Categoria: General

Gestió i impuls de les infraestructures II: Aigua l Post de Joan Antoni Santana

xarxesDeixa un comentari

Aquest Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) aporta el valor afegit del consens dels agents socials en l’àmbit de l’aigua mitjançant un seguit de propostes elaborades a partir de l’anàlisi exhaustiva de la regulació, la planificació i la gestió del cicle de l’aigua i les infraestructures catalanes.

La informació i les propostes en l’àmbit de l’aigua contingudes en aquesta obra no podien ser més oportunes, atès que tot allò que estava projectat i planificat s’ha de revisar de nou.

Per què no valorar les instal·lacions que han contribuït al desenvolupament sostenible de Catalunya? Estaran ben mantingudes i seran suficients durant els períodes de sequera? Per què ha millorat l’estalvi i l’eficiència dels usos urbans i industrials de l’aigua? Què passa després d’una sequera?Llegeix més »

Determinants i efectes de l’externalització del servei de transport local a Catalunya: oferta, propietat i qualitat l Post de Germà Bel

xarxesDeixa un comentari

En aquest estudi analitzem els determinants de la forma de producció i els determinants del número de línies, freqüència de pas, preus i eficiència en el servei de transport local a Catalunya. Per dur a terme aquesta anàlisi, hem utilitzat les dades obtingudes d’una enquesta als municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya i les dades disponibles al web de l’Idescat. Els principals resultats de l’estudi són els següents: 1) El llindar de població a partir del qual els municipis poden oferir el servei a un cost raonable sobre la base de l’explotació d’economies d’escala sembla que se situa en el rang de 20.000 a 25.000 habitants. 2) La producció pública i la cooperació entre municipis és poc habitual. 3) La mida del municipi, la localització en un entorn urbà o rural  i l’existència de modes alternatius són factors determinants de la forma de producció privada. 4) El nombre de línies d’autobús urbà és més elevat en municipis de més població, és menor en municipis amb més densitat de població i més elevat en municipis amb més dispersió municipal. A més, trobem que el tramvia i el metro són competidors efectius del transport en autobús. 5) Les freqüències són menors en municipis amb un major nombre de línies d’autobús i en municipis que disposen Llegeix més »

Les transicions juvenils en un context de crisi l Post de Pau Serracant

xarxesDeixa un comentari

L’etapa de la vida que anomenem joventut està experimentant una profunda transformació. En un passat no tan llunyà, la joventut era un període relativament acotat en el temps en què els individus seguien uns camins clarament marcats (en funció de les seves característiques personals i familiars). En les darreres dècades, el pas de les societats industrials a les societats industrials avançades ha redefinit les diferents etapes del cicle de vida, i la joventut ha estat una de les més afectades. L’etapa juvenil és ara més extensa, menys lineal i més diversa. En part, aquests canvis es deuen a la millora en el benestar material de les societats occidentals, que ha permès disposar de més recursos per facilitar el pas a la vida adulta (un exemple clar seria la universalització de l’educació); en part, però, la transformació de la joventut també està lligada a un procés de desregulació del mercat de treball i d’afebliment de les polítiques socials.

La crisi econòmica actual i les reduccions de la despesa pública que hi estan vinculades reforcen aquesta segona tendència de vulnerabilització del col·lectiu juvenil. En el context actual, les desigualtats entre joves i no joves s’accentuen; però també les desigualtats entre el col·lectiu juvenil, especialment a través del reforç de les desigualtats de partida (com el lloc de naixement o la classe social).Llegeix més »

El sector públic ha de ser 2.0? l Post de Jesús Palomar

xarxesDeixa un comentari

Respondre la pregunta que encapçala aquesta entrada pot semblar evident, sembla que tota organització, ja sigui pública, privada o del tercer sector, ha d’estar present a les xarxes socials i ser-ne un agent actiu i innovador, sembla que qui no és al món 2.0 no existeix, i potser una mica és així.

