La Diputació de Lleida. Anàlisi del model de distribució dels recursos als ajuntaments | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 37 de la col·lecció Obres digitals, La Diputació de Lleida. Anàlisi del model de distribució dels recursos als ajuntaments. Es tracta d’un treball de Laia Pérez i Altisent, cap del Gabinet de la Consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya i alumna de la segona edició (2021-2023) del Màster en Direcció Pública (EAPC-UOC). Anteriorment, també havia exercit de directora de Planificació Estratègica i Relacions Institucionals a la mateixa Diputació.

Llegeix més »

Guia per a la definició de marcs competencials | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat la Guia per a la definició de marcs competencials, número 13 de la col·lecció Eines per als recursos humans. La publicació vol oferir un model comú i homogeneïtzador que esdevingui un instrument de suport per a qualsevol administració que hagi d’afrontar el repte de definir les funcions, capacitats i habilitats comunes d’un conjunt de llocs de treball en la seva institució.

Llegeix més »

European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, núm. 21, “Public procurement” | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 21 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, amb un monogràfic dedicat a la contractació pública que repassa qüestions d’actualitat com la vigència de la normativa d’aquest pilar del dret administratiu, les implicacions de les tecnologies emergents i disruptives en el mateix camp o les oportunitats de la compra pública d’innovació. Tot plegat amb una visió polièdrica i una combinació d’anàlisis des del món de l’acadèmia, la gestió pública i la societat civil, per exemple en l’àmbit de la transparència i la lluita contra la corrupció.

El número 21 ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Contractació Pública del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. En total, inclou set articles a càrrec de persones expertes des de Brussel·les, Madrid, Friburg, Barcelona o Santander. També ofereix les seccions finals habituals amb bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat.

Llegeix més »

La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Fonaments i proposta | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 20 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Fonaments i proposta. És una recerca dirigida pel professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona (UB), Òscar Capdeferro, amb un equip integrat per Agustí Cerrillo, Sandra Màrquez, Isidre Obregón i Juli Ponce, i que ha comptat amb la col·laboració d’Olinda Anía, Gisele Camuñas, Míriam Carrera, Constanza Cervetti, Maria Javierre, Alejandro Jurodovich, David Martínez, Christian Razza i Ícaro Torres. S’emmarca en la convocatòria 2021 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

La recerca parteix d’un doble objectiu en relació amb la gestió de l’ètica pública a l’Administració pública catalana: 1) identificar les característiques principals que hauria de tenir, com a òrgan de l’Administració, un òrgan d’impuls, supervisió i control del Codi ètic del servei públic de Catalunya i 2) identificar i desenvolupar les funcions que hauria d’exercir aquest òrgan, amb les eines d’acompanyament necessàries per al desplegament efectiu del Codi. La monografia explora diferents línies de treball i experiències a Catalunya i altres punts de l’Estat.

Els autors aposten per la creació d’un òrgan de governança del Codi, com un comitè o una comissió ètica, que s’encarregui d’impulsar-lo i de vetllar pel seu compliment, amb més formació i acompanyament entre els seus destinataris que demanen més elements de suport i promoció en matèria d’ètica. Així es desprèn de l’enquesta duta a terme el juliol de 2022, en el marc del mateix projecte, sobre clima ètic i percepció de les comissions d’ètica, i que van respondre 6.451 empleats públics de la Generalitat.

Llegeix més »

European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service, núm. 20, “Citizen Experience” | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 20 de la revista European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service dedicat a l’experiència ciutadana. Un assumpte d’especial rellevància en un context com l’actual on preval la immediatesa i en què la demanda ciutadana cap a l’Administració és cada cop més gran. Perquè, tal com diu un dels experts al monogràfic, tot i que ens trobem en un context digital, les persones usuàries volen una veu humana que els ajudi i els guiï en lloc de passar d’un operador a un altre on repetidament explicar la seva consulta.

El número 20 de l’EPuM ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana del Departament de la Presidència. En total, inclou sis articles divulgatius a càrrec de persones expertes des d’Ucraïna, França, Itàlia, Xile o Catalunya. També ofereix les seccions finals habituals amb bones pràctiques, noves tendències i flaixos d’actualitat.

