‘Anàlisi funcional i aplicació pràctica dels requisits de la normativa ISO 30301:2011 en el sistema integrat de gestió de l’Ajuntament de Sant Cugat’ | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

23eapcL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 23 de la col·lecció Obres Digitals amb el títol Anàlisi funcional i aplicació pràctica dels requisits de la normativa ISO 30301:2011 en el sistema integrat de gestió de l’Ajuntament de Sant Cugat, de Francesc Giménez i Martín. Es tracta d’un treball final de la setena edició del Postgrau en gestió de documents electrònics organitzat per l’EAPC, l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB i diversos agents i empreses del sector.

L’autor s’ha basat en l’experiència de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que impulsa des de 2011 una millora del sistema de gestió documental (SGD) amb l’aplicació dels requisits normatius de la ISO 30301:2011. Entre d’altres, Giménez constata com l’SGD és transversal i afecta, en major o menor mesura, totes les unitats administratives de l’Ajuntament.

L’objectiu de la publicació és esdevenir una guia per a futurs projectes similars en l’àmbit municipal, ja que l’experiència i el mètode teoricopràctic emprats a Sant Cugat poden ser aplicables a altres administracions públiques.Read More »

Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908 – 1923) │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

EmpúriesL’exposició estava dedicada a les excavacions d’Empúries, com a projecte arqueològic emblemàtic comandat per Josep Puig i Cadafalch, en el marc de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement, comissariat per l’Eduard Riu-Barrera i la Mireia Freixa.

L’exposició, que es completà amb l’edició d’un catàleg, es va titular: “Empúries. La gran empresa arqueològica de J.  (1908-1923)” i es va poder veure a la sala d’exposicions temporals del MAC-Empúries, i posteriorment va itinerar a la seu del MAC_Barcelona. Aquesta mostra s’articulà en dos espais, el primer, que ocupava el vestíbul, mostra com a tema introductori el temps de les grans excavacions i l’efervescència de la recerca en arqueologia clàssica del Llevant a l’Occident Mediterrani. El segon àmbit, ubicat a la sala pròpiament dita es desenvolupa l’empresa arqueològica emporitana en cinc subàmbits: 1) els precedents a les excavacions oficials, iniciades el 1908, per part de la Junta de Museus de Barcelona; 2) qui en foren els promotors i els principals actors que hi van prendre part; 3) seguirà un ampli espai destinat a explicar l’evolució dels treballs i les grans troballes que es van realitzar, com l’estàtua d’Asclepi; 4) la projecció emporitana de les excavacions, vista des del doble vessant de la difusió acadèmica i la difusió al públic general i escolar; 5) finalment, el paper del museu, tant pel que va a la construcció de l’edifici, com a les peces que s’hi mostraven.Read More »

L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana | Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

articulació geograficaL’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) ha publicat el número 18 de la col·lecció Estudis de Recerca Digitals amb el títol “L’articulació geogràfica i jurídica dels municipis fronterers: radiografia de la cooperació en els límits autonòmics entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un treball dirigit per Joan Tort i Ramon Galindo, professors de geografia i de dret administratiu, respectivament, de la Universitat de Barcelona. La publicació és fruit de la convocatòria 2015 de subvencions a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’EAPC.

L’estudi aborda amb caràcter global la frontera interautonòmica entre Catalunya, Aragó i el País Valencià amb voluntat d’analitzar la problemàtica territorial intrínseca des d’una dimensió geogràfica i juridicoadministrativa. Els autors constaten com els municipis que viuen a la frontera entre aquestes tres comunitats -frontera essencialment fluvial- comparteixen unes mateixes dinàmiques culturals i socioeconòmiques. Una unitat territorial que xoca amb l’ordenament jurídic particular de cada legislador autonòmic, sovint motivat per reforçar el sentit d’oposició a la comunitat veïna.

