Catalunya |Apunt de Joan Antoni Santana

productivitatL’estudi de la productivitat ha estat una de les qüestions més analitzades al llarg de la història de l’economia. D’Adam Smith —considerat un dels pares de l’economia moderna— a Karl Marx han sigut diversos els economistes que han desenvolupat els seus treballs en l’àmbit de la productivitat i dels factors que hi estan vinculats amb la voluntat d’analitzar com aquesta repercuteix en el creixement dels països.

El present informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) analitza l’evolució del model productiu català entre els anys 2000 i 2016 i se centra en l’evolució dels nivells de productivitat dels factors de producció —el treball i el capital— tant a escala internacional com des d’una perspectiva microeconòmica a partir de la informació comptable d’una mostra d’empreses catalanes.

En l’àmbit internacional, l’informe fa una anàlisi comparativa de l’evolució del PIB, la renda per càpita, la dotació de capital per habitant i les mesures de productivitat agregada de Catalunya en termes de treball i de capital, així com en termes de productivitat conjunta en relació amb trenta-set economies de l’OCDE, tot analitzant la seva evolució al llarg dels anys 2000-2016. També es compara l’evolució del model de creixement català amb les economies internacionals esmentades a partir de la descomposició del PIB per càpita en els seus components principals: la productivitat dels factors de producció i la dotació de factors productius per habitant, on es posa de manifest la importància de les mesures de la productivitat dels factors en l’evolució dels nivells del PIB per càpita català en relació amb les diferents economies analitzades.Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya, 2015 ǀ Post de Joan Antoni Santana Garcia

memo-ctesc-2015En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. Addicionalment, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions en relació amb cadascun d’aquests àmbits. L’edició d’enguany ha estat publicada, per primer cop, amb dades obertes.

De la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que el creixement que s’ha assolit l’any 2015 (3,4%) depèn, en part, de factors exògens. Aquest fet fa que l’evolució de l’economia pugui ser vulnerable als canvis de cicle. Entre aquests factors hi trobem els preus baixos del petroli, la combinació de paritats canviàries (favorables a l’euro), així com el context financer europeu, amb tipus d’interès baixos. La situació geopolítica també ha afavorit l’afluència de turistes a Catalunya.

En el mercat de treball, l’any 2015 la població ocupada segueix creixent i la taxa d’atur disminuint arran de la recuperació econòmica. Malgrat això, la taxa d’atur  encara es troba lluny dels valors precrisi. És significativa, però, la creació de llocs de treball a la indústria i l’increment del seu pes sobre l’ocupació, un fet que no s’havia produït des de l’inici de la crisi. Les previsions d’una desacceleració suau del creixement econòmic poden provocar que el ritme de generació de llocs de treball també disminueixi.Llegeix més »

La inversió estrangera a Catalunya l Post de Joan Antoni Santana Garcia

inversió estrangeraLa inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.

En un context de globalització i incertesa econòmica derivada de la crisi econòmica, tant a escala local com mundial, resulta útil tenir el major nombre d’eines possibles per diagnosticar si l’economia catalana transita correctament pel cúmul de canvis de paradigma. En aquest sentit, la inversió rebuda s’utilitza sovint com un indicador de l’atractiu que genera un territori envers l’exterior, fet que es pot interpretar en termes de potencial de creixement i d’estabilitat.

Així doncs, el CTESC ha elaborat l’Informe La inversió estrangera a Catalunya amb l’objectiu d’analitzar l’evolució de la inversió estrangera directa a Catalunya i per tal d’obtenir una aproximació de la seva importància, posant especial èmfasi en l’anàlisi sectorial i de procedència d’aquesta inversió.Llegeix més »

Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger | Post de Joan Antoni Santana

El Consell ha elaborat l’Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger, que recull una anàlisi dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb l’estranger i amb la resta d’Espanya des del 1995 fins al 2013. L’anàlisi s’efectua sobre la base d’una àmplia desagregació territorial, tant per comunitats autònomes com per països, i també sobre una desagregació sectorial, la qual cosa permet obtenir una informació àmplia i detallada de l’evolució dels fluxos comercials.

Durant tot el període estudiat es manté un saldo comercial positiu amb la resta de l’Estat que compensa, en la majoria d’anys, el dèficit amb l’estranger. En relació al PIB, hi ha una pèrdua de pes d’aquest saldo positiu de Catalunya amb la resta de l’Estat, mentre que el saldo amb l’estranger, tot i continuar sent globalment negatiu, millora. Es constata un procés de reorientació de la producció catalana cap a l’estranger, amb un increment tant del pes de les exportacions com de les importacions, amb independència de la conjuntura econòmica. Durant la crisi s’ha reforçat aquest procés. Si bé aquesta tendència també es produeix a la majoria de comunitats autònomes, a Catalunya és més intensa.Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral 2013 l Post de Joan Santana

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. El resum executiu de la Memòria presenta una visió sintètica dels principals resultats en els àmbits d’estudi, mentre que a les previsions es fa una valoració de l’evolució dels principals indicadors durant l’any següent.

L’any 2013 destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’economia catalana va caure el 0.5% interanual. El component de la demanda que va contribuir positivament al creixement va tornar a ser el sector exterior, si bé la seva aportació no ha estat prou intensa com per compensar la davallada de la demanda interna. Alguns indicadors demostren una certa resistència de les empreses de l’economia social en la situació de crisi: la població ocupada per aquestes empreses va créixer el 2,7% respecte del 2012. El creixement de l’ocupació es concentra en les cooperatives (la població ocupada s’incrementa el 3,7%). També es va incrementar el nombre de cooperatives existents respecte del 2012 (4.169 cooperatives inscrites, 47 més).Llegeix més »