Polítiques de suport a les famílies │ Apunt de Xavier Riudor

familiesÉs una evidència que les estructures familiars han sofert una transformació accelerada en les darreres dècades. Aquest fenomen ha fet que les estructures familiars siguin cada cop més diverses.

Són diversos els factors que permeten explicar la realitat de les famílies a Catalunya avui en dia: La progressiva incorporació de les dones al mercat de treball, les dificultats d’emancipació de les persones joves, la desinstitucionalització de la família, els rols i estereotips de gènere, que evolucionen cap a una societat menys discriminatòria pel que fa a les dones, l’envelliment de la població i de la dependència o l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en les famílies.

Tots aquests canvis, de tota manera, no són contradictoris amb la percepció que la institució familiar està ben consolidada. Primer de tot, la gran majoria de la població catalana, un 87,7% el 2011, viu dins d’una estructura familiar. A més, el gran gruix de la població catalana segueix considerant la família com una institució fonamental en les seves vides.

Davant d’aquest context, el CTESC ha volgut aproximar-se a una de les institucions que vertebren de manera més significativa la societat i, a partir de conèixer la seva transformació, valorar i fer propostes en relació amb les polítiques de suport a les famílies que es desenvolupen al nostre país.Read More »

Estudi del marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques en transports │ Post de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

transportspngL’objecte d’aquest estudi és esbrinar quin marge té la Generalitat de Catalunya per establir polítiques públiques pròpies o diferenciades en l’àmbit del transport. És a dir, si, des de la perspectiva jurídica, l’autonomia de què disposa la Generalitat en aquesta matèria és de prou qualitat per fer possible una política diferenciada.

En primer lloc, s’analitza el sistema de repartiment de competències dissenyat per la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, repartiment que ha estat interpretat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En segon lloc, s’examina quines competències té atribuïdes la Unió Europea en virtut del Tractat de Funcionament de la Unió Europea en la matèria transports, l’exercici de les quals acaba predeterminant l’exercici de les competències estatal i autonòmica.

Tot seguit, l’estudi analitza les normatives europea, estatal i catalana en aquesta matèria des de la perspectiva de les potestats que atorguen les esmentades normes als diferents poders públics, amb l’objecte de determinar el marge de decisió que correspon a cadascun d’aquests poders i, en especial, a la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, s’analitza el marc normatiu que regula les principals submatèries de transports en les quals la Generalitat té competències en virtut de l’article 169 EAC, concretament, el transport per carretera –de mercaderies i de viatgers–, el transport per cable, el transport per ferrocarril, i el transport marítim i fluvial. Pel que fa al transport aeri, s’hi exposen les actuacions que ha dut a terme la Generalitat per tal d’incidir indirectament en l’esmentada matèria, en la qual no té una competència expressament atribuïda, a través d’altres títols competencials com el d’infraestructures del transport, medi ambient, i turisme. L’estudi acaba amb un apartat relatiu a les actuacions estatals de foment en la matèria transports.Read More »

La transparència als ajuntaments, una oportunitat per a la qualitat democràtica l Post de Núria Bassols

L’1 de gener de 2016, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, entrarà en vigor per als ens locals, el que serà determinant per millorar la qualitat democràtica de les nostres institucions. Aquesta Llei és una oportunitat per a la governança municipal perquè conté mesures encaminades a visualitzar la feina ben feta de les autoritats municipals i a incorporar la participació ciutadana per tal de superar la desconfiança en les institucions.

D’on prové aquesta desconfiança ciutadana en els seus representants i, en general, en les institucions de govern, com ara els ajuntaments? Els regidors i alcaldes emanen de la pròpia ciutadania i la gran majoria tenen voluntat de comportar-se èticament. Però les regles de l’ètica pública no sempre coincideixen amb les regles de l’ètica privada que regeixen les relacions entre particulars. A més, la societat evoluciona i, amb ella, les maneres de judicar l’actuació de les persones dedicades a la política. Així, comportaments tolerats en altres temps ara són del tot inacceptables, perquè s’ha incrementat l’exigència ètica per als comportaments públics.Read More »

Comentario a la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno l Post de Joaquín Meseguer

La tramitació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, ha estat una de les que han generat més debat i controvèrsia en els darrers anys. Destinada a convertir-se en un dels eixos inspiradors de la reforma de l’Administració pública, constitueix, sense cap mena de dubte, un dels projectes estrella d’aquesta legislatura.

La publicitat a què es van sotmetre els diferents textos preparatoris de la norma, la consulta pública ciutadana, les aportacions dels experts que han comparegut en seu parlamentària, el dictamen de diferents autoritats i institucions especialment involucrades en aquest àmbit i el seguiment permanent per part de mitjans de comunicació, han provocat un interès insòlit pel seu estudi.

