La barrera electoral és l’element menys innocent dels sistemes electorals, ja que –com és sabut– obre o tanca el pas al Parlament a les formacions polítiques menors (i pot arribar a condicionar, sense cap dubte, el color polític del govern autonòmic). Per això, no ens ha d’estranyar que, malgrat el silenci de la Constitució, les legislacions de totes les comunitats autònomes hagin incorporat una barrera electoral.

Tanmateix, hem d’advertir que la seva altura varia molt sensiblement d’una comunitat a una altra. De menor a major dificultat, podem classificar les diferents barreres electorals en els sis graus següents: 1r) les comunitats autònomes que fixen la barrera electoral en el 3% en la circumscripció respectiva (el País Basc, Catalunya, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa, Navarra i Castella i Lleó); 2n) el cas especial de la Comunitat Autònoma d’Extremadura, que estableix la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva, però amb possibilitat de compensació de vots entre les dues províncies; 3r) les comunitats autònomes que fixen la barrera en el 5% en la circumscripció respectiva (Galícia i les Balears); 4t) les comunitats autònomes que estableixen la barrera en el 5% en el conjunt de la comunitat (Múrcia, Cantàbria, La Rioja i Madrid); 5è) el cas específic de la Comunitat Valenciana, que fixa la barrera en el 5% en el conjunt de la Comunitat, computat sobre tots els vots emesos (vàlids i nuls); i 6è) el cas singular de la Comunitat Autònoma de Canàries, que preveu diverses possibilitats de saltar la barrera, però totes de duresa extraordinària (en concret, el 6% en el conjunt de la Comunitat, haver estat la llista més votada en la circumscripció, o haver obtingut almenys el 30% dels vots en la circumscripció).Llegeix més »