Les regles del joc que regulen les relacions entre Catalunya i Espanya es troben en la pura provisionalitat des de la Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Existeix, certament, un marc legal, l’Estatut i la Constitució, però el pacte polític en què aquesta darrera vol que es fonamenti l’autogovern va ser invalidat amb aquella Sentència. Des d’aquell moment, Catalunya té un marc d’autogovern imposat, no pactat. En aquest context, resulta especialment necessari examinar quines poden ser les sortides d’aquesta situació d’excepcionalitat. És a dir, quins podrien ser, en el futur, els escenaris a considerar pel que fa a la relació entre Catalunya i Espanya.
Aquest llibre analitza les implicacions econòmiques i financeres d’aquests diferents escenaris. Les aportacions que proporciona se situen, per tant, en un doble nivell: per una banda, en el disseny i la construcció dels escenaris; per altra banda, en l’estimació de les implicacions econòmiques, pel que fa al PIB i a les finances de la Generalitat. Els escenaris previstos són vuit: el manteniment de l’statu quo, el federalisme dèbil, el federalisme moderat, el federalisme fort, el pacte bilateral específic, el model foral, el pacte confederal i la independència. El que s’ha volgut fer en elaborar-los és identificar els continguts bàsics que hauria de contenir cadascun (en els terrenys jurídic, competencial, institucional, politològic i financer) per tal de proporcionar un determinat grau de poder polític.
Llegeix més »
L’estudi de la productivitat ha estat una de les qüestions més analitzades al llarg de la història de l’economia. D’Adam Smith —considerat un dels pares de l’economia moderna— a Karl Marx han sigut diversos els economistes que han desenvolupat els seus treballs en l’àmbit de la productivitat i dels factors que hi estan vinculats amb la voluntat d’analitzar com aquesta repercuteix en el creixement dels països.
En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. Addicionalment, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions en relació amb cadascun d’aquests àmbits. L’edició d’enguany ha estat publicada, per primer cop, amb dades obertes.
La inversió estrangera directa és un dels factors que influeixen en el creixement d’un país en representar un input provinent de la resta del món que s’incorpora a la seva capacitat productiva. Històricament ha generat efectes positius en termes d’implantació de noves tecnologies i d’impuls de la internacionalització.
