La crisi econòmica sense precedents, que afecta Catalunya i la resta d’Europa des de 2008, comença a remetre; algunes de les seves conseqüències, però, semblen haver-se adherit amb força en la nostra mentalitat. En l’àmbit de les idees, aquesta transformació és tan profunda que ha generat conceptes paradoxals –però en cap cas contradictoris– com aquest que proposa el pensador britànic John Gray: lumpenburgesia. Una broma, un joc de paraules? No, en absolut: hi ha una generació de joves que tenen al cap el mateix estil de vida que els seus pares… però només un terç dels seus ingressos. Edoardo Narduzzi i Massimo Gaggi s’havien referit a aquest fenomen, des d’una altra perspectiva, com l’era low cost. La lumpenburgesia a la qual es refereix Gray vol mobles de disseny al seu menjador, però els ha de comprar a Ikea; vol fer creuers, però a preu d’autocar; vol roba elegant, però adquirida en cadenes mundials de distribució, etc. Fins aquí, la part purament costumista del tema. La part substancial és molt més complexa: aquests canvis suposen, realment, un canvi de valors? (tenint en compte que els valors són alguna cosa més duradora que un actitud social espontània o una moda efímera). I si és així, si aquest canvi és real, quina traducció política pot tenir a mitjà o fins i tot a llarg termini? Tot plegat implica una reformulació o aggiornamento de conceptes, com ara els de dretes i esquerres?Read More »
