Categoria: General

Nobles i cavallers entre dos monarques. La guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya l Post de Francesc Olivé i Miquel Pérez

xarxesDeixa un comentari

Nobles i cavallers entre dos monarques és una acurada selecció dels millors documents conservats en els fons nobiliaris i patrimonials de l’Arxiu Nacional de Catalunya: un conjunt de 125 peces manuscrites i impreses sobre la Guerra de Successió, triades pel seu contingut i impacte visual. A més de contextualitzar-los, aquest catàleg ofereix un discurs prou ric i ben travat, que intenta contribuir a explicar el conflicte a partir de les diverses opcions triades per les elits aristocràtiques i econòmiques, protagonistes des de primera o segona fila. Interessats a preservar els arxius i la memòria dels seus llinatges ens han llegat valuosos testimonis de l’època convulsa que van viure, conservats per tradició en els fons que han servit de base a l’exposició, que utilitza documentació sobretot no oficial i per això molt més viva i espontània.

La mostra ha estat estructurada en tres àmbits que segueixen un ordre cronològic:

Catalunya i Europa al 1700, analitza el període previ a l’esclat de la guerra a Catalunya, des de la mort de Carles II (1700) fins a la proclamació de l’Arxiduc com a Carles III el 1705: hom tracta les diferents opcions de la successió, l’entronització del Duc d’Anjou com a comte de Barcelona i el progressiu decantament austriacista d’amplis sectors de la societat.

Cavallers en Guerra, la part més extensa, explica el desenvolupament del conflicte, des dels grans episodis militars fins al proveïment de les tropes, sense oblidar el capteniment de l’aristocràcia, els negocis i els beneficis obtinguts pels serveis oferts.

Un país sotmès, aborda les conseqüències derivades del conflicte: la repressió i l’exili sobre els perdedors, la implantació del nou ordre institucional i fiscal.

Francesc Olivé Ollé i Miquel Pérez Latre
Comissaris de l’exposició

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions sobre el 1714 a Publicacions de la Generalitat

La recepció a Catalunya del dret a una bona administració. La governança i el bon govern l Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

xarxesDeixa un comentari

L’any 2006, amb el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, apareixia per primera vegada en el dret públic català el dret a una bona administració, regulat en el seu article 30, fet que convidava els juristes catalans a reflexionar sobre quin hauria de ser el contingut d’aquest dret i quina afectació podria tenir a les administracions públiques del nostre país. Per tant, calia examinar l’estàndard europeu que fou objecte de recepció a l’Estatut.

En l’àmbit de la Unió Europea, el concepte de la bona administració, inicialment com a principi i posteriorment també com a deure i com a dret subjectiu, ha estat present en la jurisprudència europea des de l’inici de la tasca del Tribunal de Justícia, així com també per l’acció decisiva del Defensor del Poble Europeu i la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. La projecció del dret a una bona administració es va incrementar amb la proclamació a Niça, l’any 2000, de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que proclamava per primera vegada aquest dret, i que finalment l’any 2007 es va incorporar a l’ordenament jurídic com a dret originari mitjançant el Tractat de Lisboa.Llegeix més »

Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre l Post de Pere Sala

xarxesDeixa un comentari

Ell llibre identifica i descriu els paisatges de les Terres de l’Ebre, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los. A banda d’una descripció general de tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre dividida en set capítols, s’identifiquen i es descriuen una per una les dinou unitats de paisatge que les conformen: Altiplà de la Terra Alta, Serra del Tormo, Riberes de l’Algars, Serra de Pàndols-Cavalls, Cubeta de Móra, Baix Priorat, Serra de Llaberia, Barrufemes, Burgans, Muntanyes de Tivissa-Vandellós, Serres de Cardó-Boix, El Port, Plana del Baix Ebre-Montsià, Paisatge fluvial de l’Ebre, Vessants de Tivenys-Coll de l’Alba, Litoral del Baix Ebre, Serres de Montsià-Godall i Delta de l’Ebre.

Un dels apartats més destacats del llibre és el bloc 3, que fa una síntesi dels principals elements paisatgístics  que caracteritzen i estructuren els paisatges ebrencs. A aquests elements se’ls atribueix una gran quantitat de valors paisatgístics (estètics, socials, naturals, històrics,…) i són els que doten d’identitat i simbolisme els paisatges de les Terres de l’Ebre. Es tracta dels fons escènics i les fites, el riu Ebre i les terrasses fluvials, els conreus de secà amb construccions de pedra seca, els barrancs i les rieres, els conreus de cítrics, els patrons d’assentament i el Delta de l’Ebre.Llegeix més »

L’emprenedoria a Catalunya: activitat, educació i polítiques l Post de Xavier Riudor

xarxesDeixa un comentari

La persistència de la crisi ha rellançat l’emprenedoria com una de les possibles sortides de l’estancament, com a factor de creixement empresarial i d’ocupació. En conseqüència, s’ha convertit en la protagonista principal de moltes iniciatives públiques i privades, de debats polítics, empresarials, sindicals i acadèmics.