Ara bé, en tractar-se del sector públic cal ser molt curós sobre aquesta presència. Cal saber perfectament per què el sector públic ha d’estar present a les xarxes socials, els recursos que hi dedicarà, quins serveis públics oferirà, quins criteris corporatius de continguts o d’imatge seguirà i, també, com avaluarà els resultats obtinguts.  També cal analitzar si la societat del segle XXI vol, realment, que les seves administracions estiguin a les xarxes socials i sobretot què n’esperen d’aquesta presència.

Per aquest motiu l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat el llibre “Las redes sociales digitales en la gestión y las políticas públicas. Avances y desafíos para un gobierno abierto”. Aquesta obra, de producció col·laborativa, realitza una primera aproximació de conjunt a l’ús i difusió de les xarxes socials digitals en la gestió i les polítiques públiques. Llegeix més »

Lletres i vins de Catalunya: bibliografia i tasts de llengua l Post del Servei de Biblioteques

xarxesDeixa un comentari

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dóna suport a la nova edició del projecte “Biblioteques amb DO 2014” amb l’elaboració d’una sèrie de recursos bibliogràfics. El projecte pretén aparellar les lletres i els vins al servei de la promoció de la lectura i té com a eix de treball les 12 denominacions d’origen dels vins catalans.

Per reforçar aquest objectiu, el Servei de Biblioteques ha publicat l’obra Lletres i vins de Catalunya: bibliografia i tasts de llengua, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística. El document té com a objectiu facilitar el treball bibliogràfic de les biblioteques i donar a conèixer la terminologia bàsica sobre la matèria; per això el seu contingut és doble: una bibliografia bàsica sobre la cultura del vi a Catalunya i un tast de llengua sobre aquest àmbit temàtic.

Llegeix més »

Innovació i polítiques públiques | Post de Joaquim Brugué

xarxesDeixa un comentari

Les invocacions a la innovació són constants. Gairebé tothom sembla coincidir que és imprescindible per fer front a un món cada cop més complex, dinàmic i imprevisible. Davant la incertesa, el llast de la rigidesa ha de deixar pas a l’esperança de la creativitat i la innovació. Aquests llocs comuns, però, sovint no vénen acompanyats ni d’un debat conceptual seriós ni de referències empíriques que el dotin de contingut. L’informe que presentem vol cobrir aquestes carències, obrint una reflexió sobre el perquè, el què i el com de la innovació a partir tant de referències teòriques com de quatre estudis de cas.

Tanmateix, l’estudi centra la seva atenció en la innovació en les polítiques públiques. L’espai administratiu on ens situem ofereix dificultats especialment intenses, ja que, d’una banda, se n’espera capacitat per respondre als volàtils reptes de l’entorn i, d’altra banda, pateix les inèrcies d’una estructura eminentment garantista. Tot i això, en el nostre informe hem detectat quatre experiències innovadores, les hem analitzades i n’hem extret conclusions per tal de fomentar la innovació en les polítiques públiques.Llegeix més »

El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | Post d’Oriol Camps

xarxesDeixa un comentari

Llibre d'estil de la CCMAEs pot fer aparèixer un menor en un mitjà de comunicació sense permís dels seus pares o tutors? És lícit que un mitjà públic s’aprofiti del dolor de les víctimes de qualsevol accident, atemptat o catàstrofe per fer créixer la seva audiència? En quina llengua s’expressen els mitjans públics de Catalunya? Qui és responsable de la qualitat, no solament de la llengua, sinó també del so, de la imatge i dels continguts dels mitjans públics? Quina és la perspectiva geogràfica i nacional des de la qual emeten els mitjans de la Generalitat de Catalunya?

Aquestes preguntes i moltes més troben resposta en el Llibre d’estil de la CCMA.

L’equip de redacció és nombrós, compost per professionals, periodistes i lingüistes, dels canals de TV3, les emissores de Catalunya Ràdio i els mitjans interactius dependents de la CCMA: Imma Amadeo, Eduard Boet, Lluís Caelles, Teresa Maria Castanyer, Ferran Clavell, Joan Carreras, Marga Hervàs, Susanna Morcillo, Elisa Omedes, Marià Pou i Núria Torra.