L’entrevista en profunditat és amb el consultor sobre administració electrònica, Mike Bracken, cofundador del Government Digital Service del Regne Unit i referent internacional en transformació digital. Segons explica, “en l’àmbit digital al Govern hem de parlar amb una sola veu; és clarament millor per als usuaris i per a les institucions. I les raons per no fer-ho responen només a motius interns dels mateixos governs, sovint per la seva pròpia vanitat institucional”. A parer seu, “les institucions han de reconèixer que la seva lògica interna és sovint una autèntica pèrdua de temps”.

Llegeix més »

Governança de l’Agenda 2030. Anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya | Post del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 36 de la col·lecció Obres Digitals, Governança de l’Agenda 2030. Anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya. Es tracta d’un treball de Meritxell Rota i Claret, analista tècnica en polítiques de desenvolupament sostenible al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i alumna del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’EAPC durant el curs 2020-2021.

L’objectiu de l’estudi és fer una anàlisi comparada dels models de governança que els països i les regions més avançats en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) han anat desplegant i formular recomanacions per a la millora de la governança en la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya. La comparació inclou territoris d’una dimensió poblacional similar (Finlàndia, Bèlgica, Àustria, Eslovènia, Escòcia, País Basc i Catalunya) d’acord amb quatre àmbits: visió estratègica, participació, rendició de comptes i visió a llarg termini.

En paraules de l’autora, “falten només 8 anys per al 2030 i els ODS continuen lluny. Les Nacions Unides situen el moment present en la dècada d’acció, el temps restant per fer un esforç ambiciós i assolir els objectius promesos a tots i cadascun dels països i per a totes les persones. Per assolir-ho, caldrà desplegar les polítiques adequades, però sobretot serà imprescindible reforçar i millorar el disseny i la implementació de models de governança efectiva”. El Grup Independent de Científics de Nacions Unides (2019) considera que “no n’hi ha prou amb l’acció dels governs” i “identifica la governança com una de les quatre palanques necessàries per a l’Agenda 2030, juntament amb l’economia i les finances, l’acció individual i col·lectiva, i la ciència i la tecnologia”.

Llegeix més »

Avaluació socioeconòmica dels serveis esportius del Poliesportiu Municipal de Ripollet | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 35 de la col·lecció Obres Digitals, Avaluació socioeconòmica dels serveis esportius del Poliesportiu Municipal de Ripollet. Anàlisi ex post cost-benefici i informe qualitatiu. Es tracta d’un treball de Gerard Bocanegra Romero, coordinador de l’Àmbit de Desenvolupament Comunitari a l’Ajuntament de Ripollet (Vallès Occidental) i alumne del Postgrau en Direcció i Gestió Públiques de l’EAPC durant el curs 2020-2021.

L’objectiu de l’estudi és avaluar els serveis esportius del Poliesportiu Municipal de Ripollet identificant els costos i beneficis socials expressats en valors monetaris i, paral·lelament, complementar-ne l’avaluació amb una anàlisi qualitativa dels beneficis socials intangibles que no poden expressar-se en termes quantitatius. En paraules de l’autor, “aquesta dualitat permet tenir una visió general de l’impacte social que tenen els serveis esportius i crear un relat sobre el paper que juga la instal·lació en la vida del municipi i els beneficis que aporta a la ciutadania el desplegament de la política esportiva de l’Ajuntament”.

El treball orienta l’avaluació d’aquest equipament des d’una perspectiva del benestar social i les aportacions de l’esport a la societat, per la seva transversalitat i l’impacte que genera en àmbits com la salut, l’educació, l’economia, l’ocupació o l’urbanisme. Combina així una anàlisi cost-benefici i un informe qualitatiu que permet conèixer els impactes de les polítiques públiques esportives. L’objectiu final és determinar quin és el valor que obté la ciutadania de Ripollet d’aquests serveis esportius gestionats per l’Ajuntament i si són rendibles econòmicament, tot expressant en termes econòmics aquells beneficis socials que sovint no apareixen en un compte d’explotació. Com a objectiu complementari, l’estudi permet definir una metodologia combinada d’avaluació quantitativa i qualitativa que pot ser útil de cara a altres serveis esportius i extrapolable a altres àrees municipals.

Tal com apunta Gerard Bocanegra, el model esportiu a Catalunya s’ha basat en l’esport liderat pels municipis. Els ajuntaments han assumit la gestió de la pràctica esportiva generalitzada i els poliesportius municipals i altres centres esportius públics s’han convertit en els epicentres de l’activitat esportiva, social i d’oci en el temps lliure per a una gran part de la ciutadania. Tot i així, afegeix, es detecten mancances en l’avaluació de polítiques públiques –i més en el sector esportiu–, sobretot a nivell municipal. També en la necessitat d’incorporar la rendició de comptes de manera obligatòria en totes les intervencions que comptin amb finançament públic. L’estudi vol contribuir en la seva mesura a revertir aquesta tendència.

