El model productiu i la productivitat a Catalunya |Apunt de Joan Antoni Santana

productivitatL’estudi de la productivitat ha estat una de les qüestions més analitzades al llarg de la història de l’economia. D’Adam Smith —considerat un dels pares de l’economia moderna— a Karl Marx han sigut diversos els economistes que han desenvolupat els seus treballs en l’àmbit de la productivitat i dels factors que hi estan vinculats amb la voluntat d’analitzar com aquesta repercuteix en el creixement dels països.

El present informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) analitza l’evolució del model productiu català entre els anys 2000 i 2016 i se centra en l’evolució dels nivells de productivitat dels factors de producció —el treball i el capital— tant a escala internacional com des d’una perspectiva microeconòmica a partir de la informació comptable d’una mostra d’empreses catalanes.

En l’àmbit internacional, l’informe fa una anàlisi comparativa de l’evolució del PIB, la renda per càpita, la dotació de capital per habitant i les mesures de productivitat agregada de Catalunya en termes de treball i de capital, així com en termes de productivitat conjunta en relació amb trenta-set economies de l’OCDE, tot analitzant la seva evolució al llarg dels anys 2000-2016. També es compara l’evolució del model de creixement català amb les economies internacionals esmentades a partir de la descomposició del PIB per càpita en els seus components principals: la productivitat dels factors de producció i la dotació de factors productius per habitant, on es posa de manifest la importància de les mesures de la productivitat dels factors en l’evolució dels nivells del PIB per càpita català en relació amb les diferents economies analitzades.Read More »

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya, 2015 ǀ Post de Joan Antoni Santana Garcia

memo-ctesc-2015En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. Addicionalment, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions en relació amb cadascun d’aquests àmbits. L’edició d’enguany ha estat publicada, per primer cop, amb dades obertes.

De la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que el creixement que s’ha assolit l’any 2015 (3,4%) depèn, en part, de factors exògens. Aquest fet fa que l’evolució de l’economia pugui ser vulnerable als canvis de cicle. Entre aquests factors hi trobem els preus baixos del petroli, la combinació de paritats canviàries (favorables a l’euro), així com el context financer europeu, amb tipus d’interès baixos. La situació geopolítica també ha afavorit l’afluència de turistes a Catalunya.

En el mercat de treball, l’any 2015 la població ocupada segueix creixent i la taxa d’atur disminuint arran de la recuperació econòmica. Malgrat això, la taxa d’atur  encara es troba lluny dels valors precrisi. És significativa, però, la creació de llocs de treball a la indústria i l’increment del seu pes sobre l’ocupació, un fet que no s’havia produït des de l’inici de la crisi. Les previsions d’una desacceleració suau del creixement econòmic poden provocar que el ritme de generació de llocs de treball també disminueixi.Read More »

La inversió estrangera a Catalunya l Post de Joan Antoni Santana Garcia

inversió estrangeraLa inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.

En un context de globalització i incertesa econòmica derivada de la crisi econòmica, tant a escala local com mundial, resulta útil tenir el major nombre d’eines possibles per diagnosticar si l’economia catalana transita correctament pel cúmul de canvis de paradigma. En aquest sentit, la inversió rebuda s’utilitza sovint com un indicador de l’atractiu que genera un territori envers l’exterior, fet que es pot interpretar en termes de potencial de creixement i d’estabilitat.

Així doncs, el CTESC ha elaborat l’Informe La inversió estrangera a Catalunya amb l’objectiu d’analitzar l’evolució de la inversió estrangera directa a Catalunya i per tal d’obtenir una aproximació de la seva importància, posant especial èmfasi en l’anàlisi sectorial i de procedència d’aquesta inversió.Read More »

Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger | Post de Joan Antoni Santana

El Consell ha elaborat l’Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger, que recull una anàlisi dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb l’estranger i amb la resta d’Espanya des del 1995 fins al 2013. L’anàlisi s’efectua sobre la base d’una àmplia desagregació territorial, tant per comunitats autònomes com per països, i també sobre una desagregació sectorial, la qual cosa permet obtenir una informació àmplia i detallada de l’evolució dels fluxos comercials.

Durant tot el període estudiat es manté un saldo comercial positiu amb la resta de l’Estat que compensa, en la majoria d’anys, el dèficit amb l’estranger. En relació al PIB, hi ha una pèrdua de pes d’aquest saldo positiu de Catalunya amb la resta de l’Estat, mentre que el saldo amb l’estranger, tot i continuar sent globalment negatiu, millora. Es constata un procés de reorientació de la producció catalana cap a l’estranger, amb un increment tant del pes de les exportacions com de les importacions, amb independència de la conjuntura econòmica. Durant la crisi s’ha reforçat aquest procés. Si bé aquesta tendència també es produeix a la majoria de comunitats autònomes, a Catalunya és més intensa.Read More »

Memòria socioeconòmica i laboral 2013 l Post de Joan Santana

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. El resum executiu de la Memòria presenta una visió sintètica dels principals resultats en els àmbits d’estudi, mentre que a les previsions es fa una valoració de l’evolució dels principals indicadors durant l’any següent.