La recerca analitza el fenomen de les fronteres interiors com a conseqüència de la descentralització territorial de l’Estat espanyol. S’assenyala la importància del context en l’aplicació de les normes, ja que moltes obvien l’entorn en què s’han d’aplicar. Els autors identifiquen molts elements separadors però també alguns d’integradors -de vegades explorats amb cert èxit- com les mancomunitats, els consorcis, els convenis o les societats mercantils interadministratives.Read More »

Guia per al respecte a la diversitat de creences als cementiris de Catalunya│Post Direcció General d’Afers Religiosos

cementirisCatalunya és una societat plural des del punt de vista religiós. Aquesta és una realitat a la qual les administracions públiques ens hem d’adaptar. Cal prendre les mesures oportunes per ser capaços de respondre adequadament a les noves demandes derivades d’aquest fet. En l’àmbit dels cementiris, aquestes demandes són cada vegada més habituals. El nostre marc jurídic ha previst clarament quina ha de ser la resposta de les administracions en relació amb les peticions de parcel·les confessionals als cementiris públics.

Som conscients que en ocasions poden sorgir dubtes sobre la millor manera d’implementar algunes mesures, i per això aquest document recull recomanacions per als gestors dels cementiris, la majoria de les quals estan basades en actuacions que ja es duen a terme en alguns municipis. L’objectiu d’aquesta publicació, doncs, és oferir orientacions als municipis que s’hi vulguin acollir, bo i respectant tant el dret a la llibertat religiosa i de pensament com la normativa en matèria de salut pública.Read More »

La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

ladragaLa primera gran transformació del medi  …. plantes i animals domèstics desconeguts fins aleshores i l’aplicació de tecnologies que transformarien radicalment l’entorn. Fa uns 7400 anys un grup d’agricultors i ramaders prehistòrics s’assenten a la vora de l’estany de Banyoles, esdevenint el poblat neolític més important a Catalunya i on es va produir una veritable revolució.

La Draga és l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la Mediterrània occidental que permet exemplificar a través de l’extraordinari patrimoni conservat, en part sota l’aigua, una etapa cabdal de la nostra història: els inicis de l’agricultura i la ramaderia.

L’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics: emoció, anàlisi, interpretació i imaginació.Read More »

Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

justicia lingüística i societats mixtesLes teories sobre la justícia lingüística suggereixen com haurien de ser unes polítiques lingüístiques justes a partir de l’aplicació de determinats principis morals. Les principals teories contemporànies s’emmarquen en el liberalisme igualitari, i es preocupen per la distribució equitativa dels interessos lingüístics de les persones, tant en termes de comunicació com d’identitat, per construir societats ideals d’individus lliures i iguals. Una realitat poc tinguda en compte per aquestes teories és la de les societats lingüísticament mixtes, en què conviuen grups lingüístics que no poden ser separats territorialment, i entre les quals Catalunya –i en general les comunitats de l’àrea lingüística catalana– representa un dels casos més significatius de les democràcies occidentals. Aquest treball, que té l’origen en la tesi doctoral publicada en anglès amb el títol Why Languages Matter to People. Communication, identity an justice in western democracies: the case of mixed societies, en selecciona els aspectes més rellevants per a les polítiques lingüístiques de l’àrea catalana, amb quatre grans objectius: acostar els plantejaments de la teoria política als de la tradició sociolingüística catalana i identificar Read More »

Col·lecció de guies dels pobles ibèrics “Històries Ibèriques” │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya

guia ibers

El món iber no era una cultura homogènia, estava constituïda per un munt de pobles que es distribuïen al llarg del litoral des del Llenguadoc fins a Andalusia, cadascun amb les seves especificitats. La col·lecció Històries Ibèriques és un projecte de dinamització del patrimoni que s’emmarca en les accions sobre el territori que impulsa el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. L’objectiu fonamental és fer proper el coneixement i la qualitat de l’experiència en la visita dels jaciments ibèrics catalans. En concret, s’han posat en marxa dos grans projectes: els productes d’experiència turística i la col·lecció de guies de visita dels pobles ibers. La principal motivació a l’hora de plantejar aquests nous projectes patrimonials ha estat la d’impulsar el coneixement de món iber català.

