La redistribució en les democràcies parlamentàries l Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

democràcies parlamentariesEn aquest llibre s’analitzen els efectes redistributius de la dimensió territorial des de la perspectiva de l’economia política comparada. És evident que les tensions redistributives caracteritzen la competició política en moltes democràcies parlamentàries. Malgrat això, entendre de quina manera i per què la dimensió identitària-territorial pot afectar també els conflictes redistributius encara no han estat prou ben explicats. D’aquí neix la pregunta fonamental d’aquest llibre: fins a quin punt una clivella identitària-territorial pot modificar i alterar la despesa redistributiva en les democràcies parlamentàries? I es formula una nova pregunta: en quina mesura si la dimensió territorial es torna més rellevant, aleshores deixa de ser cert que les democràcies parlamentàries amb sistemes electorals proporcionals són més redistributives?Llegeix més »

Justícia i legalitat de la secessió l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

justicia i legalitat secessioEn aquest treball s’explora la justícia i la legalitat de la secessió. Explorar la justícia significa submergir-se en la moralitat del dret de secessió. Des d’una anàlisi de filosofia política, es defensa un dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional. Aquesta defensa es fa a partir d’un contracte multinacional hipotètic. En virtut d’aquest mètode contractual, es desenvolupen uns requisits secessionistes en forma de principis que es contrasten acuradament amb les diverses teories secessionistes i les diferents objeccions al dret moral a la secessió de les comunitats nacionals.
Per a explorar la legalitat cal interrogar el dret internacional i el dret constitucional sobre l’autodeterminació i la secessió. Després d’observar que el dret internacional no reconeix un dret de secessió de les nacions subestatals en condicions pacífiques i de normalitat democràtica, el treball s’endinsa en el dret constitucional. Abans, però, s’estudia la conformitat de les declaracions unilaterals d’independència amb el dret internacional i la rellevància de la dinàmica entre el principi d’efectivitat i el reconeixement internacional.Llegeix més »

La distribució competencial en matèria d’immigració juvenil | Post d’Ana Ruiz Legazpi

Sense estadístiques fiables que ens permetin conèixer l’autèntic impacte de la crisi econòmica a la immigració juvenil, el cert és que és una realitat entre nosaltres. Els protagonistes són menors, arribats a Espanya amb la intenció de treballar, sense la companyia de responsables legals i, fins i tot, molts cops, animats per ells, els quals dipositen en les garanties de la legislació de protecció de la joventut i la infància les esperances de triomfar en una aposta migratòria de tota la família. I és així perquè si el que migra és un adult es veurà sotmès únicament a les regles policials d’estrangeria.

L’anàlisi de la regulació de la immigració juvenil té com a resultat una sèrie de problemes, especialment en clau institucional. Tots revelen alhora la necessitat d’aclarir les capacitats de cada un dels poders públics concernits en la seva gestió: estat i comunitats autònomes. En aquest llibre s’exploren per primera vegada de forma minuciosa els diversos títols atributius de competències que conflueixen en aquesta matèria: la “immigració”, assignat a l’Estat en exclusiva (art. 149.1.2ª CE); la “legislació civil” que l’Estat parcialment comparteix amb les comunitats autònomes amb Dret civil propi (art. 149.1.8ª CE); la competència en matèria de protecció de menors assumida per les comunitats autònomes (art. 149.3 CE en connexió amb l’art. 148.1.20ª CE) i, finalment, la incidència addicional en aquesta matèria d’altres títols horitzontals com les “condicions bàsiques que garanteixin la igualtat a l’exercici dels drets” (art. 149.1.1ª CE).Llegeix més »

