En els últims anys s’ha produït una transformació de les llars, dels espais de treball i dels espais d’aprenentatge. L’aparició d’Internet ha trastocat els hàbits de consum de mitjans, d’entreteniment i d’informació i també les formes de participació i producció. Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) han anat adquirint un paper cada cop més important en el dia a dia de les persones. I podríem dir que són els i les joves, especialment, els qui protagonitzen i encapçalen l’apropiació d’aquestes tecnologies.
Les implicacions que té per a la societat aquesta nova realitat són múltiples. Donat l’impacte econòmic i social de les TIC, en els últims anys, han sorgit nombrosos estudis sobre els possibles efectes de l’ús de les TIC entre adolescents i joves.
TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu, l’últim informe publicat per l’Agencia Catalana de Joventut, recull els estudis més recents i significatius en aquest debat. Així, a través de la recopilació d’estudis qualitatius i quantitatius d’àmbit nacional i internacional dibuixa un estat de la qüestió per, a posteriori, aportar una sèrie d’idees, experiències, eines i propostes de treball per afrontar el dia a dia dels joves en interacció amb les TIC. En definitiva, TIC i joves. Reflexions i reptes per al treball educatiu ofereix una guia per a agents que intervenen en l’àmbit de la joventut per conèixer millor la nova realitat tecnològica i les implicacions que pot tenir en les rutines diàries dels joves.Llegeix més »
En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. Addicionalment, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions en relació amb cadascun d’aquests àmbits. L’edició d’enguany ha estat publicada, per primer cop, amb dades obertes.
La guia és una versió revisada i ampliada del text que es va presentar l’any 2010. Aquesta edició de la guia incorpora un nou capítol en què es recullen algunes bones pràctiques que s’han desenvolupat arreu en relació amb la gestió de la diversitat religiosa en l’àmbit penitenciari, així com nous apartats dedicats a com es poden tramitar les demandes d’assistència religiosa dels interns o al calendari de les festivitats de les diferents tradicions religioses.
La qualitat de vida de les persones es compon de dos tipus d’elements: les condicions de vida material i les condicions de vida no materials, i el benestar subjectiu es defineix com el principal component psicosocial (no material) de la qualitat de vida.La recerca: El benestar subjectiu dels adolescents sota tutela a Catalunya va ser endegat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en col·laboració amb l’Institut sobre Recerca i Qualitat de Vida de la Universitat de Girona. La recerca, a càrrec de Joan Llosada-Gistau, Carme Montserrat i Ferran Casas, estudia el benestar subjectiu dels adolescents que es troben sota la tutela de l’Administració, per tal de conèixer i avaluar l’impacte subjectiu de les diferents mesures protectores i col·laborar a orientar les polítiques públiques en matèria de protecció a la infància a Catalunya. La recerca és un dels primers estudis publicats a l’àmbit nacional i, fins i tot, en la literatura internacional.
La monografia “La ciutat horitzontal” és el resultat d’una llarga trajectòria de recerca col·lectiva en un barri de la perifèria de la ciutat de Barcelona, un projecte d’investigació dut a terme en el barri del Bon Pastor entre els anys 2009 i 2012 en el marc del programa de 