L’any 2013 destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’economia catalana va caure el 0.5% interanual. El component de la demanda que va contribuir positivament al creixement va tornar a ser el sector exterior, si bé la seva aportació no ha estat prou intensa com per compensar la davallada de la demanda interna. Alguns indicadors demostren una certa resistència de les empreses de l’economia social en la situació de crisi: la població ocupada per aquestes empreses va créixer el 2,7% respecte del 2012. El creixement de l’ocupació es concentra en les cooperatives (la població ocupada s’incrementa el 3,7%). També es va incrementar el nombre de cooperatives existents respecte del 2012 (4.169 cooperatives inscrites, 47 més).Read More »

Regulació i competència: a la recerca d’efectes no desitjats | Post d’Anna Merino

Aquesta publicació recull els casos seleccionats en el Call for Papers convocat per l’Autoritat Catalana de la Competència i presentats a les Jornades sobre els efectes no desitjats de la regulació i de l’actuació dels agents econòmics sobre la competència, que van tenir lloc els dies 25 i 26 d’octubre del 2012 a Barcelona. Aquests casos són força variats ja que hi apareixien diverses tipologies d’efectes i incloïen diversos sectors i mercats com els del transport, l’electricitat, les professions col·legiades, la distribució comercial o el farmacèutic, entre d’altres.

El punt en comú de tots ells és que quan un govern regula, una administració pública actua o un agent empresarial pren decisions no sempre es produeixen els efectes esperats i, encara que els aconsegueixi, es poden donar efectes negatius no previstos ni desitjats que es podrien evitar i que afecten la competència efectiva.

L’estudi de casos en els quals es donen aquests efectes negatius pot permetre la seva correcció i, fins i tot, evitar nous efectes d’aquestes característiques. La divulgació que es realitza mitjançant aquesta publicació pretén contribuir, no només a la correcció d’aspectes concrets de la regulació o de l’actuació dels operadors econòmics, sinó també a evitar-ne de nous a través de la incorporació de l’anàlisi ex-ante.Read More »

Idees. Revista de temes contemporanis. Núm. 35. La memòria perplexa | Post de Marc Leprêtre

Memòria històrica, memòria col·lectiva, memòria perplexa

L’excepcionalitat de la situació econòmica i el fet de no disposar d’elements comparatius reals –el crac de 1929 està sent superat amb escreix– generen una percepció de la realitat que ens envolta gairebé monotemàtica. Dia rere dia, els telenotícies i els articles d’opinió, les tertúlies radiofòniques i els editorials dels diaris, la informació econòmica especialitzada i la generalista, se centren en una qüestió sens dubte gravíssima, però que òbviament no hauria d’arribar a monopolitzar totes i cadascuna de les coses que s’expliquen als mitjans de comunicació. Al món continuen passant altres coses que convé no perdre de vista, i que sovint ajuden a entendre precisament la situació d’excepcionalitat esmentada. La crisi ha generat determinats miratges, i molts d’ells tenen a veure amb una mirada més o menys perplexa del passat. Com que la situació que vivim no ens agrada, de vegades provem de corregir-la amb visions del passat que encaixen amb les nostres expectatives o que, si més no, les modulen acomodatíciament. De la mateixa manera, no és infreqüent  que bandegem  determinades situacions que per raons òbvies provoquen un gran neguit, com ara l’ascens arreu d’Europa d’opcions populistes radicals d’extrema dreta i d’extrema esquerra que, en alguns casos concrets, recorden perillosament la dècada de 1930. Ambdues actituds tenen en comú una cosa: el fet de jugar amb la memòria col·lectiva creant imatges ad hoc que ens resulten satisfactòries o complaents. D’aquí neix, per força, una memòria inevitablement perplexa.Read More »

Nota d’economia. Catalunya i l’estratègia Europa 2020 | Post de Joan Manuel Espuelas

El 4 d’octubre passat es va presentar, al Palau de la Generalitat, el número 100 de la revista Nota d’economia, publicació del Departament d’Economia i Coneixement que es remunta a l’any 1983 i que, amb el temps, s’ha anat consolidant com un referent per a l’anàlisi de l’economia catalana i com una eina essencial per al coneixement de la nostra realitat econòmica. Durant gairebé 30 anys, la revista ha estat un dels instruments de vinculació entre l’Administració i el món acadèmic i ha servit per identificar reptes, aportar idees i ajudar a definir propostes per a la política econòmica del Govern.

Fidel a aquests principis fundacionals, el número 100 de Nota d’economia tracta monogràficament de l’estratègia Europa 2020 i la transposició al nostre país: l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020).

La crisi econòmica en què ens trobem immersos no és com les que s’havien viscut darrerament. El delicat context econòmic no tan sols fa necessari que els governs duguin a terme ajustos pressupostaris, sinó que els obliga a dissenyar noves estratègies de reactivació de l’economia per sortir enfortits de la crisi.Read More »

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 | Post de Joan Antoni Santana

La Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 plasma la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya mitjançant una anàlisi, a través de la quantificació prèvia, de les macrorelacions que tenen lloc en la nostra economia, centrades principalment en els sectors productiu, famílies, públic i exterior. En aquest sentit permet fer un seguiment periòdic i acurat de les tendències primàries de la realitat social, econòmica i laboral. L’àmbit d’estudi de la memòria abasta sis grans àrees d’actuació. En el capítol primer s’analitza l’evolució de l’economia a Catalunya durant l’any 2010. El capítol segon estudia la societat del coneixement a Catalunya bàsicament a través de dos grans apartats: l’estat de l’R+D+I i l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En el capítol tercer s’analitza l’evolució del mercat de treball. El quart avalua l’evolució del treball autònom. En el capítol cinquè s’analitzen les condicions de vida a Catalunya i les polítiques publiques que s’hi vinculen. El capítol sisè, finalment, estudia l’evolució dels principals paràmetres de sostenibilitat ambiental a Catalunya.Read More »