Garantia dels drets lingüístics. Estudis de cas: Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlita, Moldàvia i Suïssa l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Aquesta obra ha estat concebuda amb l’objectiu d’oferir al lector una aproximació a diferents models de gestió del plurilingüisme i, per extensió, diferents maneres d’entendre, garantir i promoure els drets lingüístics. Per fer-ho possible, s’han seleccionat sis estudis de cas diferents —Bèlgica, Canadà, Espanya, Itàlia, Moldàvia i Suïssa— que han estat estudiats críticament per destacats experts en dret lingüístic. La selecció d’aquests models respon a la voluntat d’oferir al lector una visió transversal de com pot gestionar-se el reconeixement i la protecció de la diversitat lingüística a d’altres Estats plurilingües del nostre entorn. Val a dir que alguns dels casos estudiats s’han consolidat, amb el temps, com exemples paradigmàtics on pot ser útil emmirallar-se des d’una perspectiva comparada perquè compten en els seus respectius ordenaments jurídics amb instruments especialment eficients de garantia dels usos lingüístics dels seus ciutadans. Com apreciarà el lector, més enllà de l’anàlisi d’aquests instruments garants, els autors estudien també, indefugiblement, l’escenari polític i sociològic on aquestes garanties s’implementen. Qüestions com ara el marc constitucional de tutela de la diversitat; el model d’organització politicoadministrativa del respectiu Estat; el reconeixement, protecció i encaix de les respectives minories; les tensions identitàries o els marcs de repartiment competencial i la interpretació que en donen els respectius òrgans jurisdiccionals, són algunes de les qüestions que, en major o menor mesura, són analitzades als diferents capítols d’aquesta obra i serveixen als autors per explicar l’origen, evolució, contingut i abast dels mecanismes garants dels drets lingüístics dels ciutadans.

Llibre en format digital:  pdf l epub

Altres publicacions de la col·lecció e-Recerca

Descentralització i autonomia política. L’impacte de la ideologia i el finançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia | Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Per què Catalunya i Andalusia han desplegat models sanitaris diferents? Es tracta de decisions altament condicionades pel model de finançament territorial, o hi ha marge per a la decisió diferencial en base a la ideologia dels partits en el govern? La sanitat és l’àmbit sectorial de major pes pressupostari en mans dels governs autonòmics i és una peça essencial dels seus respectius règims de benestar. Però, fins a quin punt les estructures de provisió heretades i les característiques del sector sanitari en cada territori condicionen les decisions de política pública dels governs respectius? En aquest llibre ens interessa observar com s’exerceix l’autonomia política en un marc de descentralització competencial; concretament, quins factors influeixen en la presa de decisions a nivell de govern autonòmic i com es percep i es processa aquesta influència per part dels seus decisors públics. Des de la literatura sobre federalisme fiscal analitzem un dels factors que condiciona a priori la presa de decisions per part dels governs: la disponibilitat dels recursos econòmics i com es decideix utilitzar-los. Des de la literatura sobre l’anàlisi de polítiques públiques integrem el factor finançament en la complexitat del procés polític de la presa de decisions i l’elaboració de les polítiques públiques. Entendre els condicionants del processos de presa de decisió en els nivells de govern subcentrals i, per tant, la naturalesa de la seva autonomia política, pot contribuir al coneixement comparat i al debat sobre el funcionament i la funcionalitat de la descentralització.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Text complet en pdf

Altres publicacions de la col·lecció Institut d’Estudis Autonòmics

Fòrum sobre el Dret a Decidir (I) | Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

L’any 2013 l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA), creat l’any 1985 amb la voluntat de promoure la recerca i els estudis sobre l’organització territorial dels estats i de les diferents formes d’articulació del poder polític, va endegar un espai de debat titulat “Fòrum sobre el Dret a Decidir”. La finalitat d’aquest espai va ser reunir professors universitaris, de l’àmbit del dret públic i del dret internacional, de les ciències polítiques i de l’economia, alts funcionaris de la Generalitat, jutges, magistrats, lletrats del Parlament de Catalunya, membres del cos d’advocacia de la Generalitat i, en general, tots els professionals del món jurídic i judicial de Catalunya, per tal de debatre el contingut i el significat del dret a decidir.

Hem estructurat el “Fòrum sobre el Dret a Decidir” de l’any 2013 en quatre sessions monogràfiques: el dret a decidir i el cas britànic, el dret d’autodeterminació i la creació de nous estats en el context internacional, nous estats sorgits d’estats membres i les seves relacions amb la Unió Europea, i l’anàlisi del dictamen de la Cort Suprema del Canadà sobre la secessió del Quebec, atès que l’any 2013 es van complir quinze anys d’aquell dictamen. En cada una de les sessions comptàrem amb diversos ponents i un espai obert al debat i a la participació de tots els assistents. En aquest volum oferim un recull de les principals ponències presentades a les diferents sessions que van tenir lloc durant l’any 2013.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Text complet en pdf

Altres publicacions de la col·lecció Institut d’Estudis Autonòmics

L’impacte de les reformes laborals, d’ocupació i de seguretat social en el marc competencial de la Generalitat de Catalunya l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Aquest llibre té per objecte abordar l’impacte que les reformes laborals, d’ocupació i de Seguretat Social que l’Estat ha portat a terme des de l’any 2012 ha tingut sobre el règim de competències que la Generalitat de Catalunya té en base a l’Estatut d’autonomia de 2006.

