La mirada ideològica: les nocions de dreta i esquerra en les representacions visuals l Post de Marc Leprêtre

La crisi econòmica sense precedents, que afecta Catalunya i la resta d’Europa des de 2008, comença a remetre; algunes de les seves conseqüències, però, semblen haver-se adherit amb força en la nostra mentalitat. En l’àmbit de les idees, aquesta transformació és tan profunda que ha generat conceptes paradoxals –però en cap cas contradictoris– com aquest que proposa el pensador britànic John Gray: lumpenburgesia. Una broma, un joc de paraules? No, en absolut: hi ha una generació de joves que tenen al cap el mateix estil de vida que els seus pares… però només un terç dels seus ingressos. Edoardo Narduzzi i Massimo Gaggi s’havien referit a aquest fenomen, des d’una altra perspectiva, com l’era low cost. La lumpenburgesia a la qual es refereix Gray vol mobles de disseny al seu menjador, però els ha de comprar a Ikea; vol fer creuers, però a preu d’autocar; vol roba elegant, però adquirida en cadenes mundials de distribució, etc. Fins aquí, la part purament costumista del tema. La part substancial és molt més complexa: aquests canvis suposen, realment, un canvi de valors? (tenint en compte que els valors són alguna cosa més duradora que un actitud social espontània o una moda efímera). I si és així, si aquest canvi és real, quina traducció política pot tenir a mitjà o fins i tot a llarg termini? Tot plegat implica una reformulació o aggiornamento de conceptes, com ara els de dretes i esquerres?Read More »

La Revista Catalana de Dret Públic, 30 anys al servei del món jurídic català l Post del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’EAPC

Enguany, amb la publicació del número 50, la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP), editada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, compleix 30 anys.

La Revista va néixer l’any 1985 amb el nom d’Autonomies – Revista Catalana de Dret Públic, i en edició compartida entre l’Escola d’Administració Pública i l’Institut d’Estudis Autonòmics. De publicació quadrimestral, s’editava en català i en castellà. El seu primer director va ser Joaquim Tornos i Mas, i ja aleshores comptava en el consell de redacció amb persones de la talla de Tomàs Font i Llovet, Antoni Milian, Carles Viver i Pi-Sunyer o Joan Subirats. Joaquim Ferret, de 1987 a 2004, i Mercè Barceló, de 2005 a 2012, han estat els directors que l’han portat fins l’etapa actual, dirigida per Josep M. Castellà.Read More »

Recerca i Immigració VII. Migracions dels segles XX i XXI: una mirada candeliana l Post de Magda Garcia

Una característica inherent a la natura humana és la seva mobilitat. Tanmateix, la crisi econòmica occidental ha fet més complexes les vivències i les experiències que exemplifiquen els immigrants immersos en els processos migratoris contemporanis. Per tal de dotar-nos d’una perspectiva històrica, és important recordar i preservar el llegat de Paco Candel i de la seva generació, persones que varen patir circumstàncies molt difícils i que varen anar superant-les gràcies a la cultura de l’esforç i a l’esperança de donar una vida millor als seus fills. En Paco Candel ens sembla molt rellevant perquè ell mateix va ser un pont entre els catalans i els castellans. Dimensions de l’època de Candel, com la transformació urbanística i social de barris de l’extraradi, la reivindicació d’un habitatge digne quan moltes famílies encetaven la seva trajectòria residencial a Catalunya vivint en barraques, la rellevància d’obtenir un lloc de treball, d’escolaritzar els fills, i, més endavant, l’augment dels matrimonis mixtos entre catalans i andalusos, murcians, extremenys… han estat una constant en la vida de les famílies catalanes.

En aquest sentit, i coincidint amb el cinquantè aniversari de la publicació d’Els altres catalans, els dies 17 i 18 de desembre de 2014 vàrem organitzar, juntament amb el Centre d’Estudis Demogràfics, la Fundació Paco Candel i el Museu d’Història de Catalunya, dos actes al voltant de Paco Candel i la seva mirada candeliana.Read More »

Treure’s el jou del damunt. La revolta de les quintes (1773-1774) l Post de Lluís Roura

Aquest llibre recull per primera vegada la publicació d’un important memorial sobre la revolta de les Quintes de 1773-1774, que havia restat inèdit fins ara. Lluís Roura i Aulinas —responsable d’aquesta edició— ja havia donat a conèixer aquest document en un congrés internacional l’any 1994, així com en el seu llibre Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta (Vic/Barcelona, 2005).

