Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger | Post de Joan Antoni Santana

El Consell ha elaborat l’Informe sobre les balances comercials de Catalunya amb la resta de l’Estat i l’estranger, que recull una anàlisi dels intercanvis comercials de l’economia catalana amb l’estranger i amb la resta d’Espanya des del 1995 fins al 2013. L’anàlisi s’efectua sobre la base d’una àmplia desagregació territorial, tant per comunitats autònomes com per països, i també sobre una desagregació sectorial, la qual cosa permet obtenir una informació àmplia i detallada de l’evolució dels fluxos comercials.

Durant tot el període estudiat es manté un saldo comercial positiu amb la resta de l’Estat que compensa, en la majoria d’anys, el dèficit amb l’estranger. En relació al PIB, hi ha una pèrdua de pes d’aquest saldo positiu de Catalunya amb la resta de l’Estat, mentre que el saldo amb l’estranger, tot i continuar sent globalment negatiu, millora. Es constata un procés de reorientació de la producció catalana cap a l’estranger, amb un increment tant del pes de les exportacions com de les importacions, amb independència de la conjuntura econòmica. Durant la crisi s’ha reforçat aquest procés. Si bé aquesta tendència també es produeix a la majoria de comunitats autònomes, a Catalunya és més intensa.Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral 2013 l Post de Joan Santana

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. El resum executiu de la Memòria presenta una visió sintètica dels principals resultats en els àmbits d’estudi, mentre que a les previsions es fa una valoració de l’evolució dels principals indicadors durant l’any següent.

L’any 2013 destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’economia catalana va caure el 0.5% interanual. El component de la demanda que va contribuir positivament al creixement va tornar a ser el sector exterior, si bé la seva aportació no ha estat prou intensa com per compensar la davallada de la demanda interna. Alguns indicadors demostren una certa resistència de les empreses de l’economia social en la situació de crisi: la població ocupada per aquestes empreses va créixer el 2,7% respecte del 2012. El creixement de l’ocupació es concentra en les cooperatives (la població ocupada s’incrementa el 3,7%). També es va incrementar el nombre de cooperatives existents respecte del 2012 (4.169 cooperatives inscrites, 47 més).Llegeix més »

L’emprenedoria a Catalunya: activitat, educació i polítiques l Post de Xavier Riudor

La persistència de la crisi ha rellançat l’emprenedoria com una de les possibles sortides de l’estancament, com a factor de creixement empresarial i d’ocupació. En conseqüència, s’ha convertit en la protagonista principal de moltes iniciatives públiques i privades, de debats polítics, empresarials, sindicals i acadèmics.

A partir de la singularitat pròpia que aporten els documents del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, s’ha fet una radiografia de l’estat de l’emprenedoria a Catalunya per tal de fer un seguit de consideracions i recomanacions en aquest àmbit.

Així, si bé les dades ens indiquen que la situació de l’emprenedoria a Catalunya es troba en un punt intermedi en el context europeu, el cert és que encara tenim un ampli marge de millora per consolidar l’emprenedoria en el teixit social i econòmic del país. Hi ha tot un seguit de factors que requereixen una millora, entre els quals destacaríem els següents:Llegeix més »

Regulació i competència: a la recerca d’efectes no desitjats | Post d’Anna Merino

Aquesta publicació recull els casos seleccionats en el Call for Papers convocat per l’Autoritat Catalana de la Competència i presentats a les Jornades sobre els efectes no desitjats de la regulació i de l’actuació dels agents econòmics sobre la competència, que van tenir lloc els dies 25 i 26 d’octubre del 2012 a Barcelona. Aquests casos són força variats ja que hi apareixien diverses tipologies d’efectes i incloïen diversos sectors i mercats com els del transport, l’electricitat, les professions col·legiades, la distribució comercial o el farmacèutic, entre d’altres.

El punt en comú de tots ells és que quan un govern regula, una administració pública actua o un agent empresarial pren decisions no sempre es produeixen els efectes esperats i, encara que els aconsegueixi, es poden donar efectes negatius no previstos ni desitjats que es podrien evitar i que afecten la competència efectiva.

L’estudi de casos en els quals es donen aquests efectes negatius pot permetre la seva correcció i, fins i tot, evitar nous efectes d’aquestes característiques. La divulgació que es realitza mitjançant aquesta publicació pretén contribuir, no només a la correcció d’aspectes concrets de la regulació o de l’actuació dels operadors econòmics, sinó també a evitar-ne de nous a través de la incorporació de l’anàlisi ex-ante.Llegeix més »

Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: El cas dels municipis catalans | Post d’Ernest Ruiz

Aquest llibre, fruit de la meva tesi doctoral, pretén avaluar si les finances locals representen un problema per a l’activitat turística i quines serien les possibles solucions, un problema antic i reivindicat de forma persistent per les poblacions turístiques i que mai no ha trobat una resposta adequada.

El sistema de finançament municipal ignora el fenomen turístic i les necessitats de despesa que la prestació de serveis turístics comporta per a aquestes poblacions. Davant la major demanda de serveis i, per tant, de despesa que tenen els municipis amb alts nivells de població turística, el vigent sistema de finançament local, generalment insuficient, no ha previst instruments per compensar econòmicament aquestes necessitats.

Aquesta situació porta els municipis turístics a distribuir internament la despesa en perjudici de la dirigida a àrees amb una baixa vinculació amb el turisme, que bàsicament té per destinatària la població resident. És a dir, si els municipis turístics destinessin els mateixos recursos per capita a aquesta tipologia de despesa s’empobriria el producte turístic, atès que rebria una menor atenció pressupostària. Aquest desequilibri podria derivar en una subprovisió de serveis públics de les poblacions turístiques, fet que desencadenaria en la pèrdua de competitivitat de la destinació.

