En aquests períodes d’economia deprimida i política convulsa, ens enfrontem a grans reptes. Com la història ha demostrat, temps de crisi és temps d’oportunitats i els supervivents han d’aguditzar l’enginy i introduir canvis —moltes vegades dràstics— per canviar allò que va produir el desastre o, simplement, ja no funciona.

En matèria econòmica, les empreses busquen maximitzar els rendiments i aprofitar els seus recursos. Això no és una qüestió exclusiva del sector privat, sinó que hauria de ser una cosa inherent també a administracions i organismes públics. Aquests han d’extreure tot el suc dels actius més valuosos de què disposen: els documents i la informació que gestionen.

Afortunadament, moltes administracions públiques de tot el món han començat amb aquesta transició cap a una excel·lència en la gestió d’aquests recursos públics, i han evolucionat des de la tradicional ocultació sistemàtica de la informació cap a l’obertura total dels arxius i les bases de dades públiques —sempre tenint en compte els límits legals, com la privacitat o la seguretat— amb la finalitat de la reutilització incondicional d’aquestes dades i documents usant les tecnologies web. D’aquesta manera, la ciutadania i qualsevol organisme (públic o privat) podran aprofitar uns recursos que són públics i que, per definició, també els pertanyen.Llegeix més »

En compliment de l’article 2 de la Llei 7/2005, de 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, la memòria en què analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els sis àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, la situació del treball autònom, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental.

De la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya que cada any presenta el CTESC destaca, en l’àmbit econòmic, entre d’altres factors, que l’any 2014 ha estat un any de creixement econòmic global. L’economia catalana ha registrat un creixement de l’1,5%, 0,6 punts per sobre del de la mitjana de la zona euro. Aquesta millora s’ha tornat a produir gràcies sobretot al millor comportament de les economies més avançades, i especialment als EUA, que han experimentat una bona evolució. El PIB català ha augmentat l’1,5% gràcies a un augment de la demanda interna que ha compensat un deteriorament de la demanda exterior. Mentre que la demanda domèstica ha fet una aportació positiva al creixement de 2,3 punts percentuals, l’evolució del saldo exterior n’ha restat 0,8. Les dades relatives a l’any 2014 de les empreses de l’economia social a Catalunya apunten a una consolidació dels resultats positius registrats l’any 2013. Així, el darrer trimestre de l’any 2014 la població ocupada per aquestes empreses és el 5% superior a la de l’any anterior, increment més intens que el registrat a escala estatal (de l’1,6%). Els quatre sectors d’activitat augmenten la població ocupada en l’economia social a Catalunya, sent l’increment més elevat a la indústria (de l’11,7%) i els serveis (el 3,1%), que en termes absoluts s’ha traduït en 1.157 i 1.011 persones més, respectivament.Llegeix més »

Enguany, amb la publicació del número 50, la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), editada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, compleix 30 anys.

La Revista va néixer l’any 1985 amb el nom d’Autonomies – Revista Catalana de Dret Públic, i en edició compartida entre l’Escola d’Administració Pública i l’Institut d’Estudis Autonòmics. De publicació quadrimestral, s’editava en català i en castellà. El seu primer director va ser Joaquim Tornos i Mas, i ja aleshores comptava en el consell de redacció amb persones de la talla de Tomàs Font i Llovet, Antoni Milian, Carles Viver i Pi-Sunyer o Joan Subirats. Joaquim Ferret, de 1987 a 2004, i Mercè Barceló, de 2005 a 2012, han estat els directors que l’han portat fins l’etapa actual, dirigida per Josep M. Castellà.Llegeix més »

Una característica inherent a la natura humana és la seva mobilitat. Tanmateix, la crisi econòmica occidental ha fet més complexes les vivències i les experiències que exemplifiquen els immigrants immersos en els processos migratoris contemporanis. Per tal de dotar-nos d’una perspectiva històrica, és important recordar i preservar el llegat de Paco Candel i de la seva generació, persones que varen patir circumstàncies molt difícils i que varen anar superant-les gràcies a la cultura de l’esforç i a l’esperança de donar una vida millor als seus fills. En Paco Candel ens sembla molt rellevant perquè ell mateix va ser un pont entre els catalans i els castellans. Dimensions de l’època de Candel, com la transformació urbanística i social de barris de l’extraradi, la reivindicació d’un habitatge digne quan moltes famílies encetaven la seva trajectòria residencial a Catalunya vivint en barraques, la rellevància d’obtenir un lloc de treball, d’escolaritzar els fills, i, més endavant, l’augment dels matrimonis mixtos entre catalans i andalusos, murcians, extremenys… han estat una constant en la vida de les famílies catalanes.

En aquest sentit, i coincidint amb el cinquantè aniversari de la publicació d’Els altres catalans, els dies 17 i 18 de desembre de 2014 vàrem organitzar, juntament amb el Centre d’Estudis Demogràfics, la Fundació Paco Candel i el Museu d’Història de Catalunya, dos actes al voltant de Paco Candel i la seva mirada candeliana.Llegeix més »

La Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles és una primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis (Manacor 1539/1540-Palma 1616), primera història del Regne de Mallorca (1595). Binimelis és un gran exponent del Renaixement a les Illes Ba­lears i una figura cabdal del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó.

El 1583 Binimelis rebé, de les autoritats del Regne de Mallorca, l’encàrrec de fer un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de la costa. Aquest mapa (1593, avui perdut) fou l’origen del posterior encàrrec de la història del Regne, que completà en set llibres: llibres I i II  (situació de Mallorca al món i història de Mallorca fins a Roma; de Roma a la Conquesta de Jaume), Llibre III  (de Jaume I fins a Felip I), Llibre IV (esglésies de la ciutat de Mallorca; tractat sobre la precedència entre Espanya i França; institucions mallorquines), Llibre V (descripció geogràfica de Mallorca), Llibre VI (mallorquins il·lustres) i Llibre VII (la Guerra de les Germanies).

En el Llibre V, o Llibre que tracta de la Descripció particular de la illa de Mallorca e viles e altres coses en ella s’han seguides, es distingeixen quatre parts. En la primera fa la descripció geogràfica de l’illa, en la segona una descripció mèdica, en la tercera descriu el Repartiment efectuat l’endemà de la Conquesta catalana i la subsegüent colonització, i la quarta fa la descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d’un mapa. La descripció comprèn les jurisdic­cions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats.Llegeix més »