Aquesta obra, que no pretén ser un comentari doctrinal de la llei, aborda una anàlisi sistemàtica de la norma des de la seva gènesi fins a la publicació del text definitiu. Reuneix, en un únic volum, les aportacions i observacions més importants realitzades al text de la norma pels diferents agents que han intervingut en la seva elaboració, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats més immediates de comprensió i interpretació de la llei que puguin plantejar-se en un primer moment.Read More »

Cooperació interadministrativa per millorar la gestió dels tributs i de les multes a Catalunya l Post de Monserrat Ballarín

En l’actual context de crisi econòmica, resulta més necessari que mai reflexionar i fer propostes sobre els mecanismes per millorar la recaptació dels recursos locals sense haver de recórrer a augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania. Aquest estudi pretén contribuir a l’objectiu esmentat, ja que tracta sobre la gestió a Catalunya dels tributs de les entitats locals i de les seves multes (sobretot les imposades per infraccions de trànsit), i proposa diverses mesures per millorar-la.

Es tracta d’un treball principalment jurídic, però que parteix de les dades estadístiques sobre gestió i recaptació dels ens locals. Les dades posen en relleu que encara hi ha un cert recorregut per incrementar l’eficàcia en aquest àmbit. De l’anàlisi realitzada es desprèn que la falta de mitjans materials de molts municipis i el fet que l’ordenament jurídic limiti l’actuació recaptatòria de les administracions locals fora del seu àmbit territorial, són els factors que més perjudiquen els resultats de la seva gestió. La cooperació interadministrativa és un mecanisme especialment adient per respondre als problemes que es deriven de les limitacions esmentades.Read More »

Gestió i impuls de les infraestructures II: Aigua l Post de Joan Antoni Santana

Aquest Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) aporta el valor afegit del consens dels agents socials en l’àmbit de l’aigua mitjançant un seguit de propostes elaborades a partir de l’anàlisi exhaustiva de la regulació, la planificació i la gestió del cicle de l’aigua i les infraestructures catalanes.

La informació i les propostes en l’àmbit de l’aigua contingudes en aquesta obra no podien ser més oportunes, atès que tot allò que estava projectat i planificat s’ha de revisar de nou.

Per què no valorar les instal·lacions que han contribuït al desenvolupament sostenible de Catalunya? Estaran ben mantingudes i seran suficients durant els períodes de sequera? Per què ha millorat l’estalvi i l’eficiència dels usos urbans i industrials de l’aigua? Què passa després d’una sequera?Read More »

Innovació i polítiques públiques | Post de Joaquim Brugué

Les invocacions a la innovació són constants. Gairebé tothom sembla coincidir que és imprescindible per fer front a un món cada cop més complex, dinàmic i imprevisible. Davant la incertesa, el llast de la rigidesa ha de deixar pas a l’esperança de la creativitat i la innovació. Aquests llocs comuns, però, sovint no vénen acompanyats ni d’un debat conceptual seriós ni de referències empíriques que el dotin de contingut. L’informe que presentem vol cobrir aquestes carències, obrint una reflexió sobre el perquè, el què i el com de la innovació a partir tant de referències teòriques com de quatre estudis de cas.

Tanmateix, l’estudi centra la seva atenció en la innovació en les polítiques públiques. L’espai administratiu on ens situem ofereix dificultats especialment intenses, ja que, d’una banda, se n’espera capacitat per respondre als volàtils reptes de l’entorn i, d’altra banda, pateix les inèrcies d’una estructura eminentment garantista. Tot i això, en el nostre informe hem detectat quatre experiències innovadores, les hem analitzades i n’hem extret conclusions per tal de fomentar la innovació en les polítiques públiques.Read More »

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 | Post de Joan Antoni Santana

La Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 plasma la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya mitjançant una anàlisi, a través de la quantificació prèvia, de les macrorelacions que tenen lloc en la nostra economia, centrades principalment en els sectors productiu, famílies, públic i exterior. En aquest sentit permet fer un seguiment periòdic i acurat de les tendències primàries de la realitat social, econòmica i laboral. L’àmbit d’estudi de la memòria abasta sis grans àrees d’actuació. En el capítol primer s’analitza l’evolució de l’economia a Catalunya durant l’any 2010. El capítol segon estudia la societat del coneixement a Catalunya bàsicament a través de dos grans apartats: l’estat de l’R+D+I i l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En el capítol tercer s’analitza l’evolució del mercat de treball. El quart avalua l’evolució del treball autònom. En el capítol cinquè s’analitzen les condicions de vida a Catalunya i les polítiques publiques que s’hi vinculen. El capítol sisè, finalment, estudia l’evolució dels principals paràmetres de sostenibilitat ambiental a Catalunya.Read More »