Llegeix més »

Guia d’acompanyament a la implantació del sistema de gestió documental electrònic | Apunt del Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 34 de la col·lecció Obres Digitals, Guia d’acompanyament a la implantació del sistema de gestió documental electrònic. Es tracta del treball de fi de postgrau dels alumnes Anna Maria Busto (Ajuntament de Lliçà de Vall), Joan Carles Garcia (Ajuntament de Berga), Àlex Gombau (Consell Comarcal del Tarragonès) i Montserrat Hidalgo (Consorci Administració Oberta de Catalunya) en la tercera edició del Postgrau en Administració Electrònica i Govern Obert al Món Local (curs 2020-2021) de la Fundació Universitat de Girona.

L’estudi se centra en el sistema de gestió documental electrònic (SGDE) per facilitar la comprensió i la implantació de la gestió documental electrònica a les administracions públiques, especialment als ens locals. Els autors constaten que l’SGDE “representa els fonaments d’un edifici sobre els quals es desenvoluparan altres elements que aniran configurant el desplegament integral de l’Administració electrònica”.

La implantació d’un SGDE es fonamenta en la millora de l’eficiència dels processos organitzatius mitjançant l’adopció de criteris normalitzats i bones pràctiques. Proporciona una visió integral dels diferents àmbits de la gestió documental, afavoreix la conservació i la disponibilitat dels documents i estableix les eines o instruments necessaris per facilitar-ne la utilització.

Llegeix més »

Regeneració urbana i Llei de barris a la vegueria del Penedès | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 27 de la col·lecció Obres Digitals, Segregació socioresidencial i polítiques de regeneració urbana al Penedès. Una avaluació de la Llei de barris. Es tracta d’un estudi del secretari interventor de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i alumne de Tercer Cicle a l’EAPC, Ivan Montejo. En concret, és un treball final del Màster oficial en Gestió Pública (EACP-UAB-UPF-UB) en la seva edició 2017-2018.

L’estudi parteix de preguntes com: ‘Quina és l’estructura de la segregació socioresidencial al Penedès?’ ‘Quines particularitats presenta?’ O ‘La Llei de barris ha finançat projectes en les zones més vulnerables del Penedès?’ Per respondre-les, Montejo dibuixa una tipologia bàsica d’àrees residencials, determina el seu nivell de segregació i identifica zones d’especial vulnerabilitat o exclusió. Un cop definit l’escenari, contrasta aquestes dades amb els projectes finançats a l’empara de la Llei de barris i n’avalua l’adequació dels criteris de selecció.

Montejo defineix la Llei de barris com l’instrument de política urbana més important que s’ha impulsat a Catalunya en els últims quinze anys i constata com la zona de residència, més enllà de ser un receptacle d’agregació d’individus, pot constituir-se en un important condicionant de les oportunitats vitals dels seus residents. És el que alguns científics socials han definit com l’efecte barri.

Llegeix més »

Gestió dels recursos humans als serveis centrals de la Generalitat | Apunt del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 26 de la col·lecció Obres Digitals, Reptes en la gestió de les persones en el context de la transformació digital: una proposta de metodologia de dimensionament dels serveis centrals de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, un estudi d’Anna Díaz, cap de l’Àrea d’Organització del Departament de la Presidència i alumna de tercer cicle a l’EAPC. Es tracta d’un treball final del Màster en Direcció Pública impartit per l’Escola i la UOC en la seva primera edició 2017-2019.

La publicació respon a diverses preguntes: la nostra estructura és la més eficient per dur a terme les funcions que tenim encomanades? Tenim el nombre de persones necessàries, al lloc adequat, amb els perfils adients i treballant en allò que cal fer? L’autora parteix d’una anàlisi de l’estructura i repassa anteriors projectes de dimensionament dels recursos humans a la mateixa administració catalana, a partir també d’experiències en altres administracions públiques i entrevistes amb persones expertes.

L’estudi permet una reflexió sobre l’actual configuració dels serveis centrals dels departaments i dissenya una metodologia que permetria establir el nombre de dotacions de les unitats directives d’aquests serveis. Es constata com el disseny de l’estructura i la distribució de competències dins de les secretaries generals s’ha fet al llarg del temps de manera desigual en cada departament.

Llegeix més »