La creació de la Mancomunitat, ara fa cent anys, representa l’inici dels estudis territorials a Catalunya. Amb l’impuls modernitzador que impregna el noucentisme el gran repte que es planteja, en el marc d’un procés de construcció nacional, és posar fi al desequilibri entre la Catalunya urbana, culta i oberta al món, i la Catalunya rural, empobrida, mancada de serveis i d’oportunitats. D’aquí neix el concepte noucentista de la Catalunya-ciutat.
Per als noucentistes la ciutat representa l’espai del civisme i la seva construcció ordenada, eficient i moderna, és sinònim de la construcció de la societat. Els ideals polítics i ètics convergeixen amb els artístics; cultura i política es donen la mà compartint objectius comuns: modernització i construcció nacional en un marc europeu i mediterrani.
Malgrat l’aturada que representa la dictadura, en els darrers cent anys i en especial des del restabliment de la democràcia, el país assoleix un grau de benestar inèdit en la història. A l’actualitat podríem dir que el somni noucentista d’equilibri territorial està plenament assolit.
A la Catalunya d’avui les oportunitats i els serveis s’estenen de manera equilibrada pel conjunt del territori i trobem un país raonablement madur pel que fa al disseny infraestructural i raonablement ordenat des del punt de vista urbanístic.Llegeix més »