Una característica inherent a la natura humana és la seva mobilitat. Tanmateix, la crisi econòmica occidental ha fet més complexes les vivències i les experiències que exemplifiquen els immigrants immersos en els processos migratoris contemporanis. Per tal de dotar-nos d’una perspectiva històrica, és important recordar i preservar el llegat de Paco Candel i de la seva generació, persones que varen patir circumstàncies molt difícils i que varen anar superant-les gràcies a la cultura de l’esforç i a l’esperança de donar una vida millor als seus fills. En Paco Candel ens sembla molt rellevant perquè ell mateix va ser un pont entre els catalans i els castellans. Dimensions de l’època de Candel, com la transformació urbanística i social de barris de l’extraradi, la reivindicació d’un habitatge digne quan moltes famílies encetaven la seva trajectòria residencial a Catalunya vivint en barraques, la rellevància d’obtenir un lloc de treball, d’escolaritzar els fills, i, més endavant, l’augment dels matrimonis mixtos entre catalans i andalusos, murcians, extremenys… han estat una constant en la vida de les famílies catalanes.

En aquest sentit, i coincidint amb el cinquantè aniversari de la publicació d’Els altres catalans, els dies 17 i 18 de desembre de 2014 vàrem organitzar, juntament amb el Centre d’Estudis Demogràfics, la Fundació Paco Candel i el Museu d’Història de Catalunya, dos actes al voltant de Paco Candel i la seva mirada candeliana.Llegeix més »

La Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles és una primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis (Manacor 1539/1540-Palma 1616), primera història del Regne de Mallorca (1595). Binimelis és un gran exponent del Renaixement a les Illes Ba­lears i una figura cabdal del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó.

El 1583 Binimelis rebé, de les autoritats del Regne de Mallorca, l’encàrrec de fer un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de la costa. Aquest mapa (1593, avui perdut) fou l’origen del posterior encàrrec de la història del Regne, que completà en set llibres: llibres I i II  (situació de Mallorca al món i història de Mallorca fins a Roma; de Roma a la Conquesta de Jaume), Llibre III  (de Jaume I fins a Felip I), Llibre IV (esglésies de la ciutat de Mallorca; tractat sobre la precedència entre Espanya i França; institucions mallorquines), Llibre V (descripció geogràfica de Mallorca), Llibre VI (mallorquins il·lustres) i Llibre VII (la Guerra de les Germanies).

En el Llibre V, o Llibre que tracta de la Descripció particular de la illa de Mallorca e viles e altres coses en ella s’han seguides, es distingeixen quatre parts. En la primera fa la descripció geogràfica de l’illa, en la segona una descripció mèdica, en la tercera descriu el Repartiment efectuat l’endemà de la Conquesta catalana i la subsegüent colonització, i la quarta fa la descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d’un mapa. La descripció comprèn les jurisdic­cions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats.Llegeix més »

Recentment, hem publicat el llibre Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Textos escollits amb una introducció de la historiadora Mercè Morales i  la traducció d’Antoni Dalmau. Al costat dels episodis de la guerra de Successió, que en són el motiu central, hi trobem informacions sobre els costums de l’època i fets meteorològics, astronòmics i culturals realment interessants.

Així, Francesc de Castellví (Montblanc, 1682 – Viena, 1757) descriu, inserit en els fets de la guerra, l’eclipsi total de sol que es va observar a bona part d’Europa el 12 de maig de 1706. Aquest eclipsi també va ser descrit per l’escrivà de la Diputació del General en el dietari d’aquesta institució. Us en deixem aquí els dos fragments i us animem a llegir aquests llibres extraordinaris:

12 de maig de 1706
“En aquell mateix moment, devien ser entre les vuit i les nou del matí, va esdevenir-se un eclipsi de sol tan tenebrós, horrorós, extraordinari i tan poques vegades vist (…). Durant més de tres quarts d’hora es van veure les estrelles.
Era tanta la foscor que torbava la marxa de les tropes. Els fusellers i els paisans, esparverats, van quedar inactius per prosseguir el combat [al pla de Barcelona] i ja cantaven victòria. (…) En el moment de l’eclipsi, el cavall del rei Felip es va deturar…”
Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits, Generalitat de Catalunya, 2014, pàg. 181.

Dimecres, a XII de maig de MDCCVI
“En aquest mateix dia, a las nou horas del matí, hi ha hagut eclipse de sol que ha durant una hora ab alguna escuritat de sol. Però ha durat algun mig quart, poch més o menos, que lo sol se ha enterament tapat ab tanta escuritat com si fos la nit. Vehent-se resplandint las estrellas, que ha causat gran horror, de forma que los nats no havien vist tal eclipse”
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713, vol. X, 2007, pàg.702.

Raimon Alamany
Subdirector general de Publicacions

Les narracions històriques de Francesc Castellví. Episodis de la guerra de successió. Textos escollits.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Dietaris de la Generalitat 1411-1713 (10 vol.)

Nota: Il·lustració d’un eclipsi de sol als Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713, en aquest cas l’esdevingut el 29 d’agost de 1448 (vol. I, pàg. 106 i 508).

Morir lluny de casa, lluny de les persones estimades, és un escenari que tots voldríem evitar. Naixem acompanyats, i també volem morir envoltats dels nostres. El caràcter inesperat de la mort sembla ser més intens quan el difunt és una persona emigrada. La seva mort interpel·la, per darrer cop, les seves pertinences respecte la societat d’origen i la que l’ha acollit. Al mateix temps, activa i mobilitza els vincles comunitaris davant la desaparició d’un dels seus membres. La darrera cura del difunt, per tal que aquest pugui tenir una “bona mort”, esdevé una obligació comunitària.

Aquest llibre, obra dels antropòlegs Jordi Moreras i Ariadna Solé i publicat per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, del Departament de Cultura, dins la seva col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, analitza, d’una banda, la gestió comunitària de la mort entre els col·lectius musulmans a Catalunya, mostrant les adaptacions que han hagut d’elaborar-se per tal de mantenir les seves especificitats funeràries. D’altra banda, el pluralisme religiós formula nous reptes en la regulació pública de la diversitat.Llegeix més »