La redacció, que va durar més de tres anys, va tenir dues fases, amb dues aproximacions diferents a aquest objecte complex que són els mitjans públics de comunicació de masses. La primera va donar com a fruit la Guia editorial, que recull en un seguit de normes institucionals la manera d’actuar dels mitjans de la CCMA i en defineix els principis, les pràctiques professionals i les condicions per a la presència de publicitat i patrocinis.Llegeix més »

Joves i política en una democràcia en transformació l Post de Roger Soler i Martí

xarxesDeixa un comentari

Democràcia, participació i joventut

Als diaris, a les tertúlies radiofòniques, als debats polítics o a les converses de cafè, s’hi deixa sentir sovint la idea que les persones joves passen de la política. Però en aquests mateixos espais també es parla de les múltiples, i cada cop més nombroses, mobilitzacions que tenen una gran presència de població juvenil. Així doncs, els joves són desafectes? Estan mobilitzats? Totes dues coses alhora?

La publicació Democràcia, participació i joventut (editada conjuntament per la Direcció General de Joventut, la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament) recull l’anàlisi de la relació de les persones joves amb la democràcia en un moment de canvis profunds que afecten els vincles que la ciutadania estableix amb les institucions democràtiques i, en general, amb l’esfera pública. Per fer-ho, s’analitza l’Enquesta de participació i política 2011 que permet comparar les actituds i els comportaments de les persones joves amb la resta de grups d’edat. D’aquesta manera, al llarg de la publicació, s’ofereix una visió precisa de la singularitat de la participació de les persones joves, que no sempre correspon a les idees preconcebudes sobre la participació i l’afecció política juvenil. A partir d’aquí, l’estudi identifica trets i tendències en la relació de la joventut amb la democràcia, posant l’èmfasi en la diversitat del col·lectiu jove i en les desigualtats que apareixen darrere els seus comportaments participatius. I és que la joventut és un col·lectiu heterogeni, complex i permeable als fenòmens socials.Llegeix més »

El menhir del Pla de les Pruneres | Post de Josep Bosch

xarxes1 comentari

La descoberta del menhir del Pla de les Pruneres a Mollet del Vallès ha situat Catalunya en el punt de mira dels estudiosos de l’art megalític prehistòric. Els seus cinc metres d’alçada, els gravats i els relleus, en fan un monument singular, que ha requerit un procés de restauració excepcional, descrit amb detall en aquest llibre al costat de l’exposició dels resultats del seu estudi. Es data entre la segona meitat del IV mil·lenni aC i la primera del III. Els relleus d’un dels costats són vistos com la representació d’un cap de toro o, potser, d’un home-toro. En canvi, pel que fa als gravats del costat oposat, el significat resta més enigmàtic, si bé en un s’aprecia també una relació amb aquest animal.

S’observen lligams del menhir del Pla de les Pruneres amb els d’Andalusia oriental, Provença i Bretanya, però és diferent de tot el que es coneix dins l’art megalític prehistòric europeu. Així mateix, segons la interpretació com a representació d’un déu fluvial amb aspecte de toro, protector contra la força destructiva de l’aigua i propiciatori de les seves propietats benefactores, apareix estretament vinculat a la riba del riu Besòs on ha estat descobert. Llegeix més »

Barraquisme. La ciutat (im)possible | Pas a Pas-Equip d’estudi barraques de Barcelona

xarxes1 comentari

Barcelona ha vist néixer i desaparèixer nombrosos barris de barraques al llarg del segle XX, fet que va condicionar el seu desenvolupament urbà. Tot i ser una ciutat impossible a ulls de l’Ajuntament, la manca de polítiques d’habitatge va perpetuar la situació i va esdevenir una ciutat possible de barris consolidats que, malgrat que havien de conviure amb la desatenció, la por pel control i la repressió, van teixir una vida social activa en la lluita per aconseguir un habitatge. La seva experiència ha restat en l’oblit, sovint estigmatitzada pel desconeixement d’una història d’esforços i il·lusions que ara veu la llum quan la gent sense història pren la paraula.

Les experiències vivencials recollides en el present volum i l’anàlisi exhaustiu de la documentació referida al fenomen ha permès reescriure la historia del barraquisme dins dels contextos social, econòmic i polític en què es va desenvolupar al llarg del segle XX. Llegeix més »