Llegeix més »

Nota d’economia. Catalunya i l’estratègia Europa 2020 | Post de Joan Manuel Espuelas

El 4 d’octubre passat es va presentar, al Palau de la Generalitat, el número 100 de la revista Nota d’economia, publicació del Departament d’Economia i Coneixement que es remunta a l’any 1983 i que, amb el temps, s’ha anat consolidant com un referent per a l’anàlisi de l’economia catalana i com una eina essencial per al coneixement de la nostra realitat econòmica. Durant gairebé 30 anys, la revista ha estat un dels instruments de vinculació entre l’Administració i el món acadèmic i ha servit per identificar reptes, aportar idees i ajudar a definir propostes per a la política econòmica del Govern.

Fidel a aquests principis fundacionals, el número 100 de Nota d’economia tracta monogràficament de l’estratègia Europa 2020 i la transposició al nostre país: l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020).

La crisi econòmica en què ens trobem immersos no és com les que s’havien viscut darrerament. El delicat context econòmic no tan sols fa necessari que els governs duguin a terme ajustos pressupostaris, sinó que els obliga a dissenyar noves estratègies de reactivació de l’economia per sortir enfortits de la crisi.Llegeix més »

La indústria del benestar a Catalunya | Post de Marta Marsé Vidri i Nuria Juan Costa

Actualment i en les anomenades societats avançades, el desig de benestar influencia o pot influenciar les nostres decisions diàries, des de la pasta de dents i el xampú que utilitzem de bon matí, fins a allò que mengem durant el dia, el tipus de llit i cosmètica que usem per la nit, o el lloc on decidim passar el cap de setmana.

I és que tot i que indústria i benestar semblin dos conceptes simbòlicament antagònics, podem trobar moltes activitats empresarials rere el benestar de les persones, basades principalment a oferir productes o serveis destinats a estar més saludables i millor físicament, a retardar els efectes de l’envelliment o a prevenir el desenvolupament de malalties.

Això és el que pretén aquesta publicació. Ser un mapatge exhaustiu de les empreses catalanes que competeixen de manera cross-sectorial en algun d’aquests negocis, oferir una anàlisi dels consumidors i de les tendències de futur i apuntar reptes estratègics per millorar la seva competitivitat.Llegeix més »

Tecnologia, talent i tolerància en el desenvolupament econòmic de Catalunya | Post de Raül Blanco

El repte principal de les economies avançades consisteix a gestionar el trànsit de l’economia industrial clàssica a l’economia del coneixement, que situa el coneixement i la tecnologia com a poderosos motors que impulsen el creixement econòmic.

En aquest context sorgeix un nou paradigma de desenvolupament que, a partir de les tesis de Richard Florida, enllaça economia i creativitat, la qual ha de ser entesa com a la generació i la difusió d’idees i la seva aplicació a la producció de nous béns i serveis i al disseny de nous processos. El resultat és que les activitats que formen part de la “nova economia” es localitzen en llocs que combinen les denominades 3 “T’s”: tecnologia, talent i tolerància.

Aquest estudi té per objectiu analitzar la posició que ocupa Catalunya en l’entorn internacional i espanyol, particularment, en tot allò que fa referència a les variables que es configuren com a impulsores del desenvolupament regional d’acord amb les teories basades en la classe creativa i, més concretament, amb la teoria de les 3 “T’s”.Llegeix més »

Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 | Post de Joan Antoni Santana

La Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2010 plasma la realitat socioeconòmica i laboral de Catalunya mitjançant una anàlisi, a través de la quantificació prèvia, de les macrorelacions que tenen lloc en la nostra economia, centrades principalment en els sectors productiu, famílies, públic i exterior. En aquest sentit permet fer un seguiment periòdic i acurat de les tendències primàries de la realitat social, econòmica i laboral. L’àmbit d’estudi de la memòria abasta sis grans àrees d’actuació. En el capítol primer s’analitza l’evolució de l’economia a Catalunya durant l’any 2010. El capítol segon estudia la societat del coneixement a Catalunya bàsicament a través de dos grans apartats: l’estat de l’R+D+I i l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En el capítol tercer s’analitza l’evolució del mercat de treball. El quart avalua l’evolució del treball autònom. En el capítol cinquè s’analitzen les condicions de vida a Catalunya i les polítiques publiques que s’hi vinculen. El capítol sisè, finalment, estudia l’evolució dels principals paràmetres de sostenibilitat ambiental a Catalunya.Llegeix més »

Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre | Post de Nuria Juan

“No és el més fort de les espècies el qui sobreviu, tampoc és el més intel·ligent el qui sobreviu. És aquell que és més adaptable al canvi”, Charles Darwin

Ens trobem en un moment on hem d’adaptar-nos a nous contextos on els canvis se succeeixen a una velocitat inimaginable. Un dels sectors que més estan evidenciant aquesta realitat és l’editorial que ha de fer front a noves tendències i oportunitats fruit de la digitalització del llibre i dels continguts en general. Internet ens està obrint noves maneres de relacionar-nos, de comunicar-nos i d’entendre els negocis. Països com Estats Units estan transformant veloçment els seus hàbits de lectura mentre que a Europa es manté la incertesa sobre el ritme de penetració dels llibres i dels continguts digitals.Llegeix més »