Amb el títol de Ephemérides comentáreas de la Quinta del Principado de Cataluña, aquest memorial evidencia de manera excepcional la complexitat i fermesa de les conflictives relacions entre la monarquia borbònica i els diversos sectors i institucions de la societat catalana al segle XVIII. La historiografia sovint ha considerat que la repressió borbònica s’havia anat dissolent en el marc dels plantejaments reformistes de la monarquia al llarg del segle. El document que presentem, sortit dels cercles de les autoritats borbòniques de Barcelona, però, ho desmenteix doblement. D’una banda, pels princi­pis que proclama, per la importància que dóna als fets que relata, i per les mesures que proposa per tal de fer-hi front; i d’altra banda, per l’interès que té l’autor de marcar les pautes de cara a establir el que hauria de ser, segons ell, la memòria històrica d’aquells esdeveniments.Read More »

Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica de la Plantada de l’Arbre Maig a Òrrius l Post de Mireia Roca i Eva Cerveto

Als Països Catalans, les festes de l’arbre tenen lloc en diferents moments de l’any i sota noms i rituals diversos. Totes aquestes festes tenen un conjunt de característiques i d’elements comuns que fan sospitar un origen al voltant d’un mateix culte. Ara bé, aquestes celebracions presenten avui una rica mostra de manifestacions culturals que ens suggereixen que un culte d’origen incert en el temps s’ha anat revestint i dotant de significats diversos.

Aquesta recerca etnogràfica gira entorn de la Festa del Maig que se celebra cada any a la localitat d’Òrrius, a la comarca del Maresme. La festa té com a protagonista un arbre de grans dimensions que els habitants del poble seleccionen, tallen i traslladen col·lectivament fins a la plaça de la vila, on és plantat de nou.

Lluny de buscar l’origen històric d’aquesta celebració, les autores complementen la descripció tenint en compte altres festes de l’Arbre que se celebren actualment en diferents pobles de Catalunya. Les particularitats de cada un d’ells mostren la diversitat de formes i significats que adopten.Read More »

Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles | Post de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

La Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles és una primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis (Manacor 1539/1540-Palma 1616), primera història del Regne de Mallorca (1595). Binimelis és un gran exponent del Renaixement a les Illes Ba­lears i una figura cabdal del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó.

El 1583 Binimelis rebé, de les autoritats del Regne de Mallorca, l’encàrrec de fer un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de la costa. Aquest mapa (1593, avui perdut) fou l’origen del posterior encàrrec de la història del Regne, que completà en set llibres: llibres I i II  (situació de Mallorca al món i història de Mallorca fins a Roma; de Roma a la Conquesta de Jaume), Llibre III  (de Jaume I fins a Felip I), Llibre IV (esglésies de la ciutat de Mallorca; tractat sobre la precedència entre Espanya i França; institucions mallorquines), Llibre V (descripció geogràfica de Mallorca), Llibre VI (mallorquins il·lustres) i Llibre VII (la Guerra de les Germanies).

En el Llibre V, o Llibre que tracta de la Descripció particular de la illa de Mallorca e viles e altres coses en ella s’han seguides, es distingeixen quatre parts. En la primera fa la descripció geogràfica de l’illa, en la segona una descripció mèdica, en la tercera descriu el Repartiment efectuat l’endemà de la Conquesta catalana i la subsegüent colonització, i la quarta fa la descripció geogràfica de cadascun dels termes parroquials. Cada terme riberenc és acompanyat d’un mapa. La descripció comprèn les jurisdic­cions senyorials, les afrontacions amb els termes veïns, els accidents del relleu, les produccions agràries, les esglésies i convents, les aigües de què disposa i altres singularitats.Read More »

Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014) l Post de Lluís Duran

Amb motiu de la commemoració del tres-cents aniversari de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes de Felip V, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, varen convocar el simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” L’objectiu va ser analitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país i la seva gent l’acció política, sovint de caire repressiu, de l’Estat espanyol en relació a Catalunya. L’anàlisi que recull el llibre Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)” va tenir un caràcter transversal des del punt de vista temàtic, cronològic i disciplinari, amb participació d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes.

El volum recull les aportacions de les ponències presentades i les comunicacions que s’hi enviaren. Amb treballs de Josep Fontana, Jordi Maluquer, Antoni Furió, Jordi Casassas, Josep M. Solé i Sabaté, Jaume Sobrequés i Núria Bosch, entre d’altres.