A partir de la singularitat pròpia que aporten els documents del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, s’ha fet una radiografia de l’estat de l’emprenedoria a Catalunya per tal de fer un seguit de consideracions i recomanacions en aquest àmbit.

Així, si bé les dades ens indiquen que la situació de l’emprenedoria a Catalunya es troba en un punt intermedi en el context europeu, el cert és que encara tenim un ampli marge de millora per consolidar l’emprenedoria en el teixit social i econòmic del país. Hi ha tot un seguit de factors que requereixen una millora, entre els quals destacaríem els següents:Llegeix més »

Las Comunidades Autónomas en la Unión Europea. Condicionantes, evolución y perspectivas de futuro

xarxesDeixa un comentari

La Unió Europea ha modificat profundament les estructures constitucionals. El principi federal no ha estat aliè a aquest impacte tot i que les conseqüències segueixen sense ser clares. És prou coneguda la controvèrsia sobre si ha sorgit una “Europa de les regions” o una “Europa d’estats amb regions”. Això no obstant, existeix un consens sobre la necessitat que la participació de les regions a la UE es canalitzi a través dels acords amb l’estat, així com també mitjançant espais propis i directes.

La situació de les comunitats autònomes és particularment precària. La seva integració en el procés europeu deriva de l’autonomia política, però la Constitució no la reconeix expressament. Com a conseqüència, ha calgut negociar amb l’Estat espanyol la inclusió de representants autonòmics a cada fòrum europeu. Tanmateix, l’estat desconfia de les comunitats autònomes. En general, la posició de les regions a la UE depèn, en gran mesura, dels partits majoritaris en el govern central i en els governs regionals. En altres termes, si en el govern central i en els governs regionals hi ha el mateix partit la cooperació entre regions i l’Estat en assumptes europeus és més gran. Llegeix més »

Petites nacions, Estats viables l Post de Marc Leprête

xarxesDeixa un comentari

La grandària, en termes de quilòmetres quadrats, d’un Estat té una infinita gamma de traduccions. És evident que un Estat gran ha de gastar més en infraestructures ferroviàries que un de molt petit, posem per cas; com també sembla obvi que la quantitat d’hectàrees conreables d’un país d’enormes dimensions sempre jugarà al seu favor. I a l’inrevés, és clar. Fetes, a títol d’exemple, aquestes constatacions elementals convé recordar que quan parlem de la viabilitat d’un Estat no ens podem permetre el luxe de proferir determinades simplificacions com les que s’han escoltat en els darrers temps en relació al procés d’emancipació nacional que es viu a Catalunya. Resulta manifestament adulterador de la realitat històrica i geogràfica establir una correlació entre l’extensió d’un país i la seva viabilitat com a Estat. La minúscula República de San Marino fa exactament 1712 anys que dura, mentre que l’entitat territorial més gran que va veure el món modern, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va subsistir només 69 anys, del 1922 al 1991. El fet que un dels països més petits del món porti 17 segles funcionant, i l’enorme i poderós imperi soviètic en durés poc més de mig no representa cap anomalia ni cap excepció, sinó més aviat la norma. Suïssa o Andorra tenen en comú una venerable antiguitat indestriable de la seva estabilitat com a països. En un cas parlem d’una confederació plurinacional i en l’altre d’un coprincipat constitucional que des de fa 20 anys és ja un país com un altre, amb seient a l’ONU i a tots els organismes internacionals.Llegeix més »

Iniciatives i solucions per combatre l’absentisme de l’empleat públic català l Post de Pep Jané

xarxesDeixa un comentari

És l’absentisme un problema crònic de les administracions públiques? Aquesta és la pregunta que ens ha motivat a escriure el llibre que presentem. Analitzant els mecanismes d’avaluació de la productivitat dels empleats públics, hem observat que existeix un interès recorrent a introduir el nombre d’absències com a criteri avaluatiu. Això ens mostra la preocupació pel fenòmen per part de les administracions. Però cal saber si aquesta preocupació està fonamentada o és, bàsicament, conseqüència d’una cultura institucional captiva pel presencialisme que deriva, sovint, en l’absentisme presencial. Perquè, al nostre parer, l’important no és tant que l’empleat assisteixi a la feina —que ho és—, com que quan ho fa desenvolupi les seves tasques amb eficàcia, eficiència i qualitat. No obstant això, no volem negar la rellevància de l’absentisme quan aquest assoleix una magnitud que afecta al bon funcionament de l’organització.