En conjunt són set guies (una per a cada poble iber de què tenim representació en la Ruta dels Ibers, excepte els Ceretans i Lacetans, que comparteixen guia) redactades per reconeguts periodistes i escriptors del sector cultural que donen una visió nova i alhora rigorosa del nostre passat. La col·lecció s’orienta a un públic més extens, amb curiositat per aquesta gran civilització autòctona que va dominar tot el llevant peninsular abans de l’arribada dels romans i interès en la descoberta de nous atractius turístics i culturals. I es vol fer amb una informació seriosa, però també amena, plantejada com si fossin petits relats publicats en els diaris en els quals treballen els autors.Read More »

Catàleg de paisatge. La Regió Metropolitana de Barcelona│Post de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

catàleg paisatgeUn Catàleg de paisatge és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges d’una àrea, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Es concep com una eina fonamental per al coneixement del territori i de suport a la planificació territorial i sectorial

El Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, coordinat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i aprovat definitivament pel Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2015,  identifica un total de 27 unitats de paisatge de les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, una bona mostra de la diversitat de paisatges del conjunt de Catalunya, que en té fins a 134.

El llibre, de 686 pàgines, 429 fotografies i 58 mapes, està estructurat en 7 blocs: els primers dedicats als   aspectes generals del Catàleg (elements naturals, història, dinàmica de paisatge, expressió artística i valors del paisatge així com les amenaces i oportunitats) i també al caràcter del paisatge del la Regió Metropolitana a partir de les seves singularitats. Per altra banda s’analitzen els paisatges d’atenció especial de l’àmbit (mosaic agroforestal del Vallès, vinyes del Penedès, espais agrícoles del Maresme i la Tordera, congost de Montcada i corredor del Llobregat) i, finalment, els objectius de qualitat paisatgística, i la proposta dels criteris i les accions per assolir-los. L’últim bloc recull la documentació de referència. També s’inclou en la publicació la cartografia de l’àmbit, a càrrec de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.Read More »

Resoldre les demandes d’autodeterminació. Hi té un paper el Tribunal Internacional de Justícia? │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

TILDes del final de la Segona Guerra Mundial i la creació de les Nacions Unides, la naturalesa de la guerra ha experimentat canvis: moltes guerres són “intraestatals”, o guerres de secessió. Si bé les guerres de secessió no involucren el mateix nombre o tipus de combatents que en les dues últimes guerres mundials, el seu potencial de destrucció i el perill que comporten per a la comunitat internacional no s’han de subestimar. Actualment hi ha molts pobles, entre els quals hi ha els txetxens, els papús occidentals, els habitants d’Aceh, els tibetans i els kurds, que volen la independència dels que perceben com a governants estrangers i aliens. La dissolució de Iugoslàvia i de l’antiga URSS, juntament amb els conflictes recents al Sud d’Ossètia, revelen que el potencial de futures guerres de secessió roman elevat.

Aquest llibre estudia la relació entre el reconeixement, la independència i l’autodeterminació, i mostra que l’autodeterminació continua sent important més enllà de la descolonització europea. El llibre es planteja com i per què les qüestions d’autodeterminació no resoltes tenen el potencial d’esdevenir violentes. Read More »

Elna, la maternitat │Post de Roser Ros

elna_420.jpg_901267117L’any 1936 una guerra sense treva enfronta les forces la República i el glorioso alzamiento nacional, el bàndol que es va alçar contra el govern democràticament instaurat. Tres anys després, el 1939, es produeix la derrota republicana. Davant d’aquella desfeta, molta gent va optar per fugir a França, un país que per tota rebuda els va confinar en camps de concentració situats –molts d’ells– a les platges de Rosselló.

Tanmateix, persones i col·lectius francesos i no francesos, varen desplegar una intensa activitat per ajudar les víctimes que fugien de la seva terra; eren famílies senceres, individus que abandonaven la seva terra empesos per la por d’haver de viure sota la repressió desfermada pel nou ordre polític instal·lat a Espanya des de l’arribada de les forces del general Franco.

Elna, la maternitat vol ser un homenatge a una d’aquestes iniciatives; una distinció merescuda a la feina duta a terme per la suïssa  Elizabeth Eidenbenz i el seu equip, que amb a seva valentia i generositat varen lluitar per bastir una veritable llar a la localitat d’Elna destinada a acollir a tantes dones i infants com fos possible, víctimes de la cruel derrota.Read More »