Lluís Duran i Solà
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Altres publicacions sobre la Guerra de Succesió a la Publicacions de la Generalitat

Descentralització i autonomia política. L’impacte de la ideologia i el finançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia | Post de l’Institut d’Estudis Autonòmics

Per què Catalunya i Andalusia han desplegat models sanitaris diferents? Es tracta de decisions altament condicionades pel model de finançament territorial, o hi ha marge per a la decisió diferencial en base a la ideologia dels partits en el govern? La sanitat és l’àmbit sectorial de major pes pressupostari en mans dels governs autonòmics i és una peça essencial dels seus respectius règims de benestar. Però, fins a quin punt les estructures de provisió heretades i les característiques del sector sanitari en cada territori condicionen les decisions de política pública dels governs respectius? En aquest llibre ens interessa observar com s’exerceix l’autonomia política en un marc de descentralització competencial; concretament, quins factors influeixen en la presa de decisions a nivell de govern autonòmic i com es percep i es processa aquesta influència per part dels seus decisors públics. Des de la literatura sobre federalisme fiscal analitzem un dels factors que condiciona a priori la presa de decisions per part dels governs: la disponibilitat dels recursos econòmics i com es decideix utilitzar-los. Des de la literatura sobre l’anàlisi de polítiques públiques integrem el factor finançament en la complexitat del procés polític de la presa de decisions i l’elaboració de les polítiques públiques. Entendre els condicionants del processos de presa de decisió en els nivells de govern subcentrals i, per tant, la naturalesa de la seva autonomia política, pot contribuir al coneixement comparat i al debat sobre el funcionament i la funcionalitat de la descentralització.

Fitxa de compra a la llibreria en línia

Text complet en pdf

Altres publicacions de la col·lecció Institut d’Estudis Autonòmics

Un eclipsi de sol ’ab tanta escuritat com si fos la nit’ en dues narracions del 1706 l Post de Raimon Alamany

Recentment, hem publicat el llibre Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Textos escollits amb una introducció de la historiadora Mercè Morales i  la traducció d’Antoni Dalmau. Al costat dels episodis de la guerra de Successió, que en són el motiu central, hi trobem informacions sobre els costums de l’època i fets meteorològics, astronòmics i culturals realment interessants.

Així, Francesc de Castellví (Montblanc, 1682 – Viena, 1757) descriu, inserit en els fets de la guerra, l’eclipsi total de sol que es va observar a bona part d’Europa el 12 de maig de 1706. Aquest eclipsi també va ser descrit per l’escrivà de la Diputació del General en el dietari d’aquesta institució. Us en deixem aquí els dos fragments i us animem a llegir aquests llibres extraordinaris:

12 de maig de 1706
“En aquell mateix moment, devien ser entre les vuit i les nou del matí, va esdevenir-se un eclipsi de sol tan tenebrós, horrorós, extraordinari i tan poques vegades vist (…). Durant més de tres quarts d’hora es van veure les estrelles.
Era tanta la foscor que torbava la marxa de les tropes. Els fusellers i els paisans, esparverats, van quedar inactius per prosseguir el combat [al pla de Barcelona] i ja cantaven victòria. (…) En el moment de l’eclipsi, el cavall del rei Felip es va deturar…”
Les narracions històriques de Francesc de Castellví. Episodis de la guerra de Successió. Textos escollits, Generalitat de Catalunya, 2014, pàg. 181.

Dimecres, a XII de maig de MDCCVI
“En aquest mateix dia, a las nou horas del matí, hi ha hagut eclipse de sol que ha durant una hora ab alguna escuritat de sol. Però ha durat algun mig quart, poch més o menos, que lo sol se ha enterament tapat ab tanta escuritat com si fos la nit. Vehent-se resplandint las estrellas, que ha causat gran horror, de forma que los nats no havien vist tal eclipse”
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713, vol. X, 2007, pàg.702.

Raimon Alamany
Subdirector general de Publicacions

Les narracions històriques de Francesc Castellví. Episodis de la guerra de successió. Textos escollits.
Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Dietaris de la Generalitat 1411-1713 (10 vol.)

Nota: Il·lustració d’un eclipsi de sol als Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713, en aquest cas l’esdevingut el 29 d’agost de 1448 (vol. I, pàg. 106 i 508).


Espais de mort i diversitat religiosa. La presència de l’islam als cementiris i tanatoris catalans l Post de Jordi Moreras i Ariadna Solé

Morir lluny de casa, lluny de les persones estimades, és un escenari que tots voldríem evitar. Naixem acompanyats, i també volem morir envoltats dels nostres. El caràcter inesperat de la mort sembla ser més intens quan el difunt és una persona emigrada. La seva mort interpel·la, per darrer cop, les seves pertinences respecte la societat d’origen i la que l’ha acollit. Al mateix temps, activa i mobilitza els vincles comunitaris davant la desaparició d’un dels seus membres. La darrera cura del difunt, per tal que aquest pugui tenir una “bona mort”, esdevé una obligació comunitària.

Aquest llibre, obra dels antropòlegs Jordi Moreras i Ariadna Solé i publicat per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, del Departament de Cultura, dins la seva col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, analitza, d’una banda, la gestió comunitària de la mort entre els col·lectius musulmans a Catalunya, mostrant les adaptacions que han hagut d’elaborar-se per tal de mantenir les seves especificitats funeràries. D’altra banda, el pluralisme religiós formula nous reptes en la regulació pública de la diversitat.Read More »