En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental.

De la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya que cada any presenta el CTESC destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’any 2014 ha estat un any de creixement econòmic global. L’economia catalana ha registrat un creixement de l’1,5%, 0,6 punts per sobre del de la mitjana de la zona euro. Aquesta millora s’ha tornat a produir gràcies sobretot al millor comportament de les economies més avançades, i especialment als EUA, que han experimentat una bona evolució. El PIB català ha augmentat l’1,5% gràcies a un augment de la demanda interna que ha compensat un deteriorament de la demanda exterior. Mentre que la demanda domèstica ha fet una aportació positiva al creixement de 2,3 punts percentuals, l’evolució del saldo exterior n’ha restat 0,8. Les dades relatives a l’any 2014 de les empreses de l’economia social a Catalunya apunten a una consolidació dels resultats positius registrats l’any 2013. Així, el darrer trimestre de l’any 2014 la població ocupada per aquestes empreses és el 5% superior a la de l’any anterior, increment més intens que el registrat a escala estatal (de l’1,6%). Els quatre sectors d’activitat augmenten la població ocupada en l’economia social a Catalunya, sent l’increment més elevat a la indústria (de l’11,7%) i els serveis (el 3,1%), que en termes absoluts s’ha traduït en 1.157 i 1.011 persones més, respectivament.Llegeix més »

Enguany, amb la publicació del número 50, la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), editada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, compleix 30 anys.

La Revista va néixer l’any 1985 amb el nom d’Autonomies – Revista Catalana de Dret Públic, i en edició compartida entre l’Escola d’Administració Pública i l’Institut d’Estudis Autonòmics. De publicació quadrimestral, s’editava en català i en castellà. El seu primer director va ser Joaquim Tornos i Mas, i ja aleshores comptava en el consell de redacció amb persones de la talla de Tomàs Font i Llovet, Antoni Milian, Carles Viver i Pi-Sunyer o Joan Subirats. Joaquim Ferret, de 1987 a 2004, i Mercè Barceló, de 2005 a 2012, han estat els directors que l’han portat fins l’etapa actual, dirigida per Josep M. Castellà.Llegeix més »

Una característica inherent a la natura humana és la seva mobilitat. Tanmateix, la crisi econòmica occidental ha fet més complexes les vivències i les experiències que exemplifiquen els immigrants immersos en els processos migratoris contemporanis. Per tal de dotar-nos d’una perspectiva històrica, és important recordar i preservar el llegat de Paco Candel i de la seva generació, persones que varen patir circumstàncies molt difícils i que varen anar superant-les gràcies a la cultura de l’esforç i a l’esperança de donar una vida millor als seus fills. En Paco Candel ens sembla molt rellevant perquè ell mateix va ser un pont entre els catalans i els castellans. Dimensions de l’època de Candel, com la transformació urbanística i social de barris de l’extraradi, la reivindicació d’un habitatge digne quan moltes famílies encetaven la seva trajectòria residencial a Catalunya vivint en barraques, la rellevància d’obtenir un lloc de treball, d’escolaritzar els fills, i, més endavant, l’augment dels matrimonis mixtos entre catalans i andalusos, murcians, extremenys… han estat una constant en la vida de les famílies catalanes.

En aquest sentit, i coincidint amb el cinquantè aniversari de la publicació d’Els altres catalans, els dies 17 i 18 de desembre de 2014 vàrem organitzar, juntament amb el Centre d’Estudis Demogràfics, la Fundació Paco Candel i el Museu d’Història de Catalunya, dos actes al voltant de Paco Candel i la seva mirada candeliana.Llegeix més »

La Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles és una primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis (Manacor 1539/1540-Palma 1616), primera història del Regne de Mallorca (1595). Binimelis és un gran exponent del Renaixement a les Illes Ba­lears i una figura cabdal del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó.

El 1583 Binimelis rebé, de les autoritats del Regne de Mallorca, l’encàrrec de fer un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de la costa. Aquest mapa (1593, avui perdut) fou l’origen del posterior encàrrec de la història del Regne, que completà en set llibres: llibres I i II  (situació de Mallorca al món i història de Mallorca fins a Roma; de Roma a la Conquesta de Jaume), Llibre III  (de Jaume I fins a Felip I), Llibre IV (esglésies de la ciutat de Mallorca; tractat sobre la precedència entre Espanya i França; institucions mallorquines), Llibre V (descripció geogràfica de Mallorca), Llibre VI (mallorquins il·lustres) i Llibre VII (la Guerra de les Germanies).

En el Llibre V, o Llibre que tracta de la Descripció particular de la illa de Mallorca e viles e altres coses en ella s’han seguides, es distingeixen quatre parts. En la primera fa la descripció geogràfica de l’illa, en la segona una descripció mèdica, en la tercera descriu el Repartiment efectuat l’endemà de la Conquesta catalana i la subsegüent colonització, i la quarta fa la descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d’un mapa. La descripció comprèn les jurisdic­cions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats.Llegeix més »

Recentment, hem publicat el llibre Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Textos escollits amb una introducció de la historiadora Mercè Morales i  la traducció d’Antoni Dalmau. Al costat dels episodis de la guerra de Successió, que en són el motiu central, hi trobem informacions sobre els costums de l’època i fets meteorològics, astronòmics i culturals realment interessants.

Així, Francesc de Castellví (Montblanc, 1682 – Viena, 1757) descriu, inserit en els fets de la guerra, l’eclipsi total de sol que es va observar a bona part d’Europa el 12 de maig de 1706. Aquest eclipsi també va ser descrit per l’escrivà de la Diputació del General en el dietari d’aquesta institució. Us en deixem aquí els dos fragments i us animem a llegir aquests llibres extraordinaris:

12 de maig de 1706
“En aquell mateix moment, devien ser entre les vuit i les nou del matí, va esdevenir-se un eclipsi de sol tan tenebrós, horrorós, extraordinari i tan poques vegades vist (…). Durant més de tres quarts d’hora es van veure les estrelles.
Era tanta la foscor que torbava la marxa de les tropes. Els fusellers i els paisans, esparverats, van quedar inactius per prosseguir el combat [al pla de Barcelona] i ja cantaven victòria. (…) En el moment de l’eclipsi, el cavall del rei Felip es va deturar…”
Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits, Generalitat de Catalunya, 2014, pàg. 181.

Dimecres, a XII de maig de MDCCVI
“En aquest mateix dia, a las nou horas del matí, hi ha hagut eclipse de sol que ha durant una hora ab alguna escuritat de sol. Però ha durat algun mig quart, poch més o menos, que lo sol se ha enterament tapat ab tanta escuritat com si fos la nit. Vehent-se resplandint las estrellas, que ha causat gran horror, de forma que los nats no havien vist tal eclipse”
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713, vol. X, 2007, pàg.702.

Raimon Alamany
Subdirector general de Publicacions

Les narracions històriques de Francesc Castellví. Episodis de la guerra de successió. Textos escollits.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Dietaris de la Generalitat 1411-1713 (10 vol.)

Nota: Il·lustració d’un eclipsi de sol als Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713, en aquest cas l’esdevingut el 29 d’agost de 1448 (vol. I, pàg. 106 i 508).