El procés de modificacions a les lleis bàsiques en l’àmbit laboral i de protecció social que ha emprès el Govern espanyol ha estat d’un gran abast ja que s’ha regulat amb nous fonaments tot allò relatiu a la gestió empresarial de les condicions de treball i del règim d’acomiadaments, el marc de relacions col·lectives de treball, les empreses de treball temporal i les agències de col·locació, el sistema de formació professional o la seguretat i salut laboral, entre altres matèries. Necessàriament, la importància de les reformes impulsades en totes aquestes institucions jurídiques ha suposat una reformulació del paper de les administracions públiques en l’àmbit laboral. De fet, aquest llibre fa un repàs a la nova regulació experimentada en matèria de legislació social, per després entrar a analitzar quines són les noves funcions de les autoritats públiques catalanes amb competències en matèria laboral i quines orientacions de les polítiques públiques deriven del procés de reformes adoptat. Amb aquesta base, els autors mostren en quins aspectes la nova regulació laboral pot haver afectat en el règim de competències que l’Estatut d’autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat de Catalunya en matèries laborals i de protecció social.Llegeix més »

La recepció a Catalunya del dret a una bona administració. La governança i el bon govern l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

L’any 2006, amb el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, apareixia per primera vegada en el dret públic català el dret a una bona administració, regulat en el seu article 30, fet que convidava els juristes catalans a reflexionar sobre quin hauria de ser el contingut d’aquest dret i quina afectació podria tenir a les administracions públiques del nostre país. Per tant, calia examinar l’estàndard europeu que fou objecte de recepció a l’Estatut.

En l’àmbit de la Unió Europea, el concepte de la bona administració, inicialment com a principi i posteriorment també com a deure i com a dret subjectiu, ha estat present en la jurisprudència europea des de l’inici de la tasca del Tribunal de Justícia, així com també per l’acció decisiva del Defensor del Poble Europeu i la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. La projecció del dret a una bona administració es va incrementar amb la proclamació a Niça, l’any 2000, de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que proclamava per primera vegada aquest dret, i que finalment l’any 2007 es va incorporar a l’ordenament jurídic com a dret originari mitjançant el Tractat de Lisboa.Llegeix més »

Las Comunidades Autónomas en la Unión Europea. Condicionantes, evolución y perspectivas de futuro

La Unió Europea ha modificat profundament les estructures constitucionals. El principi federal no ha estat aliè a aquest impacte tot i que les conseqüències segueixen sense ser clares. És prou coneguda la controvèrsia sobre si ha sorgit una “Europa de les regions” o una “Europa d’estats amb regions”. Això no obstant, existeix un consens sobre la necessitat que la participació de les regions a la UE es canalitzi a través dels acords amb l’estat, així com també mitjançant espais propis i directes.

La situació de les comunitats autònomes és particularment precària. La seva integració en el procés europeu deriva de l’autonomia política, però la Constitució no la reconeix expressament. Com a conseqüència, ha calgut negociar amb l’Estat espanyol la inclusió de representants autonòmics a cada fòrum europeu. Tanmateix, l’estat desconfia de les comunitats autònomes. En general, la posició de les regions a la UE depèn, en gran mesura, dels partits majoritaris en el govern central i en els governs regionals. En altres termes, si en el govern central i en els governs regionals hi ha el mateix partit la cooperació entre regions i l’Estat en assumptes europeus és més gran. Llegeix més »

Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

En aquest llibre s’examina l’itinerari legal del model de conjunció lingüística en l’ensenyament en la modalitat que ha estat vigent a Catalunya a partir dels anys noranta, i també el de les Illes Balears; models, l’un i l’altre, que han estat objecte d’estudi pels sociolingüistes i els experts en la pedagogia de les llengües, els quals els han valorat positivament, i que han obtingut l’aval dels tribunals. Tanmateix, la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, en resoldre el recurs interposat pel Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats contra l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, introdueix alguns matisos en la seva doctrina anterior i això ha portat noves interpretacions respecte del model català per part del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que qüestionen la manera de protegir els drets lingüístics individuals. D’altra banda, a les Illes Balears s’ha modificat recentment el model lingüístic de l’ensenyament en uns termes que també tenen conseqüències per a la protecció dels drets lingüístics. A aquests canvis s’hi refereixen amb deteniment els treballs publicats en el llibre.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres títols de l’Institut d’Estudis Autonòmics a Publicacions de la Generalitat