No hi pot haver solució a un problema sense identificar-lo primer. L’absentisme és un mot tan comú com confús en la seva concreció. No sabem si per la diversitat de perspectives acadèmiques que han abordat el seu estudi o per la multitud d’interessos que s’hi veuen implicats; o potser, una mica per tot. Adjectivades les absències com subsidiades, medicalitzades, justificades o voluntàries es creen tipologies segons l’àmbit del coneixement que les aborda: economicista, mèdic, legal o psicosocial. En consonància amb l’esperit transversal que caracteritza la ciència política, els autors hem fet una lectura crítica de tota la literatura per establir una definició operativa, d’acord amb allò que entenem que justifica que l’organització es plantegi implementar mesures correctores. L’absentisme són les absències que no es justifiquen o les que, quan es justifiquen, amaguen una conducta fraudulenta o abusiva.Llegeix més »

Revolució industrial i producció monetària. La Seca a Barcelona i el seu context l Post d’Albert Estrada-Rius

xarxesDeixa un comentari

S’ha parlat molt a bastament de la Revolució Industrial a Catalunya i no són pocs els barcelonins capaços d’identificar, al carrer Flassaders, l’edifici emblemàtic de La Seca. No obstant això, no s’ha prestat prou atenció al fet que la ciutat comtal va tenir un paper cabdal i pioner a Espanya en el que alguns autors han convingut a anomenar el pas de la casa de la moneda a la fàbrica de diners.

És per això que cal reivindicar com un llegat industrial el fet que la Seca acollís les primeres premses monetàries mecàniques fabricades a la Maquinista Terrestre y Marítima a les quals es va aplicar el vapor. Encara una d’elles, amb l’èpica divisa de “la primera” s’exposa al Museo de la Casa de la Moneda, a Madrid. Tampoc resulta massa coneguda la desafiant xemeneia de l’establiment —al carrer de la Seca— que ara podem afirmar que es va aixecar el 1858 i, menys encara, les obres —inèdites o publicades— de l’emprenedor director de la casa de la moneda, Francesc Paradaltas (1808-1887), en les quals defensa l’existència de la seca a Barcelona amb criteris econòmics i planteja un seguit de reformes tècniques i de nous modes d’organització del treball. Tot això només per citar alguns exemples notoris del gruix de l’herència d’un centre tan singular en el qual es van batre les primeres pessetes el 1808 amb l’escut de la ciutat i uns anys després amb l’escut de Catalunya.Llegeix més »

Cooperació interadministrativa per millorar la gestió dels tributs i de les multes a Catalunya l Post de Monserrat Ballarín

xarxesDeixa un comentari

En l’actual context de crisi econòmica, resulta més necessari que mai reflexionar i fer propostes sobre els mecanismes per millorar la recaptació dels recursos locals sense haver de recórrer a augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania. Aquest estudi pretén contribuir a l’objectiu esmentat, ja que tracta sobre la gestió a Catalunya dels tributs de les entitats locals i de les seves multes (sobretot les imposades per infraccions de trànsit), i proposa diverses mesures per millorar-la.

Es tracta d’un treball principalment jurídic, però que parteix de les dades estadístiques sobre gestió i recaptació dels ens locals. Les dades posen en relleu que encara hi ha un cert recorregut per incrementar l’eficàcia en aquest àmbit. De l’anàlisi realitzada es desprèn que la falta de mitjans materials de molts municipis i el fet que l’ordenament jurídic limiti l’actuació recaptatòria de les administracions locals fora del seu àmbit territorial, són els factors que més perjudiquen els resultats de la seva gestió. La cooperació interadministrativa és un mecanisme especialment adient per respondre als problemes que es deriven de les limitacions esmentades.Llegeix més »

Llums enmig la barbàrie. Memòries sobre el salvament de vides durant la Guerra Civil a Catalunya l Post d’Oriol Dueñas

xarxesDeixa un comentari

En els darrers anys, han aparegut un nombre important d’estudis dedicats a la Guerra Civil i la dictadura franquista. En la majoria de casos, aquests treballs centren les seves temàtiques en la violència o en els enfrontaments polítics i armats, ja fossin la repressió que es va produir durant els primers mesos de guerra (tant la del front de guerra com també la coneguda com a violència de la rereguarda o violència revolucionària), passant pels bombardeigs sistemàtics contra la població civil, els diferents enfrontaments bèl·lics als camps de batalla o les diverses tipologies de repressió que portà a terme la dictadura franquista. En tots aquests casos, les morts violentes i dinàmiques de destrucció a gran escala es van posar de manifest amb tota la seva cruesa.

Des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la institució pública que té com a missió principal la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, hem volgut contribuir amb una sèrie d’aportacions, que hem considerat rellevants, a l’estudi de la Guerra Civil. Llegeix més »